Resultats de la cerca

El cordó espermàtic és el conjunt de les diverses estructures que comuniquen el testicle i l’epidídim, situats a l’interior de l’escrot, amb la cavitat abdominal Així, es compon fonamentalment del conducte deferent, els vasos sanguinis i els limfàtics del testicle i els nervis d’aquest òrgan Totes aquestes estructures convergeixen a la part dorsal i superior del testicle, i es troben envoltades per les mateixes capes de teixit que el testicle Així, es constitueix una estructura cilíndrica i flexible que es pot palpar a l’arrel de l’escrot Aquesta estructura comuna s’introdueix al…

Les hormones són substàncies de natura diversa, però amb certes característiques comunes són sintetitzades en determinades glàndules i secretades, generalment en quantitats molt petites, a la circulació sanguínia, i la sang les transporta fins a determinats teixits orgànics, que disposen de receptors hormonals específics El mecanisme d’acció de les hormones és variat, ja que si bé algunes estimulen receptors situats a la membrana cellular i hi desencadenen una determinada acció enzimàtica, d’altres entren a la cèllula i actuen sobre el nucli, on també provoquen una determinada…

Les vesícules seminals són dos petits òrgans simètrics, de forma allargada, situats per sobre de la pròstata, entre la bufeta urinària i el recte Són estructures buides, cobertes interiorment per un epiteli glandular constituït per capes de cèllules en què es produeixen substàncies que són abocades a la llum de l’òrgan i constitueixen una secreció espessa i groguenca anomenada líquid seminal Per fora de l’epiteli hi ha una capa de fibres musculars, la contracció de les quals facilita el buidament de les vesícules seminals El conducte de drenatge de cadascuna de les vesícules…

És anomenat manometria esofàgica un estudi destinat a mesurar la pressió interna de l’esòfag i les modificacions que s’hi produeixen Actualment, per a realitzar una manometria esofàgica hom sol emprar una sonda especial de material plàstic, d’uns 50 cm de llargada, que s’introdueix a l’esòfag a través de la cavitat bucal Aquesta sonda, de fet, té a l’interior tres sondes més estretes, cadascuna de les quals és destinada a situar-se en un punt determinat de l’interior de l’esòfag Igualment, als extrems d’aquestes sondes més estretes hi ha uns microsensors que capten les variacions de pressió…

El mateix es pot aplicar a l’aparell respiratori, l’activitat del qual també es modifica amb el pas del temps Per exemple, la capacitat respiratòria, és a dir, el volum d’aire que entra i surt dels pulmons amb la respiració, disminueix en la vellesa, entre d’altres raons perquè les parets toràciques esdevenen més rígides A més, també és habitual que s’esqueixin o es fibrosin les parets d’alguns alvèols, els petits sacs situats en la terminació de l’arbre bronquial en què es produeix l’intercanvi gasós entre l’aire i la sang, de manera que s’incrementa l’espai mort sense aquesta…

La salpingitis és un trastorn caracteritzat per la inflamació de la trompa uterina, causat generalment per una infecció bacteriana La salpingitis sol ésser el trastorn principal de la malaltia pèlvica inflamatòria o annexitis, alteració caracteritzada per una inflamació de diversos òrgans genitals femenins situats a l’interior de la pelvis, com les trompes uterines, l’úter i els ovaris La majoria de les salpingitis són degudes a infeccions transmeses per contacte sexual, especialment pels microorganismes causants de la gonocòccia Les salpingitis són més freqüents en les dones que…

En la pell hi ha nombroses fibres nervioses que transmeten impulsos nerviosos, tant des de la pell al sistema nerviós central com en sentit invers Els nervis que transmeten estímuls procedents del sistema nerviós central es localitzen en el derma i l’hipoderma Innerven les glàndules sudorípares, els vasos sanguinis i els músculs erectors dels pèls, tot controlant l’acció d’aquestes estructures D’altra banda, en l’epidermis hi ha nombroses terminacions lliures de fibres nervioses que, en ésser estimulades, originen impulsos nerviosos que es transmeten al sistema nerviós central i generen la…

El sistema endocrí es compon de diversos òrgans situats en diferents zones del cos que, llevat de les excepcions, no tenen continuïtat o connexió anatòmica directa entre si, per bé que formen, en conjunt, una unitat funcional Tant en la seva situació corporal com en les característiques anatòmiques, cadascun dels òrgans que componen el sistema endocrí presenta determinades particularitats que el diferencien marcadament de la resta Tanmateix, però, tenen algunes similituds especials des del punt de vista histològic, és a dir, pel que fa a la composició dels seus teixits, ja que…

El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica , que parteix…

És anomenat tumor maligne de fetge, càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa cellular capaç d’infiltrar-se pels teixits sans i reproduir-se a distància Al fetge es poden localitzar tumors malignes secundaris de càncers situats en d’altres òrgans com ara el pulmó o la mama De fet, aquests tumors secundaris són vint vegades més freqüents que els tumors primitius del fetge Al nostre medi els tumors malignes de fetge solen aparèixer en persones…