Resultats de la cerca

La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que provoquen dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-femoral Els factors causals són molt variats, perquè pot ésser originada per qualsevol trastorn que afecti les estructures integrants de l’articulació Entre les causes possibles, destaquen les inflamacions dels tendons i les bosses seroses properes, els trencaments musculars o tendinosos i la retracció de la càpsula articular Els trastorns que generen l’espatlla dolorosa se solen presentar en persones que passen de cinquanta anys,…

Els aneurismes cerebrals són dilatacions de les parets de les artèries cerebrals generalment d’origen congènit Si bé hom calcula que el 4% de la població en té, de fet només provoquen manifestacions en un 10% dels casos Un aneurisma pot donar lloc a una compressió de les estructures nervioses més properes i causar símptomes diversos com ara paràlisis dels moviments dels ulls o mals de cap intensos, que es presenten i desapareixen sense una causa evident Quan es declaren símptomes d’aquesta mena, cal consultar un metge de seguida per tal de descartar la possibilitat que es tracti…

La sala de nounats disposa de diversos instruments i aparells que poden ésser útils per a proporcionar al nadó les cures que requereixi, en cas que es presenti algun trastorn Un dels dispositius imprescindibles és la incubadora , o bressol termoregulat , una espècie de bressol tancat per una campana, dotat de diversos instruments que permeten de regular amb precisió les condicions de temperatura, humitat i concentració d’oxigen, de manera que siguin les més adequades per al nadó que l’utilitza Les incubadores s’utilitzen per a mantenir-hi els infants prematurs, o d’un pes baix per a la data…

L’esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per un trastorn greu de la personalitat, pèrdua d’identificació de la persona amb ella mateixa, manca de reconeixement de l’entorn i refugi en un món interior fantàstic L’esquizofrènia afecta sobretot persones joves, sovint de caràcter retret i poc sociable El desenvolupament que presenta pot ésser ràpid o gradual, i dóna lloc a l’aparició de deliris en què el malalt es pot sentir amenaçat, allucinacions, desinterès en els afectes, agitació psicomotora, immobilitat i trastorns en els llenguatges verbal i corporal Aquests símptomes se solen…

El càncer d’orella és poc habitual Es pot desenvolupar al pavelló, en el conducte auditiu extern o en l’orella mitjana, amb característiques diferents en cada cas Afecta més sovint homes i es presenta sobretot a partir de quaranta anys El càncer del pavelló auricular és el més freqüent Afecta més sovint persones d’edat i no sol ésser gaire agressiu Es desenvolupa, gairebé sempre, a partir de la pell que cobreix el pavelló Com que aquesta és una zona molt exposada al sol, i els raigs solars són un factor que predisposa al càncer de pell, les persones que treballen a la intempèrie, com ara els…

Definició Els tumors broncopulmonars benignes són creixements anòmals d’unes determinades cèllules dels bronquis, que formen masses ben delimitades i comprimeixen, en desenvolupar-se, les estructures pulmonars properes En general, però, no envaeixen els teixits veïns ni es disseminen a d’altres òrgans Tipus, causes i freqüència Els tumors broncopulmonars benignes són, en conjunt, poc freqüents, ja que només representen d’un 5 a un 8% del total dels tumors broncopulmonars No hi ha diferències importants pel que fa a la incidència segons el sexe la proporció correspon en un 60% als homes i un…

Són anomenats tumors pleurals els creixements anòmals de determinades cèllules a la pleura, originàries d’aquesta estructura o procedents de tumors malignes d’altres òrgans, que en llur desenvolupament formen una massa tumoral capaç de comprimir les estructures pulmonars properes i que sol originar una pleuritis amb formació d’un vessament pleural En la majoria dels casos, els tumors pleurals es componen de cèllules canceroses procedents d’un càncer originat en un altre òrgan, especialment al pulmó o la mama, de manera que solen correspondre a una complicació més o menys tardana…

Definició Els tumors nasosinusals constitueixen creixements anòmals de determinades cèllules de les fosses nasals o dels sins paranasals que, en desenvolupar-se, comprimeixen les estructures properes i de vegades poden envair els teixits veïns o disseminar-se a d’altres òrgans Causes, tipus i manifestacions Hi pot haver una gran varietat de tipus de tumors nasosinusals segons l’origen i si envaeixen o no els teixits veïns Els tumors nasosinusals benignes consisteixen en un desenvolupament exagerat d’un grup de cèllules d’alguna de les estructures que formen les fosses nasals o els sins…

Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, comprimeixen les estructures més properes i, si són malignes, envaeixen els teixits propers i es disseminen a d’altres òrgans Un tumor faringi relativament habitual és l’angiofibroma juvenil o fibroma nasofaringi, que afecta especialment persones del sexe masculí durant la pubertat Es tracta d’un tumor benigne, constituït per fibres abundants i vasos sanguinis que se sol manifestar amb hemorràgies nasals i que, en general, involuciona espontàniament cap a 25 anys…

L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció…