Resultats de la cerca

Durant els dies d’estança a la clínica, els pares poden aprofitar també per a resoldre tots els dubtes que puguin tenir sobre les atencions que precisarà l’infant Durant aquests dies, el personal sanitari ha tingut cura del nadó, però a partir del moment del retorn al domicili, la responsabilitat recaurà totalment en ells L’actitud dels pares en múltiples aspectes, com ara l’alimentació, la higiene o el tracte afectiu, determinarà fonamentalment que l’infant creixi i es desenvolupi amb normalitat La nova responsabilitat crea en alguns pares una gran…

Entre les preocupacions més grans dels pares, especialment si ho són per primera vegada, cal destacar el temor de no saber reconèixer les necessitats del nadó, sobretot els primers dies després del retorn a casa En realitat, l’ànsia dels pares té el seu origen en el desconeixement del comportament normal del nadó, per la por de no ésser capaços de detectar qualsevol molèstia que l’afecti És, per tant, molt important que els pares consultin algun material divulgatiu especialitzat i que no vacillin a l’hora d’aclarir qualsevol dubte que se’ls presenti amb…

Convé portar regularment l’infant al pediatre, perquè li faci els exàmens necessaris per a detectar precoçment qualsevol trastorn que pugui haver-hi, indiqui als pares les cures i aliments que ha de rebre en cada etapa, prescrigui les mesures preventives específiques i resolgui els dubtes que els pares tinguin sobre la salut del nen Els pares han de conservar el carnet de salut que se’ls lliura a la clínica, perquè en aquest document s’hi fan constar les dades sobre l’estat de l’infant en el moment de néixer, les incidències que poden haver-li succeït…

Durant els primers 2 anys de vida, l’infant és molt individualista En tot aquest temps, no necessita ampliar els seus contactes més enllà de la família íntima Per a ell, el més important són els seus pares, i a través d’ells coneix el món que l’envolta i aprèn el que necessita per a comunicar-se Als 2 anys no comparteix el joc amb altres nens, tot i que li agrada d’estar-hi, observar-los i ésser observat A partir del tercer any, l’infant ja ha adquirit totes les facultats mínimes per a relacionar-se amb altres persones i treure’n profit És a partir d’aleshores que pot ésser més…

Els pares solen preferir tenir l’infant a la seva cambra, durant les primeres setmanes o mesos, perquè, si plora, el senten immediatament, i no els cal desplaçar-se per atendre’l Tanmateix, no és recomanable que aquesta situació s’allargui massa És preferible que l’infant tingui una cambra pròpia, on podrà dormir sense que el molestin els sorolls d’altri A més, els pares han de poder disposar també d’un lloc on es puguin moure amb llibertat, com qualsevol parella Alguns pares pensen que, tenint l’infant a la seva cambra, el poden vigilar més bé, i evitar…

La manca de gana , o anorèxia , la minva o pèrdua del desig de menjar, és un trastorn molt freqüent en la infància La manca de gana pot correspondre simplement a un símptoma més d’alguna de les malalties comunes durant la infància En aquest cas, l’infant sol presentar, a més, altres símptomes, per bé que la manca de gana pot ésser el primer a aparèixer Normalment, la gana es restableix en guarir-se el trastorn causal, però en alguns casos, com succeeix amb la grip, pot trigar alguns dies a normalitzar-se En qualsevol cas, no té cap utilitat forçar l’infant a menjar, mentre està malalt o en…

La infància és el període de la vida que abasta des del naixement fins a la pubertat És una etapa de la màxima importància per a la vida de la persona, ja que és en aquesta època quan se’n forja tant el cos com la ment, la qual cosa, òbviament, en condicionarà el futur Per aquesta raó, totes les atencions que es dediquin al petit tenen una rellevància extrema, i es considera fonamental que els pares i les altres persones que en tinguin cura estiguin suficientment informats de les seves necessitats, la cura que requereix, l’evolució del seu desenvolupament i els signes que…

Al mateix temps que es produeixen els canvis físics propis del període puberal, s’hi genera una sèrie de modificacions psicològiques molt especials, producte, d’una banda, de la pròpia verificació de les modificacions corporals que indiquen el pas de la infància a l’edat adulta i, de l’altra, de les possibilitats intellectuals que ofereix el major grau de maduració del sistema nerviós que es produeix en aquesta època Habitualment, s’empra el terme adolescència per a designar les característiques psicològiques pròpies d’aquesta etapa de la vida El coneixement per part dels pares…

La introducció en l’hàbit de fumar s’inicia des de la mateixa infantesa El nen petit, des del moment que comença a tenir consciència del seu entorn, descobreix que el tabaquisme és un hàbit molt estès entre els adults En aquest contacte del nen amb el seu entorn, les persones que exerceixen més influència són els pares, ja que durant les primeres etapes del seu desenvolupament, sobretot fins als cinc anys d’edat, descobreix el món principalment a través d’ells El comportament que el nen observi en els adults, i especialment en els seus pares, constituirà per a ell un…

El plor és l’única manera que té el nadó de reclamar l’atenció dels seus pares Constitueix el seu principal mètode d’expressió, i és tan eficaç que la majoria dels pares arriben a reconèixer el fill per la forma de plorar Fins i tot s’ha arribat a comprovar experimentalment que la majoria de mares es desperten en sentir el plor del seu fill, i en canvi continuen dormint si el que plora és d’altri El plor sempre indica que el nadó té alguna necessitat Pot semblar difícil d’esbrinar exactament què és el que reclama per la manera de plorar, però la majoria de …