Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Febre Q
Patologia humana
Definició La febre Q és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta nombroses espècies d’animals —salvatges i domèstics— i que accidentalment pot ésser transmesa a l’ésser humà, el qual de vegades evoluciona de manera aguda —originant una síndrome febril i alteracions respiratòries—, o molt estranyament en forma crònica, ocasionant alteracions inflamatòries en diversos òrgans com ara el fetge o el cor Causes L’ agent etiològic de la febre Q és el bacteri Coxiella burnetti , que pertany al gènere Rickettsia , caracteritzat per la resistència a la sequedat ambiental, circumstància que…
El que cal saber de la febre Q
Patologia humana
La febre Q és una malaltia infecciosa provocada per un bacteri que afecta diverses espècies d’animals, que es pot transmetre a l’ésser humà per la ingestió de llet contaminada i sobretot per inhalació de secrecions que contaminen l’aire En el cas de patir de manifestacions similars a un procés gripal o dificultat per respirar al cap de 2 a 4 setmanes d’haver estat en contacte o proximitat amb animals de granja convé avisar el metge sobre aquest antecedent
Trisomia 13 o síndrome de Patau
Patologia humana
Genètica
És denominada trisomia 13 o síndrome de Patau una greu alteració cromosòmica, generalment fatal durant el primer mes de vida, consistent en la presència d’un cromosoma 13 de més L’alteració es presenta, aproximadament, en 1 de cada 4600 nadons vius El nounat sol tenir poc pes i escàs desenvolupament orgànic a més, presenta diverses malformacions L’aspecte facial és característic microcefàlia, microftalmia, llavi leporí i fissura palatina, que confereixen a la cavitat oral l’aspecte de boca de llop , malformació d’orelles, amb implantació baixa, i hemangiomes a la regió nasal i frontal A més,…
Causes de la febre
Patologia humana
La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens , elaborades per nombrosos microorganismes, per cèllules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèllules canceroses…
Els cromosomes
Genètica
Mentre una cèllula no es troba en procés de divisió, el ADN component de la cromatina nuclear es disposa d’una manera poc específica, més o menys enrotllada sobre de si mateixa, ja que es manté en íntima relació amb els altres elements que participen de la seva activitat Tanmateix, en el moment de la duplicació cellular, la cromatina es condensa i constitueix unes estructures amb forma de bastonets, anomenats cromosomes Absolutament totes les cèllules de l’ésser humà —llevat dels gàmetes o cèllules reproductores espermatozoides i òvuls— disposen de 46 cromosomes Cada cromosoma es compon…
Els estudis cromosòmics
Genètica
Són denominats estudis cromosòmics els procediments per a la determinació de les característiques cromosòmiques d’un subjecte Hi ha diferents procediments que permeten un estudi cromosòmic més o menys detallat, però tots es basen en l’obtenció d’una mostra de cèllules de l’individu objecte d’estudi, una preparació especial d’aquestes cèllules en què s’apliquen colorants que tenyeixen els cromosomes, i la visualització amb el microscopi Pràcticament qualsevol cèllula, de qualsevol teixit, que tingui nucli serveix per a realitzar un estudi cromosòmic Per la facilitat d’obtenció, hom sol emprar…
Electrocardiografia
Patologia humana
L’ electrocardiografia és l’enregistrament gràfic de l’activitat elèctrica del cor Consisteix en la percepció, l’amplificació i l’enregistrament posterior, bé sobre paper o en una pantalla, dels potencials elèctrics que es produeixen a partir dels fenòmens de despolarització i repolarització de les fibres miocàrdiques en llur desplaçament per tot l’òrgan Es tracta d’un dels estudis més emprats en la pràctica mèdica, tant en la detecció de malalties cardíaques prèviament suposades per l’orientació diagnostica, com de manera rutinària per tal de conèixer l’estat i la funcionalitat del cor L’…
Tipus de bacteris
Patologia humana
Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals bioquímics, com ara…
Miocardiopatia hipertròfica
Patologia humana
Definició La miocardiopatia hipertròfica constitueix una afecció del cor caracteritzada per un increment del gruix del múscul cardíac, o hipertròfia miocàrdica, que sovint és deguda a una alteració genètica hereditària Causes i tipus Hom parla de miocardiopatia hipertròfica idiopàtica, quan aquesta afecció és deguda a una alteració genètica o bé a d’altres circumstàncies encara desconegudes, i de miocardiopatia hipertròfica secundària, quan és causada per d’altres malalties L’anomenada miocardiopatia hipertròfica idiopàtica és la més freqüent, i gairebé sempre és deguda a una alteració…
Ammebiasi
Patologia humana
Definició Rep el nom d’ ammebiasi la parasitosi deguda a un protozou anomenat Entamoeba histolytica que, si bé habitualment constitueix un trastorn asimptomàtic, en alguns casos provoca manifestacions intestinals com l’anomenada disenteria amèbica o, amb una freqüència inferior, abscessos al fetge o d’altres òrgans Causes L’ agent etiològic de l’amebiasi és un paràsit unicellular, de tipus protozou, anomenat Entamoeba histolytica L’ hàbitat natural d’aquest protozou és l’organisme humà, concretament la mucosa de l’intestí gros, on el paràsit, en condicions normals, aprofita les substàncies…