Resultats de la cerca

Els components de la sang són similars en totes les persones, per bé que alguns dels elements que contenen presenten unes característiques determinades a partir de les quals és possible d’establir diferències més notables o menys entre la sang de les diverses persones Així, es pot establir un grau diferent de compatibilitat sanguínia , és a dir, de possibilitat d’emprar sang d’una persona per a fer una transfusió a una altra Les diferències fonamentals són determinades per la presència de diversos antígens a la superfície de les cèllules sanguínies, l’existència de les quals és…

La septicèmia o sèpsia sanguínia és la infecció massiva de la sang per diversos microorganismes, especialment bacteris El xoc sèptic és un trastorn caracteritzat per una davallada sobtada i persistent de la irrigació sanguínia d’òrgans vitals, com el cervell i els ronyons, que es produeix en casos greus de septicèmia o quan, en el transcurs de diversos processos infecciosos, les toxines elaborades pels bacteris causants del xoc es precipiten massivament en la circulació sanguínia La septicèmia i el xoc sèptic sovint es produeixen a partir de focus…

És anomenat icterícia un signe caracteritzat per la tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, que es produeix quan per alguna circumstància s’incrementa la concentració sanguínia d’un pigment anomenat bilirubina , de tonalitat groguenca o verdosa, que en aquests casos tendeix a dipositar-se als teixits cutanis i les mucoses La bilirubina es forma a partir de l’hemoglobina, el pigment de tonalitat vermellosa que tenen els glòbuls vermells, quan en envellir són destruïts i els components degradats La bilirubina així formada circula a la sang, fins que és captada pel fetge per…

La nefroangiosclerosi maligna és un trastorn dels vasos sanguinis renals, que es manifesta en persones que presenten una pressió sanguínia molt elevada i sostinguda, i que origina insuficiència renal crònica Per a evitar el desenvolupament de nefroangiosclerosi maligna, és indispensable que les persones que pateixen d’hipertensió arterial es controlin regularment la pressió i segueixin el tractament indicat per a regular-la Si es presenta mal de cap intens, especialment als matins i localitzat al clatell, convé de controlar-se la pressió sanguínia, perquè és possible…

Els ronyons intervenen també en la regulació de la formació d’hematies o glòbuls vermells de la sang, les cèllules transportadores de l’oxigen El ronyó intervé en aquest procés mitjançant la producció d’una substància anomenada eritrogenina o factor renal eritropoètic FRE Per mecanismes no ben coneguts, l’aparell juxtaglomerular del ronyó elabora aquesta substància quan la sang que circula per les seves artèries té una concentració escassa d’oxigen El FRE elaborat passa a la sang i actua sobre l’ eritropoetinogen , una substància elaborada pel fetge i que habitualment es troba en la sang El…

El monosacàrid més important per al metabolisme és la glucosa, ja que, d’una banda, és el que ingressa en majors proporcions a l’organisme després de la digestió dels aliments i, d’altra banda, gairebé la totalitat de fructosa i de galactosa absorbides a la circulació sanguínia és ràpidament convertida en glucosa a l’interior de les cèllules hepàtiques, abans de sofrir posteriors transformacions La glucosa absorbida després de la digestió dels aliments pot ésser aprofitada directament per les cèllules dels diferents teixits per tal d’obtenir-ne energia, o bé pot ésser utilitzada per l’…

El fetge és una víscera indispensable per a l’organisme, ja que a més d’encarregar-se de l’elaboració i la secreció de la bilis, intervé directament o indirectament en gairebé la totalitat dels processos metabòlics Esquemàticament, les funcions principals que corresponen a aquest òrgan, a part les ja esmentades elaboració i secreció de bilis, inclouen el processament i l’emmagatzemament dels hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids absorbits al tub digestiu la metabolització de nombroses hormones la depuració de nombrosos elements que conté la sang, i l’eliminació, a través de les…

El xoc o collapse càrdio-vascular constitueix un trastorn greu És degut a una disminució sobtada o important del flux sanguini o perfusió de diversos òrgans o teixits com ara pulmons, fetge, ronyons, cor i cervell En aquestes circumstàncies, la pressió arterial i el volum de sang que expulsen els ventricles en cada contracció disminueix considerablement, les cèllules dels teixits reben una aportació d’oxigen inferior a la que necessiten per a funcionar adequadament i, per tant, s’estableix de manera progressiva una disfunció dels òrgans anteriorment esmentats Quan aquesta situació es prolonga…

Es anomenat malaltia tromboembòlica un trastorn comú a diverses afeccions que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular, que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, de manera que s’interromp l’aportació adequada de sang a la zona que aquell vas irriga normalment L’embòlia pulmonar, o l’impacte d’un èmbol en una artèria pulmonar, és una complicació freqüent de la tromboflebitis, o formació de trombes a les venes, especialment dels membres inferiors L’embòlia cerebral, o d’una…

Els trastorns del ritme cardíac o arrítmies cardíaques constitueixen una gran diversitat d’alteracions en la freqüència o en la regularitat, o bé en totes dues alhora, amb què se succeeixen les contraccions del cor Les arrítmies poden ésser molt diverses, segons si s’acceleren o bé esdevenen més lents els batecs del cor, com també segons la regularitat del ritme Les taquicàrdies són arrítmies caracteritzades per una acceleració de la freqüència cardíaca per sobre de 100 batecs per minut Sovint la taquicàrdia és un mecanisme fisiològic que es posa en funcionament en resposta a la…