Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Fonació i articulació de la veu
Fisiologia humana
L’aparell respiratori és responsable de la fonació i l’articulació de la veu, és a dir de la formació de sons de diverses qualitats —com la intensitat, el to i el timbre—, que poden ordenar-se entre ells de forma útil per establir una comunicació entre les persones La capacitat de formar sons és deguda al fet que l’aparell respiratori disposa d’una sèrie d’estructures que poden moure’s i canviar de forma, amb la qual cosa originen corrents d’aire més o menys intensos i modifiquen el flux de l’aire per l’interior dels conductes, i d’altres que actuen com a caixa de ressonància En primer lloc,…
Fisiologia de l’aparell respiratori
Fisiologia humana
El conjunt d’òrgans que constitueixen l’aparell respiratori tenen bàsicament dues funcions D’una banda, són els òrgans encarregats de dur a terme el procés de la respiració, gràcies al qual entra a l’organisme una substància indispensable per al manteniment de l’activitat, l’oxigen, i n’és expulsada a l’exterior una altra, el diòxid de carboni, l’excessiva concentració del qual en l’organisme esdevé tòxica De l’altra, els òrgans de l’aparell respiratori participen en la fonació i l’articulació de paraules, que, tot i no ésser una activitat vital, és de la màxima importància en la relació…
Sordesa-mudesa
Patologia humana
La sordesa-mudesa és l’associació de sordesa intensa de les dues orelles i la incapacitat de parlar De fet, es tracta d’una sordesa, de qualsevol origen, que com que existeix ja abans que l’infant aprengui a parlar li dificulta l’aprenentatge de la parla sense que hi hagi, però, cap afecció dels òrgans de fonació Si un infant sord no rep una estimulació adequada no accedeix a l’aprenentatge de la parla, i això provoca una deterioració del procés de desenvolupament Així, no és estrany que un nen sord sigui considerat equivocadament com a retardat mental En canvi, si es procedeix a…
Paràlisi de les cordes vocals
Patologia humana
Definició La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moviment d’aquestes estructures a causa d’una alteració en la innervació dels músculs laringis La paràlisi, que pot afectar una única corda vocal o bé totes dues, origina una alteració de la fonació i, de vegades, provoca una obstrucció al pas de l’aire cap a les vies respiratòries inferiors que pot ocasionar una dificultat respiratòria Causes La paràlisi de les cordes vocals es produeix quan els músculs que tenen com a funció la mobilització d’aquestes estructures no reben els impulsos…
La laringe
Anatomia humana
La laringe és un òrgan buit, en forma de con truncat, situat a la zona mitjana del coll, immediatament davant la hipofaringe Per la part superior comunica amb la faringe i per la inferior és continuada per la tràquea L’extrem superior de la laringe es troba, aproximadament, a l’alçada de la quarta vèrtebra cervical, i l’inferior a l’alçada de la setena aquesta localització varia d’una persona a una altra i, generalment, és una mica més alta en les dones i els infants La longitud de la laringe és entre 36 i 44 mm el diàmetre transversal, entre 41 i 43 mm, i el diàmetre àntero-posterior, entre…
El que cal saber de la paràlisi de les cordes vocals
Patologia humana
La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moure les cordes vocals deguda a una alteració en les estructures nervioses que controlen la musculatura de la laringe La paràlisi, que pot afectar una corda vocal o bé totes dues, provoca de vegades un trastorn de la fonació, com és l’aparició d’una veu bitonal, i també un trastorn en la ventilació pulmonar, amb l’aparició de dispnea o dificultat respiratòria El mecanisme que més habitualment origina paràlisi de les cordes vocals és ta compressió d’algun dels nervis que arriben fins a les estructures…
Atàxia de Friedreich
Patologia humana
L’atàxia de Friedreich és una malaltia hereditària, caracteritzada per una degeneració de les vies de conducció nerviosa de la medulla espinal que provoca una manca de coordinació dels moviments, especialment en els membres inferiors, i alteracions de la sensibilitat profunda Aquesta malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet hereditàriament En primer lloc s’esdevé una degeneració de les fibres nervioses de l’àrea lateral i dorsal de la medulla En fases més avançades són afectades també les arrels posteriors de la medulla i altres àrees del sistema nerviós La malaltia se sol…
Anatomia de l’aparell digestiu
Anatomia humana
L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’organisme des de…
Degeneració hèpato-lenticular de Wilson
Patologia humana
L’anomenada degeneració hèpato-lenticular de Wilson és una malaltia hereditària que es caracteritza per una acumulació de coure en diversos òrgans del cos, especialment en el fetge i el cervell L’acumulació de coure en el cervell provoca trastorns del moviment i la postura i una deterioració progressiva de les facultats intellectuals La malaltia és deguda a una alteració genètica que provoca una fallada en la síntesi de ceruloplasmina , una substància que transporta el coure en la sang La manca de ceruloplasmina provoca que el coure es trobi lliure en una quantitat excessiva i s’acumula en…
Vies motores
Fisiologia humana
El sistema nerviós central controla les contraccions musculars responsables del moviment i el manteniment de la postura Els mecanismes que controlen el moviment són complexos i hi intervenen diverses estructures del sistema nerviós L’escorça cerebral controla les contraccions musculars que causen moviments voluntaris Les neurones de l’escorça cerebral que originen els impulsos motors voluntaris es localitzen a la circumvolució frontal ascendent Els moviments de cada part del cos són controlats per les neurones d’una zona determinada d’aquesta àrea de l’escorça cerebral Així, les diferents…