Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
El que cal saber dels pòlips nasals
Patologia humana
Els pòlips nasals són tumoracions translúcides i prominents de la mucosa nasal que apareixen a conseqüència d’una rinitis crònica La causa principal de la formació de pòlips nasals és la rinitis crònica vasomotora, que en molts casos és deguda a l’abús de nebutitzadors nasals La rinitis allèrgica és la segona causa més freqüent de la formació de pòlips nasals Les persones amb pòlips nasals han de consultar el metge si poden emprar ocasionalment medicaments antiinflamatoris i analgèsics, perquè de vegades aquest tipus de fàrmacs desencadenen…
El que cal saber dels pòlips i nòduls de les cordes vocals
Patologia humana
Els nòduls de les cordes vocals són petites tumoracions, bilaterals i simètriques, formades sobre les cordes vocals, de la grandària d’un cap d’agulla, que es produeixen a conseqüència d’una irritació persistent de les cordes vocals causada per un abús habitual de la veu Els pòlips de les cordes vocals són prominències anòmales d’una grandària considerable, formades sobre les cordes vocals i produïdes a conseqüència d’una inflamació crònica de la mucosa laríngia, causada per un abús de la veu o per la inhalació habitual de substàncies irritants com ara el fum del tabac o els fums…
El que cal saber dels tumors benignes o pòlips d’intestí gros
Patologia humana
Són anomenades tumor benigne o pòlip d’intestí gros un grup de cèllules que es reprodueixen ràpidament i originen la formació d’una massa anormal En la majoria dels casos, aquests tumors es desenvolupen lentament i passen desapercebuts durant molts anys perquè es mantenen asimptomàtics, o bé simplement originen lleus pèrdues de sang que són evacuades amb les matèries fecals Hi ha persones que pateixen de diverses alteracions genètiques que es transmeten hereditàriament i que es manifesten amb l’aparició d’un nombre molt elevat de tumors a l’intestí gros durant la infantesa En la majoria d’…
Pòlip nasal
Patologia humana
Definició Els pòlips nasals constitueixen tumoracions prominents de la mucosa nasal que sorgeixen a conseqüència d’una inflamació crònica i poden originar obstrucció i rinorrea Causes La formació de pòlips nasals és un trastorn relativament freqüent Apareixen en relació amb una inflamació crònica nasal a causa de la qual l’epiteli s’eixampla i es forma una prominència que penja de les parets de les fosses nasals de l’epiteli que la cobreix La inflamació de la mucosa sol ésser originada per una rinitis crònica de causa allèrgica el 10 % dels casos o vasomotora la…
El que cal saber del tumor benigne d’úter
Patologia humana
És anomenada tumor benigne d’úter la formació d’una massa cellular anòmala en algun punt de l’òrgan que, si bé es manté separada dels teixits propers, pot comprimir les estructures adjacents i alterar-ne la funció Els pòlips de coll uterí són tumors benignes molt comuns que formen una excrescència sobre la mucosa cervical que generalment entra, per l’orifici cervical extern, a la cavitat vaginal Els pòlips endometrials són tumors que formen una excrescència sobre la paret interna del cos de l’úter i es componen totalment o parcialment de teixits semblants al que…
Tumor benigne d’úter
Patologia humana
Definició És anomenat tumor benigne d’úter el desenvolupament d’una massa cellular anormal en els teixits de l’úter, que, si bé pot comprimir-ne les estructures adjacents i alterar-ne la funció, es manté separada dels teixits sans i no tendeix a envair-los ni a disseminar-se per d’altres òrgans Tipes, canses, freqüència i edat Hi ha diversos tipus de tumors uterins benignes formats per teixits diferents i localitzats tant al coll com al cos de l’úter L’origen íntim d’aquests tumors no és conegut exactament, però s’ha comprovat que hi ha alguns factors que influeixen en llur desenvolupament,…
Tumor benigne o pòlip d’intestí gros
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne d’intestí gros la massa formada per un grup de cèllules dels teixits d’aquest òrgan, que es reprodueixen més de pressa del que és habitual i constitueixen una tumoració Els tumors, que es poden localitzar en qualsevol sector de la paret de l’intestí gros, solen ésser únics per bé que de vegades n’hi ha més d’un o, fins i tot, quan són deguts a diversos trastorns de tipus hereditari, n’hi poden haver centenars Els tumors solen ésser petits i asimptomàtics, però de vegades, bé per la localització, l’estructura o la grandària, poden originar diverses…
Afonia i disfonia
Patologia humana
L’afonia i la disfonia són els símptomes més habituals de les malalties de la laringe L’ afonia consisteix en una pèrdua completa de la veu, i la disfonia en una alteració de les qualitats de la pròpia veu, anomenada habitualment ronquera Aquestes alteracions es presenten en les malalties que afecten les estructures laríngies que participen en l’emissió de la veu, especialment les cordes vocals La causa més comuna és la laringitis, per l’alteració de la mobilitat de les cordes vocals deguda a la inflamació També causen afonia o disfonia els pòlips i els nòduls de les cordes…
Endoscòpia naso-sinusal
Patologia humana
L’ endoscòpia naso-sinusal és un mètode d’exploració que consisteix en l’observació de les fosses nasals i els sins paranasals mitjançant un dispositiu constituït per un tub que disposa d’un sistema òptic i una font d’illuminació anomenat endoscopi Un extrem de l’endoscopi s’introdueix per un orifici nasal o per la boca i es dirigeix fins a la zona que hom vol explorar L’altre extrem s’adapta al sistema òptic, des del qual l’observador procedeix a l’examen L’endoscòpia naso-sinusal es pot efectuar amb un endoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid, o bé amb un endoscopi flexible ,…
Exploració endoscòpica o endoscòpia
Patologia humana
És anomenada exploració endoscòpica , o endoscòpia , la introducció de diversos tipus de sondes en determinats conductes o vísceres buides de l’organisme, que tenen una font d’illuminació i un sistema òptic especialment adaptat per tal que des de l’exterior hom pugui veure l’interior dels òrgans estudiats L’endoscòpia constitueix una tècnica idònia per a explorar directament la majoria dels òrgans del tub digestiu, als quals hom pot accedir amb sondes d’un diàmetre i una longitud diversos, ja sigui introduint-les des de la cavitat bucal o bé des del conducte anal Actualment, per a realitzar…