Resultats de la cerca

Per tal que una alimentació compleixi amb els criteris esmentats, cal que respecti uns mínims conceptes fonamentals Bàsicament, cal que sigui completa , és a dir, ha d’aportar a l’organisme una quantitat suficient de tots els nutrients que aquest necessita, tant energètics hidrats de carboni i lípids com plàstics proteïnes i reguladors del metabolisme vitamines, minerals, aigua i electròlits Un altre requisit fonamental per a evitar excessos o deficiències d’alguns nutrients en concret és, però, que sigui equilibrada , que mantingui un equilibri nutritiu , és a dir, que la proporció entre els…

Definició És anomenat tumor medullar qualsevol creixement cellular anòmal —localitzat a l’interior de la canal de la columna vertebral on es troba allotjada la medulla espinal—, que destrueix o comprimeix la medulla espinal o les seves arrels nervioses i causa diversos trastorns de la força muscular i la sensibilitat Causes, tipus i freqüència L’origen íntim de la formació de tumors és desconegut Són producte del desenvolupament anormal d’un grup cellular pro vinent d’algun teixit de la zona, que creix amb independència dels altres Els tumors medullars deriven fonamentalment dels mateixos…

Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna , entre les quals s’estableixen nombroses connexions El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior , branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna La irrigació de la paret lateral i de la part inferior de l’envà nasal prové, sobretot, de l’ artèria esfeno-palatina , branca de l’artèria maxillar interna, procedent de la caròtide externa A la part…

Els tumors malignes d’os són conjunts de cèllules derivades dels teixits que formen l’estructura òssia que, per causes desconegudes, adopten característiques anormals, es reprodueixen a un ritme superior al que és habitual, formen una massa que envaeix i destrueix els teixits sans més propers i, a través de la circulació sanguínia o limfàtica, atenyen d’altres sectors de l’organisme en els quals generen un nou tumor o metàstasi Els tumors malignes que deriven de l’os són poc freqüents, ja que en conjunt representen solament l’1% del total de tumors malignes de l’organisme És característic que…

Tots els aliments, si no es mantenen en determinades condicions especials, amb el pas del temps deixen d’ésser aptes per al consum Les raons de llur descomposició són diverses D’una banda, tard o d’hora es contaminen amb microorganismes procedents de l’exterior, amb la qual cosa poden ocasionar una intoxicació alimentària d’altra banda, l’acció de diferents factors n’altera l’estructura química, per la qual cosa poden perdre el sabor, la textura i la coloració natural o, fins i tot, pot alterar-se’n l’estat natural i perdre valor nutritiu La contaminació dels aliments es pot produir…

La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…

Definició És anomenada paràlisi facial la pèrdua total o parcial de la capacitat de moure els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures encefàliques que hi transmeten els impulsos nerviosos Causes i tipus La paràlisi facial és deguda al fet que els músculs de la cara no reben impulsos nerviosos que en provoquin la contracció, a causa de l’alteració d’alguna de les estructures nervioses que desencadenen aquests impulsos o els transmeten Les alteracions capaces de provocar paràlisi facial són molt diverses, perquè els impulsos nerviosos destinats a…

Hom anomena síndrome febril un conjunt de manifestacions que apareixen en nombroses malalties, especialment en els processos infecciosos, entre les quals destaca la hipertèrmia o febre, és a dir, un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes, com malestar general, augment de la freqüència cardíaca, enrogiment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular i articular Independentment dels efectes perniciosos que sobre l’organisme produeixi el factor causant, per exemple la infecció que originà la síndrome febril, cal considerar que en aquesta…

La menopausa correspon a la desaparició de les menstruacions o, més estrictament, a la darrera regla que presenta la dona, per bé que usualment amb aquest terme es designa tot el període que envolta aquest esdeveniment De fet, aquest període crític de la vida s’anomena climateri , època en què acaba l’etapa reproductora que s’havia iniciat en la pubertat i que finalitza amb la interrupció permanent del ritme menstrual, mantingut durant anys En aquesta època de la vida es produeixen canvis molt diversos en el funcionament orgànic de la dona, causats per una progressiva inactivació espontània…

Definició L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia En general, els gèrmens responsables de la infecció són bacteris, però de vegades es tracta d’un altre tipus d’agents infecciosos, com és ara virus o fongs Tipus i causes Les osteomielitis es classifiquen segons la via que han seguit els gèrmens per arribar a l’os i infectar-lo Seguint aquest criteri, es considera que hi ha osteomielitis hematògenes, osteomielitis per contigüitat i osteomielitis directes La presentació més habitual és l’ osteomielitis he matògena , és a dir, aquella en què la via d’infecció és la circulació…