La manca de gana, o anorèxia, la minva o pèrdua del desig de menjar, és un trastorn molt freqüent en la infància.
La manca de gana pot correspondre simplement a un símptoma més d’alguna de les malalties comunes durant la infància. En aquest cas, l’infant sol presentar, a més, altres símptomes, per bé que la manca de gana pot ésser el primer a aparèixer. Normalment, la gana es restableix en guarir-se el trastorn causal, però en alguns casos, com succeeix amb la grip, pot trigar alguns dies a normalitzar-se. En qualsevol cas, no té cap utilitat forçar l’infant a menjar, mentre està malalt o en fase de convalescència, ja que li pot provocar un rebuig al menjar, que persistirà durant força temps.
A part aquesta circumstància, causada per una malaltia, la pèrdua de la gana no sol correspondre a un problema de salut. Generalment, el problema és que l’infant no menja el que els seus pares voldrien, sense que això signifiqui que no estigui ingerint totes les substàncies nutritives que necessita. Sovint, els pares valoren d’una manera molt subjectiva la quantitat de menjar que pren l’infant, comparant-la amb uns patrons preestablerts o amb el que mengen altres infants. Això és un error, perquè hi ha diferències individuals importants entre el que menja cada nen. La manera més objectiva de valorar si un nen menja tot el que necessita és vigilar-ne el creixement, fonamentalment mitjançant el control de l’alçada, el pes i el desenvolupament psicomotor. Si tots aquests paràmetres segueixen una evolució normal, no hi ha cap raó per a pensar que l’infant menja menys quantitat de la que necessita.
Ultra les diferències individuals, és freqüent que la gana del nen variï, i habitualment es presenten determinades etapes de pèrdua de gana aparent. És freqüent que rebutgi l’aliment durant la fase mitjana de l’alletament, quan s’afegeix l’alimentació complementària, sovint perquè algun dels nous aliments li desagrada. El problema es pot detectar fàcilment si hom té la precaució d’anar-li afegint els aliments d’un en un. La gana també sol variar: es redueix molt en les etapes en què la creixença s’estanca i s’incrementa en els moments de creixement accelerat. Altrament, es pot presentar un rebuig a l’alimentació en determinades etapes del desenvolupament psicològic, quan l’infant descobreix que, si no menja, els pares li dediquen més atenció.
Els problemes de la gana de causa psicològica poden evitar-se si els pares mantenen una actitud serena, coherent i equilibrada a l’hora dels àpats. L’objectiu és aconseguir que l’àpat sigui per al nen un aspecte desitjat i agradable, no una obligació ni una manera de guanyar-se l’afecte dels pares. No convé que les hores dels àpats siguin els moments en què l’infant rep més atencions, ni és adequat pretendre que mengi tot fent-li jocs, explicant-li contes o prometent-li premis. D’aquesta manera l’única cosa que s’aconsegueix és que l’infant cada vegada reclami més atencions, com a condició per a menjar. A més, si es concedeix al menjar un valor excessiu, es pot fomentar l’hàbit de menjar més del que cal, i predisposar el menut a l’obesitat. Tampoc no és convenient de renyar l’infant perquè no mengi, perquè tot plegat pot convertir-se en una manera especial de reclamar l’atenció dels pares.
L’infant ha d’aprendre a identificar les pròpies sensacions que li indiquen que ha de menjar, i ha d’adonar-se que, si no menja allò que els seus pares li donen, tampoc no se sentirà satisfet. S’ha de donar, doncs, un temps prudencial perquè l’infant s’acabi el menjar, i, si el rebutja, no se li ha d’oferir cap altre aliment alternatiu, ni res més de menjar fins a l’hora del següent àpat. Si aquesta actitud es manté de manera constant, l’infant acaba menjant allò que hi ha per menjar, sempre que no es tracti d’una quantitat excessiva. És probable que trigui un cert temps a adquirir aquest hàbit, i que mentrestant continuï rebutjant tot aliment en general, o algun en concret. Tanmateix, el rebuig mai no arriba a l’extrem de produir-li una mala nutrició, perquè l’infant sempre menja el mínim que el seu organisme necessita.