Els pèls es desenvolupen en els fol·licles pilosos de manera cíclica, tot alternant fases de creixement amb fases de repòs.
La fase de creixement, anomenada anagen, dura uns tres anys. Durant aquest temps, les cèl·lules de la matriu germinativa proliferen activament i donen lloc al creixement del pèl. El ritme de creixement no és el mateix en totes les persones ni en totes les zones del cos. Així, els cabells creixen aproximadament entre 0,2 mm i 0,5 cada dia i el pèl de la barba uns 0,35 mm diaris.
Després de la fase de creixement, es presenta l’anomenada catagen, en la qual s’esdevé una regressió de l’activitat fol·licular durant unes tres setmanes. En aquesta fase, les cèl·lules de la matriu s’atrofien, i l’arrel del pèl queda separada de la papil·la fol·licular. El pèl, separat de la papil·la, es desplaça cap amunt, per l’interior del fol·licle pilós, però no es desprèn immediatament, perquè és retingut per la unió que manté amb les beines del fol·licle pilós.
A continuació, se segueix un període d’inactivitat del fol·licle, anomenat telogen. Aquesta fase dura uns tres mesos, després dels quals es forma una nova matriu en la papil·la, i el cicle recomença. Quan el pèl torna a créixer, empeny a l’exterior el que hi havia, que finalment es desprèn. Des del despreniment del pèl antic fins que el nou arriba a sortir per l’orifici del fol·licle, passa un període de temps en què no és visible cap pèl al fol·licle pilós.
En el conjunt de la pell, aquestes fases no són apreciables, perquè el cicle de cada fol·licle és diferent, i hom sempre veu pèls desenvolupats. Així, per exemple, en el cuir cabellut, gairebé un 15% dels cabells són en la fase de telogen, un 1% en la de catagen i la resta en la d’anagen. Per tant, és normal que es desprenguin diàriament de 100 cabells a 150. La pèrdua pot ésser més apreciable quan hom es renta els cabells o es pentina, perquè aleshores s’acaben de desprendre els cabells que finalitzaven el cicle i que haurien caigut de totes maneres.
El desenvolupament dels fol·licles és determinat genèticament i llur activitat és regulada per factors hormonals. Els fol·licles d’algunes parts del cos només es desenvolupen quan hi ha uns determinats nivells d’andrògens, és a dir, d’hormones sexuals masculines. Per aquesta raó es presenten les diferents característiques de la pilositat entre homes i dones, que constitueixen caràcters sexuals secundaris. Així, el pèl de la barba i el pit només tendeix a créixer en els homes a partir de la pubertat, ja que en aquesta època s’incrementen els nivells hormonals. El pèl del pubis creix en ambdós sexes, però en l’home s’estén fins al llombrígol, mentre que en la dona sol quedar delimitat clarament a nivell del pubis. També és diferent la forma de la línia d’implantació dels cabells al front segons el sexe. Totes aquestes diferències generals són variables en cada cas particular d’acord amb les característiques genètiques de cada persona.