Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Excreció de l’orina
Fisiologia humana
L’orina formada als ronyons és excretada a l’exterior de l’organisme a través de les vísceres buides que formen les vies urinàries Així, l’orina elaborada en cada ronyó passa a l’urèter respectiu ambdós urèters aboquen l’orina a la bufeta urinària, i a través de la uretra surt a l’exterior Una part de l’activitat de les vies urinàries es realitza de manera involuntària i inconscient, però en condicions normals l’evacuació final de l’orina és un procés conscient que es pot controlar voluntàriament La part inconscient i automàtica de l’excreció urinària correspon al transport de l’…
El que cal saber de l’impetigen
Patologia humana
L’impetigen és una infecció molt contagiosa de les capes superficials de la pell, causada per estreptococs i estafilococs Es manifesta amb la presentació de vesícules o butllofes que, en trencar-se, es cobreixen de crostes groguenques Tots els objectes que estiguin en contacte amb les lesions, com ara les tovalloles o la roba de llit, han d’ésser desinfectats convenientment, rentant-los amb aigua bullent per evitar el contagi a d’altres persones El líquid que surt de les lesions produïdes per l’impetigen conté gèrmens Així, cal tenir en compte que, si es toca el líquid, caldrà…
Aparell respiratori en la vellesa
El mateix es pot aplicar a l’aparell respiratori, l’activitat del qual també es modifica amb el pas del temps Per exemple, la capacitat respiratòria, és a dir, el volum d’aire que entra i surt dels pulmons amb la respiració, disminueix en la vellesa, entre d’altres raons perquè les parets toràciques esdevenen més rígides A més, també és habitual que s’esqueixin o es fibrosin les parets d’alguns alvèols, els petits sacs situats en la terminació de l’arbre bronquial en què es produeix l’intercanvi gasós entre l’aire i la sang, de manera que s’incrementa l’espai mort sense aquesta…
Ungles
Anatomia humana
Les ungles són làmines dures, blanquinoses i semitransparents que es troben en la cara dorsal de l’extrem dels dits Les ungles es formen a partir d’un plec de l’epidermis sobre si mateixa que s’introdueix en el derma i genera l’anomenat solc unguial, on queden així encarades dues capes d’epidermis que, en créixer, s’oposen l’una a l’altra La que queda per sobre s’anomena eponiqui i la que queda per sota llit un guial L’epidermis que compon l’eponiqui es desenvolupa normalment i forma totes les capes que li són pròpies En canvi, l’epidermis del llit unguial no elabora una capa còrnia normal i…
Intercanvi de gasos (difusió alvèolo-capil·lar)
Fisiologia humana
El procés fonamental que té lloc als pulmons és l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang, o difusió alvèolo-capillar , que consisteix en el pas d’O 2 de l’aire a la sang capillar, i de CO 2 en sentit contrari Aquest procés té lloc gràcies a un mecanisme de difusió passiva dels gasos, que tendeix a igualar llur concentració a ambdós costats de la membrana alvèolo-capillar L’intercanvi de gasos als pulmons es produeix de la mateixa manera que la difusió de gasos a través d’una membrana qualsevol Experimentalment s’ha comprovat que en aquest procés influeixen una sèrie de factors que depenen…
Fase de deslliurament del part: la sortida de la placenta
La darrera fase del part és la de deslliurament , que és com s’anomena el període que inclou des de la sortida del fetus fins que la placenta i les membranes que l’acompanyen són expulsades del tot Durant aquesta fase continuen les contraccions uterines, que solen ésser més intenses que en el període anterior Tanmateix, però, no solen ésser doloroses perquè l’úter ja es troba gairebé buit, i a més la dona se sent molt més relaxada Quan comença aquesta fase, la placenta encara es troba adherida a l’úter, però les successives contraccions en van provocant el despreniment Aquest…
Vasos sanguinis del testicle i de l’epidídim
Anatomia humana
El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica , que parteix de l’artèria…
Els vasos sanguinis
Anatomia humana
Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…
Desenvolupament de la dentició
El desenvolupament de les dents s’inicia durant la gestació, amb la formació, cap al final del segon mes, de quatre bandes de teixit diferenciat, denominades làmines dentàries , localitzades a cada un dels costats d’ambdós ossos maxillars En cadascuna d’aquestes làmines es formen cinc protrusions, de les quals derivaran les futures dents temporals , que seran les primeres a aparèixer-hi A partir del quart més de gestació s’inicia, des de la làmina dental, la formació d’una altra sèrie de protrusions, que es completarà en els primers mesos de vida, i de les quals derivaran les dents permanents…
Sistema nerviós perifèric
Anatomia humana
El sistema nerviós perifèric és la part del sistema nerviós formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l’encèfal i la medulla espinal Només hi ha una dotzena de nervis a cada costat del cos que emergeixen directament del cervell o el tronc de l’encèfal, els parells cranials Són molt més nombrosos els nervis raquidis , és a dir, els que surten de la medulla espinal Cada nervi raquidi es compon de dues arrels l’arrel anterior i l’arrel posterior L’ arrel anterior surt de la part anterior de la medulla, i la formen els axons de les neurones de la prominència…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina