Resultats de la cerca

Són anomenats genèricament nutrients o substàncies nutritives els elements, de molt diversos tipus, que els organismes vius han d’incorporar, més o menys periòdicament, per tal de mantenir llurs funcions Les funcions dels nutrients necessaris a un organisme viu són molt diverses proporcionar l’energia que cal per a produir treball i calor, proveir els materials que s’utilitzen per a elaborar i reparar les pròpies estructures orgàniques i, també, garantir o regular l’equilibri existent entre els diversos components líquids i sòlids que formen l’organisme Cada espècie d’ésser viu…

A tots els éssers vius, per tal de mantenir de manera adequada llurs funcions, els cal un intercanvi continu de matèria i energia amb el medi ambient Com a punt de partença per a abordar el tema de l’alimentació i la nutrició és necessari, doncs, definir els següents conceptes és anomenada matèria , en un sentit ampli, tota substància o cos format per partícules definides i energia , la facultat que tenen la gran majoria d’aquests cossos, amb les transformacions oportunes, de produir un treball o bé de generar una quantitat equivalent de calor La interacció entre matèria i…

Els protozous , organismes unicellulars pertanyents al regne animal, tenen una forma normalment allargada o oval i unes dimensions d’unes quantes µ d’amplada i unes desenes de µ de llargada Només algunes espècies de protozous presenten, en algun moment del seu cicle evolutiu, dimensions macroscòpiques, és a dir, visibles per a l’ull humà, per bé que en aquests casos només arriben a fer 1 o 2 mm de diàmetre Els protozous es troben àmpliament distribuïts en la natura, encara que especialment es concentren en l’aigua i els sòls Només algunes espècies de protozous s’han adaptat als…

Amb la denominació genèrica d’ agents infecciosos es coneix una gran diversitat d’espècies d’organismes, o éssers vius en general, de dimensions microscòpiques, que tenen la capacitat d’ infectar l’organisme humà —és a dir, de penetrar-hi, establir-s’hi i reproduir-s’hi— i eventualment d’originar una malaltia infecciosa , és a dir, una alteració patològica El terme microbi del grec antic mikrós , ‘petit’, i bíos , ‘vida’, sinònim de microorganisme o germen , és aplicat indistintament a tots els éssers vius de dimensions microscòpiques, invisibles a l’ull humà i d’una organització…

És anomenada immunització l’administració de diversos tipus d’elements —microorganismes atenuats o morts, fraccions de microorganismes, o anticossos específics elaborats per altres organismes— que, per un mecanisme o altre, protegeixen l’organisme de l’acció de determinats agents infecciosos Segons el mecanisme protector que desencadeni, la immunització pot ésser activa —quan consisteix en l’administració de vaccins— o passiva —quan consisteix en l’administració d’anticossos o immunoglobulines—

​Els bacteris són microorganismes unicellulars que pertanyen al regne procariota, d’unes dimensions que solen oscillar entre 1 i 3 µ de diàmetre, i d’una forma que sol ésser esfèrica, cilíndrica o espiraliforme La cèllula procariota, comuna a totes les espècies de bacteris, es caracteritza fonamentalment per la simplicitat, per la precarietat del seu nucli i pel fet que té una paret cellular rígida que protegeix el microorganisme de les condicions hostils del medi extern Els bacteris constitueixen el tipus de microorganisme més nombrós El seu hàbitat natural és el sòl, l’aigua o els …

Els virus són microorganismes d’estructura subcellular d’unes dimensions que oscillen entre 20 i 300 nm de diàmetre Com que són petits, la major part dels virus només poden ésser observats amb un microscopi electrònic solament algunes espècies de virus voluminosos poden ésser vistes amb un microscopi ordinari Els virus tenen una estructura molt rudimentària, que només els permet de desenvolupar-se i reproduir-se a l’interior d’una cèllula, el metabolisme i l’energia de la qual utilitzen amb aquest objectiu Així, els virus són considerats paràsits intracellulars estrictes L’hàbitat natural…

Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell digestiu, un tub…

Per a sobreviure i desenvolupar-se, els bacteris necessiten absorbir del medi extern diversos elements que, una vegada incorporats, poden convertir-se en elements constitutius del bacteri i passar a formar part de les seves estructures, o poden entrar en combustió, la qual cosa proporciona al bacteri una energia indispensable perquè efectuï el seu metabolisme Entre aquests elements necessaris s’inclouen els inorgànics, com l’aigua, els minerals, o el diòxid de carboni, continguts en la matèria inorgànica i els orgànics, com ara proteïnes, hidrats de carboni, àcids nucleics o lípids, que es…

És anomenat hàbitat natural el lloc on els diversos microorganismes viuen normalment, com per exemple els sòls, l’aigua o l’organisme d’animals o de persones Són anomenats font d’infecció els nínxols ecològics des dels quals els microorganismes i paràsits humans es propaguen cap a l’organisme humà, on provoquen una infecció Generalment, l’hàbitat natural d’un germen constitueix alhora una font d’infecció En general les fonts d’infecció contenen un nombre elevat de microorganismes o paràsits de l’home, ja que disposen dels elements necessaris perquè s’hi reprodueixin amb facilitat i rapidesa…