Resultats de la cerca

La síndrome febril es presenta clàssicament tot alternant dues fases una d’inicial, en què augmenta la temperatura corporal i que sol ésser precedida per esgarrifances i s’acompanya de pallidesa cutània i sensació de fred i una segona fase, en què baixa la temperatura corporal, que s’acompanya de sudació, envermelliment de la pell i les mucoses i sensació de calor En general, els increments més importants de temperatura corporal solen coincidir amb els moments en què la temperatura del cos és de per si més elevada, és a dir, entre les 6 de la tarda i les 10 de la nit En ambdues…

La hipertèrmia és un signe clínic objectiu que es pot valorar amb la determinació de la temperatura corporal Tanmateix, però, les molèsties que solen acompanyar la hipertèrmia són de caràcter subjectiu, i el nivell de tolerància d’aquestes molèsties pot canviar substancialment d’una persona a una altra Així, mentre que hi ha persones, com els infants, que no perceben increments gaire importants de la seva temperatura corporal, n’hi ha que se senten prostrades quan la temperatura augmenta només unes dècimes per sobre de la normal Les febres transitòries i lleus no ocasionen…

Les proves de laboratori constitueixen un recurs pràcticament indispensable per a diagnosticar les alteracions endocrines, ja que aquestes afeccions originen sempre modificacions en la producció hormonal —dèficits o increments—, que al seu torn provoquen nombroses i variades modificacions metabòliques susceptibles d’ésser constatades, directament o indirectament, per la determinació de diversos paràmetres Així, doncs, entre els primers estudis sollicitats per a diagnosticar les malalties endocrines hom recorre principalment a les anàlisis de sang i d’orina En l’ anàlisi de sang es poden…

La respiració s’adapta a les necessitats de l’organisme i s’adequa al consum d’O 2 i a la producció de CO 2 als teixits cada moment Aquesta acció reguladora és realitzada pel centre respiratori , format per un conjunt de cèllules nervioses situades al tronc encefàlic, que adapta la ventilació alveolar a les necessitats orgàniques per tal de mantenir dins uns límits estrets, però gairebé constants, la concentració d’O 2 i CO 2 en la sang En realitat, el centre respiratori és constituït per tres nuclis nerviosos l’àrea de ritmicitat medullar, l’àrea apnèustica i l’àrea pneumotàxica L’ àrea de…

Per tal de poder regular les funcions de l’organisme, el sistema nerviós ha d’enregistrar tota mena d’estímuls, tant interns com externs Aquests estímuls són enregistrats per receptors nerviosos , unes estructures especialitzades a transformar una energia determinada en un impuls nerviós transmissible D’altra banda, les vies sensitives constitueixen les estructures nervioses que recullen i transmeten els impulsos nerviosos procedents dels receptors fins que originen una sensació conscient En l’organisme hi ha molts tipus de receptors nerviosos, sensibles a estímuls diferents En la pell es…

Els requeriments nutritius en la vellesa són, a grans trets, similars als de la vida adulta, tot i que hi ha algunes diferències remarcables Tanmateix, per diverses raons, entre les quals es poden incloure hàbits alimentaris incorrectes, dificultat per a mastegar els aliments sòlids o diverses malalties agudes o cròniques concomitants, molts ancians fan una alimentació incompleta, desequilibrada o poc variada i, per consegüent, poden sofrir diversos trastorns derivats d’una alimentació inadequada L’única diferència ostensible en els requeriments nutritius de l’ancià, en relació als dels…

El puerperi és un període crucial durant el qual es restauren les modificacions que havia patit l’organisme de la dona a conseqüència de l’embaràs i el part En general, evoluciona sense problemes, però si es produeix algun trastorn és convenient de diagnosticar-lo de seguida per tal de poder adoptar les mesures necessàries i evitar que causi complicacions o deixi seqüeles en l’organisme de la dona Per a evitar aquests trastorns o per a poder-los tractar adequadament, és convenient que la dona rebi atencions sanitàries i sigui controlada per especialistes mèdics Durant els primers dies, quan…

Definició És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida anormal de teixits o segments d’òrgans abdominals cap al conducte inguinal, una regió anatòmica que se situa a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per davant de diversos músculs, i per la qual circulen diversos elements, com el conducte deferent en els homes, que comunica els testicles amb la uretra Aquest trastorn, molt més freqüent en els homes que en les dones, pot ésser afavorit o desencadenat per diverses circumstàncies, com una predisposició genètica a patir-ne, lleus alteracions anatòmiques que es produeixen en el…

Definició Nevus és la denominació genèrica de qualsevol trastorn circumscrit del desenvolupament de la pell que genera una màcula o una tumoració persistent Normalment són congènits, però també poden aparèixer al llarg de la vida Aquesta denominació inclou diversos trastorns cutanis, però, si hom no hi especifica res més, el terme és utilitzat per a fer referència als més habituals, els nevus pigmentaris El nevus pigmentari consisteix en un augment localitzat de la pigmentació cutània per una acumulació anormal de melanòcits o de nevòcits Entre els diversos tipus de nevus pigmentaris, el més…

Definició La dermatitis atòpica és un trastorn inflamatori crònic de la pell que ocasiona una pruïja molt intensa i que, de vegades, es manifesta amb l’aparició de lesions cutànies com vesícules, pàpules o crostes L’alteració es presenta sobretot en l’època de la lactància, la infantesa i l’adolescència En general, les persones afectades presenten antecedents personals o familiars de malalties allèrgiques, com ara febre del fenc, rinitis allèrgica o asma bronquial Aquesta malaltia també ha estat anomenada èczema atòpic , bé que actualment es tendeix a prescindir d’aquest nom, perquè el terme…