Resultats de la cerca

El càncer de pell és una formació composta de cèllules provinents de les estructures cutànies que experimenten una alteració en el desenvolupament, es reprodueixen de manera accelerada, envaeixen i destrueixen els teixits més propers i es poden disseminar lluny de la lesió gràcies a la circulació limfàtica o sanguínia A diferència del que s’esdevé en altres tipus de càncer de causes desconegudes, hom ha identificat factors desencadenants en el càncer de pell, el més important dels quals és la radiació ultraviolada del sol que, quan és excessiva i reiterada, causa una alteració en…

La dermatitis de contacte és una inflamació cutània originada pel contacte d’una substància determinada amb la pell, bé perquè provoca una reacció allèrgica, bé perquè és molt irritant i provoca directament la inflamació La persona afectada per una dermatitis de contacte ha de collaborar activament en la recerca de la substància responsable de l’alteració, mirant de fer memòria i esmentant al metge tota mena de substàncies i elements amb què ha estat en contacte Les proves efectuades per identificar la substància causant d’una dermatitis de contacte allèrgica poden tenir un resultat negatiu…

La malaltia per esgarrapada de gat és una afecció d’origen infecciós, en general benigna, que es manifesta bàsicament per la tumefacció dels ganglis limfàtics d’una determinada zona de l’organisme i que sol produir-se arran d’una esgarrapada de gat, tot i que també pot contreure’s per punxada de cactus, de roser o d’esbarzer, probablement contaminats amb orina o altres secrecions de gats o d’altres animals infectats La malaltia, poc freqüent, incideix sobretot en infants i adults joves Actualment encara no ha estat identificat l’agent etiològic del trastorn, però hom suposa que…

La personalitat desadaptada o antisocial és un trastorn de la personalitat caracteritzat pel menyspreu envers les obligacions socials, la manca de sentiments envers els altres i conductes d’extrema indiferència o violència Les persones que en són afectades reben en general el nom de psicòpates Habitualment es tracta de persones problemàtiques, de baixa tolerància a la frustració i amb una tendència a culpar els altres dels propis actes Hom considera que la personalitat desadaptada es desenvolupa a partir d’un condicionant genètic que encara no ha estat identificat, al qual s’…

En alguns casos hom recorre a l’ associació o combinació de dos o més antibiòtics, per al tractament d’un procés infecciós Entre les circumstàncies que amb més freqüència obliguen a aquesta mena de tractament combinat, cal destacar la necessitat d’ampliar l’espectre d’acció dels antibiòtics, quan s’ha de combatre un procés infecciós seriós, provocat per un microorganisme encara no identificat, com és el cas freqüent en les fases inicials del tractament de la septicèmia, o d’infecció massiva de la sang l’intent de retardar l’eventual aparició d’un fenomen de resistència bacteriana…

La genètica , en termes generals, és la branca de la ciència que estudia els elements que regeixen el desenvolupament i el funcionament dels éssers vius, i els mecanismes de transmissió a la descendència És una branca moderna de la ciència, si bé els estudis en aquest camp, començaren rudimentàriament, a mitjan segle XIX amb les investigacions d’un monjo austríac, Gregor Mendel, considerat el pare de la genètica Realment, només fa algunes dècades que amb l’adquisició de la tecnologia moderna hom ha pogut identificar els elements primordials de la genètica, els cromosomes, petites…

La peritonitis és un trastorn greu caracteritzat per la inflamació i la infecció del peritoneu, la membrana serosa que cobreix la superfície interna de la cavitat abdominal i la superfície externa de les vísceres contingudes en aquesta cavitat Si bé en molts casos la peritonitis es presenta en persones aparentment sanes, el més habitual és que es manifesti com a conseqüència de diversos trastorns —apendicitis, colecistitis, processos infecciosos de les trompes uterines o diverticulosi— En definitiva, la peritonitis és una complicació comuna a nombroses alteracions Les manifestacions més…

La majoria dels bacteris i els fongs es poden cultivar artificialment quan es colloquen en medis que contenen els elements nutritius idonis i hom els manté en les condicions físiques òptimes per al creixement i la reproducció, és a dir, quan són conservats en un medi de cultiu adequat La diagnosi etiològica a través del cultiu dels microorganismes s’obté i es confirma amb dos tipus de procediments Un d’ells és l’observació directa de la forma que adopten les colònies de microorganismes que es desenvolupen en el medi de cultiu al cap d’unes hores o uns dies de començat el procés Aquestes…

La denominació artritis crònica juvenil inclou un grup d’afeccions inflamatòries articulars que afecten persones menors de setze anys durant un període de temps superior als tres mesos D’aquesta alteració, se’n diferencien tres tipus, segons la forma d’inici que presenten Es considera sistèmica quan provoca símptomes generals i afecta especialment les articulacions, poliarticular quan es presenten manifestacions en més de quatre articulacions, i oligoarticular quan l’afecció altera quatre articulacions o menys Aquesta malaltia és poc freqüent i de causa desconeguda Se suposa que hi deu haver…

L’ artritis reactiva és una inflamació de les articulacions deguda a una reacció immunològica anòmala desencadenada per diversos agents infecciosos Encara que les manifestacions articulars poden ésser les més evidents d’aquesta malaltia, generalment s’acompanyen d’alteracions en d’altres estructures anatòmiques L’aparició d’una artritis reactiva en què s’esdevé la inflamació de les articulacions, la uretra i estructures oculars s’anomena síndrome de Reiter L’alteració se sol presentar entre 20 anys i 40 D’altra banda, no se’n coneix la causa íntima, però es pensa que hi ha…