Resultats de la cerca

L’ adhesivitat correspon a la capacitat dels microorganismes d’adossar-se i implantar-se en les superfícies de les cèllules o teixits d’altres organismes L’adhesivitat constitueix el mecanisme més important de què disposen els gèrmens en les fases inicials de la infecció, quan s’implanten en la superfície de les mucoses o de la pell de l’organisme humà Això no obstant, també és essencial perquè les colònies de bacteris es puguin establir, eventualment, als teixits interns Tots els agents infecciosos disposen de mecanismes o estructures que els permeten d’adherir-se, en general, a les…

L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…

La pràctica d’exercici físic pot afavorir el desenvolupament de nombrosos processos de tipus infecciós si no es duen a terme una sèrie de mesures higièniques elementals Moltes d’aquestes infeccions poder ésser considerades banals tanmateix, sovint provoquen molèsties que entorpeixen el ritme d’un entrenament progressiu o fins i tot obliguen a la seva interrupció Entre les circumstàncies que afavoreixen el desenvolupament d’infeccions en relació amb la pràctica d’exercici físic, destaquen la sudoració profusa i la consegüent humitat de la pell, que predisposa a la proliferació de fongs i de…

La fissura anal constitueix una erosió o un esquinçament dels teixits superficials del conducte anal, habitualment de forma lineal o allargada, que origina molt dolor sobretot al cap d’uns vint minuts de l’acte defecatori Moltes persones que pateixen d’una fissura anal intenten d’endarrerir tant com poden les defecacions, perquè els fa por el dolor que els provoquen Tanmateix, però, aquesta actitud és contraproduent, ja que, com més tensa es trobi la musculatura de la zona i més sòlida sigui la matèria fecal —pel fet de no ésser evacuada en el moment que n’hi ha més necessitat—,…

La limfangièctasi intestinal és un trastorn poc freqüent caracteritzat per tres circumstàncies En primer lloc, per una alteració en l’estructura anatòmica dels vasos limfàtics que es troben a l’interior de la paret de l’intestí prim En segon lloc, per una pèrdua de proteïnes considerable, que des de la paret intestinal es projecten cap a la llum de l’intestí prim i són expulsades amb les matèries fecals I en darrer lloc, per un defecte en l’absorció de quilomicrons, unes partícules grasses que s’obtenen a partir de l’acció de les secrecions digestives sobre els aliments i que en aquests casos…

És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels diversos…

L’ adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles La grandària de les adenopaties és molt…

L’impetigen és una infecció molt contagiosa de les capes superficials de la pell, causada per estreptococs i estafilococs Es manifesta amb la presentació de vesícules o butllofes que, en trencar-se, es cobreixen de crostes groguenques Tots els objectes que estiguin en contacte amb les lesions, com ara les tovalloles o la roba de llit, han d’ésser desinfectats convenientment, rentant-los amb aigua bullent per evitar el contagi a d’altres persones El líquid que surt de les lesions produïdes per l’impetigen conté gèrmens Així, cal tenir en compte que, si es toca el líquid, caldrà…

La biòpsia de pell consisteix en l’obtenció d’una mostra de lesió cutània, per tal d’examinar-la mitjançant tècniques microscòpiques i establir d’aquesta manera la diagnosi de la malaltia que l’ha originada La biòpsia és una de les proves més emprades en la diagnosi de les malalties cutànies En general, és necessària gairebé sempre en la diagnosi dels tumors cutanis, i molt sovint cal efectuar-la per tal d’identificar els trastorns inflamatoris L’elecció de la zona on s’ha de realitzar la biòpsia depèn del tipus de lesió En general, hom extreu la mostra d’una àrea de pell on les lesions s’han…

És anomenat abscés ano-rectal un procés infecciós circumscrit que origina la formació d’una cavitat anormal que s’omple de pus, situada als teixits superficials o profunds del conducte anal, o del recte, l’última porció de l’intestí gros La majoria dels abscessos ano-rectals es localitzen als teixits que envolten el conducte anal i són visibles directament perquè la zona afectada s’inflama, s’escalfa, s’envermelleix i esdevé dolorosa Els abscessos ano-rectals que es localitzen als teixits més profunds no són directament visibles, per bé que es manifesten amb alguns símptomes…