Resultats de la cerca

L’ aparell locomotor constitueix un sistema orgànic compost de diverses estructures anatòmiques que actuen coordinadament entre si D’entre els components que en formen part, destaquen els ossos i les articulacions que, en conjunt, conformen l’esquelet, com també la nombrosa quantitat de músculs capaços de moure els diferents segments corporals Les funcions principals de l’aparell locomotor són les de servir d’estructura al conjunt dels òrgans corporals, actuar com a capa de protecció dels teixits tous susceptibles d’ésser lesionats per traumatismes externs poc…

L’aparell locomotor, format pels ossos, les articulacions i els músculs, destinat precisament a permetre els desplaçaments i moviments de l’organisme, és el sistema orgànic que més modificacions experimenta durant la realització d’exercicis físics i, al mateix temps, el que més es beneficia amb llur pràctica regular

L’ aparell locomotor es compon d’una sèrie d’estructures la funció de les quals és de constituir el suport de l’organisme i possibilitar-ne els desplaçaments El terme locomotor procedeix dels mots llatins locus , que significa ‘lloc’, i motor , ‘el que mou’ L’aparell locomotor es compon dels ossos, les articulacions i els músculs somàtics o esquelètics Com que el conjunt format pels ossos i les articulacions és anomenat esquelet , una altra denominació que rep l’aparell locomotor és la d’ aparell o sistema músculo- esquelètic Les…

Igualment, s’aprecien modificacions en l’alçada, que són conseqüència dels canvis generats per l’edat en l’aparell locomotor A causa de diversos factors que incideixen en el teixit ossi, la talla disminueix en la vellesa, fins a 10 cm o fins i tot més en relació a l’altura màxima atesa en l’edat adulta L’origen d’aquesta disminució de l’estatura es basa fonamentalment en els canvis que experimenta el metabolisme del teixit ossi que, encara que no ho sembli, manté una activitat constant En la persona jove i en l’adult, el teixit ossi es renova de manera permanent, de manera que, alhora que hi…

Les afeccions de l’aparell locomotor es poden manifestar de diverses maneres Així, es poden presentar sensacions subjectives o símptomes , d’entre els quals el més habitual és el dolor Igualment, es poden manifestar alteracions objectives o signes , dels quals cal destacar la inflamació, les deformacions òssies i articulars, els sorolls articulars, les alteracions de la mobilitat de l’articulació, la tumefacció òssia i les fractures òssies patològiques La forma i el moment d’aparició, i la intensitat i la durada d’aquests símptomes i signes són molt variables segons l’afecció de què es tracta…

Coincidint amb el climateri, alguns trastorns de l’aparell locomotor es fan més freqüents Per exemple, a partir dels 50 anys és més comú patir d’ artrosi , una afecció crònica caracteritzada per una degeneració dels cartílags articulars, que es fa més freqüent en el sexe femení que no pas en el masculí Tanmateix, per bé que les modificacions hormonals climatèriques puguin estar-hi implicades, no són decisives en el desenvolupament del trastorn En canvi, el progressiu dèficit d’hormones femenines sí que pot tenir una gran incidència en un altre trastorn dels ossos, l’ osteoporosi…

Definició Són anomenades desviacions del membre inferior diverses alteracions de l’alineació normal entre la cuixa i la cama en què el genoll es desvia cap enfora, cap endins o cap enrere amb relació a la posició normal que li correspon Tipus L’alineació del membre inferior es defineix per la relació establerta entre l’os de la cuixa, el fèmur , i l’os més gruixut de la cama, la tíbia , que s’articulen al genoll Les desviacions del membre inferior es classifiquen segons el desplaçament que afecta el genoll, articulació que en llatí és anomenada genu, perquè, si aquesta es troba desplaçada,…

Gairebé totes les cèllules i els altres elements constitutius de l’aparell locomotor procedeixen d’un teixit embrionari anomenat mesènquima El mesènquima embrionari es compon d’unes cèllules indiferenciades, amb capacitat d’esdevenir cèllules especialitzades en l’elaboració de diverses substàncies que formaran la matriu de diversos teixits Del mesènquima embrionari, en deriva el teixit conjuntiu , que forma part de nombroses vísceres i estructures orgàniques, entre les quals hi ha les que són components de l’aparell locomotor El teixit ossi, el cartilaginós, el…

En la diagnosi de les malalties de l’aparell locomotor, hom considera fonamental l’anàlisi de les dades obtingudes mitjançant una història clínica detallada i una exploració física minuciosa Gràcies a aquesta anàlisi, es poden establir unes hipòtesis determinades sobre el tipus d’afecció responsable de les alteracions A l’hora de confirmar la diagnosi, però, en general cal efectuar algunes proves o exploracions complementàries, d’entre les quals, n’hi ha que són específiques per a la diagnosi d’alteracions de l’aparell locomotor, i n’hi ha que tenen una utilitat general i són també…

Les desviacions més habituals dels membres inferiors són el genu valgum , que consisteix en el desplaçament del genoll cap endins i la cama cap enfora el genu varum , és a dir, la desviació del genoll cap enfora i la cama cap endins, i el genu recurvatum , el desplaçament del genoll cap enrere Totes aquestes desviacions poden afectar un membre inferior o tots dos Les desviacions dels genolls poden ésser congènites o bé presentar-se durant la infància o l’adolescència, degudes a factors constitucionals, raquitisme, traumatismes o infeccions òssies Cal tenir en compte, però, que durant els…