Resultats de la cerca

Els trastorns de l’aparell digestiu poden ocasionar manifestacions molt diverses Els símptomes o manifestacions subjectives més freqüents són disfàgia, pirosi, regurgitacions, eructes, dispèpsia, nàusees i vòmits, dolor abdominal, meteorisme o flatulència, espoderaments i tenesme, i coïssor anal Els signes o manifestacions objectives més freqüents són halitosi, boqueres, hematèmesi, restrenyiment, diarrea, melena, icterícia, esteatorrea, ascites, hepatomegàlia i esplenomegàlia

El nen es troba en un procés d’aprenentatge continu, a través del qual va descobrint el món que l’envolta Abans que les hagi experimentades, desconeix per complet el perill que poden significar determinades situacions Si no se’l protegeix en aquest procés d’aprenentatge, pot veure’s abocat a situacions perilloses i sofrir-hi accidents Davant d’una situació de perill, l’infant no sap reaccionar com un adult Encara no té la suficient maduresa física ni psíquica per a poder prendre una decisió ràpida en una situació crítica, ni per a executar-la amb eficàcia Els avenços tecnològics que es…

És anomenada ascites l’acumulació de líquids en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai situat entre les capes de peritoneu que cobreixen la superfície externa dels òrgans abdominals i la superfície interna de la paret abdominal En la cavitat peritoneal entren i surten líquids continuadament, que són abocats pel mateix peritoneu, per bé que en circumstàncies normals el volum d’aquests líquids no supera els 200 ml L’ascites es produeix quan per alguna raó en la cavitat peritoneal entra un volum de líquid superior al que torna En la pràctica, les causes més freqüents d’ascites són…

Definició És anomenat uretritis un trastorn que es caracteritza per la inflamació de les parets de la uretra deguda a una infecció de gèrmens transmesos principalment a través de contacte sexual Causes i tipus La uretritis s’esdevé a conseqüència de la invasió de les parets de la uretra per part de gèrmens infecciosos Els microorganismes solen provenir de l’exterior de l’organisme, per bé que en alguns casos poc freqüents procedeixen de l’interior de l’organisme Així, per exemple, poden causar uretritis gèrmens procedents de la pròstata en les persones que pateixen d’una infecció…

La cistitis és un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la bufeta urinària, causada habitualment per una infecció Les cistitis són més freqüents en les dones que en els homes, perquè la infecció penetra a través de la uretra, la desembocadura de la qual —en el sexe femení-— es troba relativament a prop de la del recte, on hi ha microorganismes abundants La cistitis no és una malaltia de transmissió sexual, però és freqüent que sigui desencadenada pel coit perquè la compressió dels genitals afavoreix la penetració per la uretra dels gèrmens que prèviament ja es…

Definició i causes Són anomenades traumatismes obstètrics les lesions del nounat esdevingudes durant el procés del part Aquestes lesions es produeixen a conseqüència de les forces mecàniques que actuen sobre el fetus durant el part, degudes al mateix procés fisiològic o a les maniobres que s’efectuen per a extreure el fetus Es presenten especialment quan el part és difícil, i sobretot si s’han d’emprar instruments en l’extracció del fetus Per aquesta raó, els traumatismes són freqüents quan el fetus és relativament gros en relació amb les dimensions de la pelvis de la mare, i…

Són anomenats malformacions d’orella els defectes del desenvolupament d’aquest òrgan que es produeixen abans del naixement, en general deguts a causes desconegudes o, de vegades, a un trastorn hereditari Hom en diferencia les malformacions menors i les grans malformacions segons el grau d’afecció Gairebé sempre, però, constitueixen petites malformacions de l’orella externa, i les més freqüents i lleus són les del pavelló auricular Les malformacions menors corresponen habitualment a petits defectes de la grandària o la forma del pavelló auricular, com ara les orelles molt…

És anomenada tumor maligne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules del duodè o primera porció de l’intestí gros, que es reprodueixen molt més acceleredament del que és normal i formen una massa o tumor En absència de tractament, aquests tumors tendeixen, més tard o més d’hora, a infiltrar-se pels òrgans propers, com el fetge o el pàncrees, i originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics propers i en diversos òrgans més o menys allunyats del duodè, com ara el fetge, els pulmons o els ossos Els tumors malignes de duodè són molt poc freqüents, i les…

Per tal de confirmar la diagnosi de les malalties i els trastorns de l’aparell digestiu hom sol realitzar diverses proves complementàries Les més freqüents o importants són la manometria esofàgica, l’anàlisi de la secreció gàstrica, les exploracions radiològiques, les exploracions endoscòpiques, l’ecografia abdominal, la tomografia axial computada, la gammagrafia, l’examen de les matèries fecals, la paracentesi, la laparoscòpia, la laparotomia i les biòpsies

Les bronquièctasis són dilatacions irreversibles dels bronquis que es caracteritzen perquè causen tos i expectoració persistents, generen freqüents infeccions bronco-pulmonars i en alguns casos alteren greument la funció respiratòria Antigament, la causa principal de bronquièctasi eren les complicacions infeccioses pulmonars del xarampió i la tos ferina Tanmateix, però, actualment, i gràcies a les vaccinacions sistemàtiques que s’efectuen durant la infantesa, aquestes malalties són cada vegada més estranyes En alguns casos poc freqüents les bronquièctasis són una complicació d’una alteració…