Resultats de la cerca

L’organisme s’adapta al fred ambiental activant mecanismes oposats als que es posen en marxa davant de la calor Els més importants són un increment de la freqüència cardíaca una redistribució del flux sanguini, de manera que s’incrementa el dels òrgans i teixits més interns, particularment els vitals, com el cervell, el fetge o els ronyons, i al mateix temps disminueix el dels teixits més superficials, que perden així menys calor i la producció de contraccions musculars involuntàries que donen lloc a la sensació de tremolor Cal tenir en compte que durant l’exercici físic s’…

La temperatura ambiental no acostuma a ésser excessivament baixa en les nostres latituds, però en determinades circumstàncies es poden produir trastorns generals del funcionament de l’organisme, o trastorns locals en determinades parts del cos Aquests trastorns es presenten especialment en determinades condicions climàtiques, que dificulten l’acció dels mecanismes termoreguladors, com és ara un grau d’humitat elevat, que augmenta la transferència del fred de l’ambient a l’organisme el vent, que facilita la pèrdua de calor de la superfície del cos i els canvis sobtats de…

El penelló consisteix en una inflamació circumscrita de la pell localitzada habitualment als dits, que afecta persones que hi són predisposades quan s’exposen a un fred humit L’origen dels penellons no és ben conegut, però se sap que són deguts a una alteració del mecanisme de regulació dels vasos sanguinis Normalment, quan la temperatura ambiental és molt baixa, els vasos sanguinis cutanis es contreuen per tal d’evitar la pèrdua de calor corporal a través de la pell En canvi, quan la temperatura augmenta, els vasos sanguinis es tornen a dilatar El penelló és degut al fet que la…

Són anomenats congelats els aliments de qualsevol tipus que han estat sotmesos a l’acció del fred fins que tota llur massa sobrepassa el punt de congelació i que, mantinguts a temperatures baixes, es conserven en perfecte estat durant períodes prolongats de temps i guarden pràcticament tot llur valor nutritiu Atès que, sotmès a temperatures inferiors als 30°C sota zero, el líquid contingut tant en l’interior com en l’exterior de les cèllules es transforma en cristalls de gel, la major part dels gèrmens que pugui contenir l’aliment són destruïts i la resta inactivats, mentre que s…

La coloració i la temperatura de la pell depenen, en una part important, de les característiques de la circulació cutània, tant pel que fa a la composició de la sang que circula pels vasos sanguinis com pel volum del mateix flux de sang De fet, les característiques de coloració i temperatura cutànies poden ésser modificades per nombroses alteracions i circumstàncies que no depenen de l’activitat del sistema càrdio-vascular En alguns casos, però, aquestes modificacions constitueixen signes d’afeccions càrdio-circulatòries Pel que fa a la coloració cutània, cal dir que depèn de diversos factors…

L’esclerodèrmia és una malaltia lenta i progressiva, en la qual es produeix una inflamació i una posterior esclerosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme Es manifesta amb enduriment de la pell, debilitat muscular, rigidesa articular i diverses alteracions dels òrgans interns Els afectats han de seguir uns hàbits de vida que no afavoreixin l’empitjorament de la malaltia Cal que facin servir guants, mitjons i roba que els protegeixin del fred, i evitar qualsevol mena de contacte amb aigua freda No es poden sotmetre a tensions emocionals, ni poden fumar, perquè…

Les estructures que componen l’organisme humà estan adaptades a unes determinades condicions físiques i químiques, com són una determinada temperatura, grau d’humitat, acidesa o composició química Mentre l’organisme es troba en aquestes condicions, els seus òrgans es mantenen íntegres, les seves cèllules romanen actives, i en el seu interior tenen lloc nombrosos processos químics i físics, necessaris per tal que el cos humà realitzi les seves funcions Perquè aquestes funcions puguin ésser realitzades, les condicions internes del cos humà s’han de mantenir aproximadament constants Tanmateix,…

És anomenat òrquio-epididimitis un trastorn caracteritzat per la inflamació de l’epidídim i el testicle, causat generalment per una infecció Sovint es presenta com a complicació d’una infecció que afecta alguna estructura propera, com ara una uretritis o una prostatitis Aquest trastorn sol aparèixer de forma aguda, de manera que sobtadament es presenta febre i una considerable tumefacció de l’escrot, que esdevé més voluminós, s’envermelleix i és intensament dolorós Amb un tractament a base d’antibiòtics i antiinflamatoris, el trastorn se sol resoldre del tot sense seqüeles al cap de pocs dies…

El fenomen de Raynaud consisteix en una sèrie d’alteracions en la circulació sanguínia de les mans que es manifesten amb l’aparició d’episodis repetits o crisis en què els dits de la mà, tots en general menys el polze, empallideixen en primer lloc i després esdevenen vermells El fenomen de Raynaud es pot presentar a conseqüència d’altres trastorns, i en aquest cas es parla de síndrome de Raynaud , o bé pot afectar persones sanes, i aleshores s’anomena malaltia de Raynaud El fenomen de Raynaud és degut a una alteració de la regulació del flux sanguini dels vasos més prims,…

La paràlisi facial és la pèrdua de la capacitat de moure voluntàriament els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures de l’encèfal que el controlen De vegades la paràlisi facial és central, és a dir, provocada per alguna afecció de les estructures encefàliques superiors En aquests casos sol acompanyar la paràlisi de mig cos En altres presentacions, la paràlisi és perifèrica, és a dir deguda a una lesió del nervi facial mateix És recomanable d’evitar l’exposició excessiva de la cara al fred, com es pot…