Resultats de la cerca

La fractura òssia consisteix en el trencament, total o parcial, d*un os o més Quan hom sospita que s’ha produït una fractura, s’ha de procurar de no moure la part lesionada o, fins i tot, de no moure en absolut la persona afectada El que no s’ha de fer mai és intentar de recompondre l’os trencat, ja que en desplaçar un segment ossi es pot danyar un nervi, un vas sanguini o un òrgan intern, talment que la situació adquireix una gravetat que la fractura mateixa no tenia Mai no s’ha de córrer el risc de fer empitjorar la situació per l’afany de millorar-la El guix no s’ha de treure fins que el…

Els pares solen preferir tenir l’infant a la seva cambra, durant les primeres setmanes o mesos, perquè, si plora, el senten immediatament, i no els cal desplaçar-se per atendre’l Tanmateix, no és recomanable que aquesta situació s’allargui massa És preferible que l’infant tingui una cambra pròpia, on podrà dormir sense que el molestin els sorolls d’altri A més, els pares han de poder disposar també d’un lloc on es puguin moure amb llibertat, com qualsevol parella Alguns pares pensen que, tenint l’infant a la seva cambra, el poden vigilar més bé, i evitar que es produeixi algun trastorn greu o…

La paràlisi facial és la pèrdua de la capacitat de moure voluntàriament els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures de l’encèfal que el controlen De vegades la paràlisi facial és central, és a dir, provocada per alguna afecció de les estructures encefàliques superiors En aquests casos sol acompanyar la paràlisi de mig cos En altres presentacions, la paràlisi és perifèrica, és a dir deguda a una lesió del nervi facial mateix És recomanable d’evitar l’exposició excessiva de la cara al fred, com es pot donar per exemple quan hom viatja amb cotxe amb la…

La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que provoquen dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-femoral Els factors causals són molt variats, perquè pot ésser originada per qualsevol trastorn que afecti les estructures integrants de l’articulació Entre les causes possibles, destaquen les inflamacions dels tendons i les bosses seroses properes, els trencaments musculars o tendinosos i la retracció de la càpsula articular Els trastorns que generen l’espatlla dolorosa se solen presentar en persones que passen de cinquanta anys, després de…

La claudicació intermitent constitueix una síndrome o un conjunt de símptomes, entre els quals destaca l’aparició de dolor en un determinat sector del cos, en general una extremitat, que es presenta quan es duu a terme un esforç físic i desapareix si hom manté el membre que n’és afectat en repòs Aquesta manifestació és deguda a una inadequada aportació de sang oxigenada al teixit muscular en moments d’activitat física L’origen d’aquest trastorn és una estretor progressiva del diàmetre d’una determinada artèria perifèrica deguda al creixement de plaques d’ateroma a la superfície interna de la…

La luxació o dislocació consisteix en el desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, en general com a conseqüència d’un traumatisme No s’ha d’intentar mai de collocar a ta posició normal els ossos afectats per una luxació abans d’adreçar-se al metge Cal tenir en compte que, si es fa de manera incorrecta, es poden lesionar d’altres estructures de la zona en moure l’os i provocar complicacions, com ara hemorràgies, si s’esquinça un vas sanguini, o alteracions neurològiques, si en resulta seccionat un nervi El comportament més correcte és mantenir l’articulació en la…

Són anomenats meniscs diversos fíbrocartílags presents en algunes articulacions Els més importants són els del genoll, i les lesions que els afecten consisteixen bàsicament en llur trencament o desinserció Les lesions de menisc s’esdevenen a causa de moviments forçats del genoll, sobretot les rotacions brusques Els moviments capaços d’originar aquestes lesions són molt freqüents en la pràctica esportiva Així, és habitual que en pateixin les persones que practiquen futbol, esquí, bàsquet, handbol o windsurfing Els primers símptomes de les lesions de menisc es presenten després d’un moviment…

Els impactes directes contra el crani i els moviments bruscs del cap poden produir traumatismes crànio-encefàlics TCE, és a dir, alteracions en les estructures nervioses de l’encèfal Les lesions de la cara i del cuir cabellut solen ésser aparatoses, ja que les ferides sagnen molt i les contusions ocasionen una gran tumefacció, però això no significa que siguin necessàriament greus Davant d’un traumatisme cranial important, cal sempre tenir en compte que també hi pot haver una lesió de la columna vertebral Per això, cal bellugar l’afectat com menys millor, i si és imprescindible de moure'l cal…

La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moure les cordes vocals deguda a una alteració en les estructures nervioses que controlen la musculatura de la laringe La paràlisi, que pot afectar una corda vocal o bé totes dues, provoca de vegades un trastorn de la fonació, com és l’aparició d’una veu bitonal, i també un trastorn en la ventilació pulmonar, amb l’aparició de dispnea o dificultat respiratòria El mecanisme que més habitualment origina paràlisi de les cordes vocals és ta compressió d’algun dels nervis que arriben fins a les estructures laríngies per un…

Durant el primer any de vida es van desenvolupant els diferents òrgans dels sentits que hauran de permetre al nen de conèixer les diverses sensacions visuals, auditives, olfactives, tàctils i gustatives Al mes de vida, l’infant sol seguir amb la mirada una llum o un objecte vistós que s’aproximi al seu camp visual, especialment si es belluga en sentit horitzontal És comú que a aquesta edat, i durant alguns mesos més, els ulls de l’infant es desviïn lleugerament, perquè encara no controla ben bé la musculatura ocular Només si la desviació d’un ull, o ambdós, és fixa hom considera que l’infant…