Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Creixement del pèl
Fisiologia humana
Els pèls es desenvolupen en els follicles pilosos de manera cíclica, tot alternant fases de creixement amb fases de repòs La fase de creixement, anomenada anagen, dura uns tres anys Durant aquest temps, les cèllules de la matriu germinativa proliferen activament i donen lloc al creixement del pèl El ritme de creixement no és el mateix en totes les persones ni en totes les zones del cos Així, els cabells creixen aproximadament entre 0,2 mm i 0,5 cada dia i el pèl de la barba uns 0,35 mm diaris Després de la fase de creixement, es presenta l’anomenada catagen, en la qual s’esdevé…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…
Pigmentació
Fisiologia humana
La coloració de la pell depèn de tres pigments la melanina, l’hemoglobina i el carotè L’ hemoglobina és la proteïna que transporta l’oxigen en la sang D’aquesta substància depèn el color vermellós de la sang, que varia de tonalitat segons la concentració d’oxigen La sang que circula per les artèries, rica en oxigen, és d’un color vermell viu la sang que circula per les venes, és més blavosa perquè és pobra en oxigen La coloració de la sang dels vasos del derma és visible en la superfície cutània, a la qual dóna un color rosat Igualment, els canvis en la vascularització de la pell, l’…
Estatura i aparell locomotor en la vellesa
Igualment, s’aprecien modificacions en l’alçada, que són conseqüència dels canvis generats per l’edat en l’aparell locomotor A causa de diversos factors que incideixen en el teixit ossi, la talla disminueix en la vellesa, fins a 10 cm o fins i tot més en relació a l’altura màxima atesa en l’edat adulta L’origen d’aquesta disminució de l’estatura es basa fonamentalment en els canvis que experimenta el metabolisme del teixit ossi que, encara que no ho sembli, manté una activitat constant En la persona jove i en l’adult, el teixit ossi es renova de manera permanent, de manera que, alhora que hi…
Exercici físic i ossos
Els ossos són estructures sòlides, tot i que presenten un major o menor grau de flexibilitat, que estan destinades a sostenir i a permetre el desplaçament i els moviments de l’organisme i dels seus diversos segments, i a més a protegir, com si fos un xassís, els òrgans interns més delicats Els ossos deuen la seva solidesa característica a l’elevat contingut de diversos minerals, especialment calci i fòsfor Això no obstant, en els ossos aquests minerals es concentren i distribueixen de manera que, alhora que brinden solidesa, els atorguen un cert grau de flexibilitat El teixit ossi està sotmès…
L’origen de l’aparell locomotor. El teixit conjuntiu
Anatomia humana
Gairebé totes les cèllules i els altres elements constitutius de l’aparell locomotor procedeixen d’un teixit embrionari anomenat mesènquima El mesènquima embrionari es compon d’unes cèllules indiferenciades, amb capacitat d’esdevenir cèllules especialitzades en l’elaboració de diverses substàncies que formaran la matriu de diversos teixits Del mesènquima embrionari, en deriva el teixit conjuntiu , que forma part de nombroses vísceres i estructures orgàniques, entre les quals hi ha les que són components de l’aparell locomotor El teixit ossi, el cartilaginós, el muscular, el…
El que cal saber de l’amenorrea
Patologia humana
L’amenorrea és un trastorn caracteritzat per l’absència de la menstruació, és a dir, l’hemorràgia vaginal que es presenta aproximadament cada mes durant tot el temps que es manté la funció dels ovaris de la dona La manca de la regla no és per si mateixa un trastorn greu, ni causa complicacions, però si es manté indica que la dona que n’és afectada pot patir d’alguna alteració en el funcionament dels òrgans genitals El primer que cal fer si la regla no es presenta quan s’esperava és una prova d’embaràs, perquè l’embaràs és el motiu més habitual d’interrupció de la menstruació Els estats de…
Trastorns de l’aparell locomotor en el climateri
Coincidint amb el climateri, alguns trastorns de l’aparell locomotor es fan més freqüents Per exemple, a partir dels 50 anys és més comú patir d’ artrosi , una afecció crònica caracteritzada per una degeneració dels cartílags articulars, que es fa més freqüent en el sexe femení que no pas en el masculí Tanmateix, per bé que les modificacions hormonals climatèriques puguin estar-hi implicades, no són decisives en el desenvolupament del trastorn En canvi, el progressiu dèficit d’hormones femenines sí que pot tenir una gran incidència en un altre trastorn dels ossos, l’ osteoporosi , afecció…
El sistema ossi
Anatomia humana
El sistema ossi es compon d’un conjunt d’estructures més o menys sòlides formades bàsicament per teixit ossi Cadascuna d’aquestes estructures és anomenada os L’esquelet humà es compon d’uns 208 ossos La quantitat d’ossos, però, no és constant en totes les persones, ja que de vegades es generen uns ossets petits anomenats supernumeraris , entre els quals hi ha els wormians , que de vegades són presents entre els ossos del crani, i els sesamoides , que es poden localitzar entre les articulacions dels dits Els ossos, en conjunt, duen a terme bàsicament tres funcions En primer lloc, proporcionen…
Diafragma
Definició El diafragma és un dispositiu emprat com a mètode anticonceptiu de barrera que consisteix en un casquet de goma flexible que es colloca al fons de la vagina cobrint totalment l’orifici extern del coll uterí de manera que impedeixi l’accés del semen a l’úter Característiques i utilització Fonamentalment, el diafragma es troba constituït per una làmina impermeable en forma de cúpula elaborada generalment amb cautxú, o de vegades amb algun material plàstic sintètic La vora lliure de la cúpula és reforçada amb un cercle de metall englobat al cautxú, que manté el seu contorn circular Com…