El fenomen de Raynaud consisteix en una sèrie d’alteracions en la circulació sanguínia de les mans que es manifesten amb l’aparició d’episodis repetits o crisis en què els dits de la mà, tots en general menys el polze, empal·lideixen en primer lloc i després esdevenen vermells. El fenomen de Raynaud es pot presentar a conseqüència d’altres trastorns, i en aquest cas es parla de síndrome de Raynaud, o bé pot afectar persones sanes, i aleshores s’anomena malaltia de Raynaud.
El fenomen de Raynaud és degut a una alteració de la regulació del flux sanguini dels vasos més prims, sobretot els capil·lars, i constitueix un dels trastorns circulatoris més freqüents de les extremitats superiors. Aquest fenomen consisteix en una sèrie de modificacions en el diàmetre dels capil·lars que s’esdevenen en un ordre seqüencial i originen les manifestacions característiques del trastorn: pal·lidesa, cianosi i envermelliment. En primer lloc, es presenta un col·lapse en l’extrem del capil·lar que s’uneix a l’arteriola; així, es produeix una fallada en el pas de sang a través del capil·lar, la qual cosa es manifesta amb pal·lidesa i sovint també amb sensació de fredor, sudació i fins i tot dolor quan aquest defecte es prolonga més enllà d’alguns minuts. Posteriorment, a causa de la manca d’oxigen que afecta l’extrem del capil·lar que es troba unit a la vènula, s’esdevé una dilatació reflexa sobtada d’aquest segment del capil·lar i a la vènula, i s’acumula en la zona sang poc oxigenada, la qual cosa es manifesta amb cianosi. En darrer lloc, també com a resposta reflexa a la manca d’oxigen —per bé que més tardana i excessiva—, es dilata el sector del capil·lar unit a l’arteriola, de manera que es produeix una intensa circulació de sang oxigenada que genera l’envermelliment de la pell.
Les causes més freqüents de la síndrome de Raynaud són diversos trastorns sanguinis com ara policitèmia o leucèmia; alteracions vasculars com la tromboangiïtis obliterant, o bé afeccions autoimmunes, com l’artritis reumatoide, l’esclerodèrmia o el lupus eritematós sistèmic.
La malaltia de Raynaud és poc freqüent, de causa desconeguda i en general afecta dones joves amb antecedents familiars d’aquest trastorn.
Els episodis simptomàtics afecten generalment les dues mans i es repeteixen bastant sovint, especialment mentre es manté l’exposició al fred ambiental, o en submergir les mans en aigua freda. Durant les fases inicials són breus, d’alguns minuts, i després es restableix del tot la normalitat de la circulació. Més endavant, en canvi, els moments de pal·lidesa i fredor esdevenen progressivament més llargs, i sovint es mantenen després de les crisis, també amb sudació. Igualment, en les etapes més avançades del trastorn, es poden manifestar diverses alteracions dactilars o cutànies, com ara escurçament de les últimes falanges, infeccions al voltant de les ungles o úlceres degudes a una disminució persistent del flux sanguini i, per tant, d’oxigen i substàncies nutritives.
La diagnosi del fenomen de Raynaud és senzilla per la successió de pal·lidesa, cianosi i rubefacció que el caracteritzen. Per establir-ne les causes hom sol efectuar diverses exploracions complementàries com ara anàlisis de sang o radiografies contrastades de diverses artèries.
El tractament inclou eventualment el del trastorn causal i també diverses mesures generals destinades a atenuar la simptomatologia o disminuir la freqüència i la intensitat de les crisis. Hom recomana abstenir-se del tabac, per l’efecte de contracció arterial que provoca la nicotina, i protegir les mans amb guants en submergir-les en aigua freda o bé exposaries al fred ambiental.