Resultats de la cerca

Els estrògens i la progesterona produïts per l’ovari actuen sobre la mucosa que entapissa l’interior de l’úter i regula el desenvolupament i l’activitat de les glàndules Per tant, des que s’inicien els cicles ovàrics en la pubertat i fins que aquests no s’interrompen en el climateri, l’estructura i l’activitat de l’endometri varien també cíclicament de forma parallela A cada cicle, l’endometri es modifica tot adoptant les característiques més adequades per a la possible implantació d’un embrió Si no hi ha fecundació, torna a l’estadi anterior i perd aquestes característiques fins al cicle…

Són anomenades alteracions de les hemorràgies uterines algunes de les manifestacions més comunes de les malalties de l’aparell genital femení, per bé que també poden reflectir una alteració d’un altre origen, especialment determinats trastorns endocrins S’inclouen dins aquest grup totes les alteracions que involucren una modificació de l’hemorràgia menstrual normal, és a dir, el sagnat uterí, exterioritzat per la vagina, que normalment es produeix de manera regular durant tota l’etapa reproductora de la dona, des de la menarquia a la menopausa Si bé les característiques de les hemorràgies…

La hístero-salpingografia és una exploració radiològica especial que consisteix en el registrament de successives radiografies de la cavitat pèlvica efectuades a mesura que s’introdueix —en la cavitat uterina i els conductes de les trompes uterines— una substància opaca als raigs X Amb aquest mètode s’obtenen imatges del contorn interior de l’úter i les trompes que no són visibles en una radiografia simple Per a practicar una hístero-salpingografia s’introdueix a través de la vagina una cànula que s’adapta al coll uterí A través d’aquesta cànula es va introduint lentament el…

La càrdio-tocografia és una prova consistent en l’enregistrament gràfic de l’activitat cardíaca del fetus La tècnica permet de conèixer la denominada reserva respiratòria fetal , és a dir, la capacitat de resposta del fetus davant de diversos estímuls, com ara els moviments fetals, les contraccions uterines, els esforços de la mare, els sons o les vibracions Això es determina observant els canvis de freqüència i variabilitat del ritme cardíac fetal, que experimenta certes variacions davant d’aquests estímuls La càrdio-tocografia pot realitzar-se mitjançant diversos procediments…

El símptomes que es presenten durant el període prepart indiquen la proximitat del part, però no hi ha relació constant entre la seva aparició i l’inici del part Per aquesta raó, la data del part solament es pot establir de manera aproximada, amb els mètodes descrits en l’article que tracta de la diagnosi de l’embaràs Així, en general la durada de l’embaràs és d’uns 280 dies comptats des del primer dia de la darrera regla, però és perfectament normal que el part es produeixi des d’unes quatre setmanes abans fins a unes dues setmanes després de la data calculada A més, diversos trastorns poden…

En el curs del part, per a controlar-ne l’evolució i modificar-la en cas que sigui necessari, pot ésser útil l’administració de diversos tipus de medicaments, principalment amb l’objectiu de facilitar la dilatació de l’úter i l’expulsió del fetus i la placenta En l’actualitat, hi ha prou experiència amb els diversos medicaments útils en aquests casos, de manera que l’ús que se’n fa es garanteix del tot i es consideren innocus per a la mare i per al fetus En la fase de dilatació, l’ús de medicaments no és necessari si la intensitat i la freqüència de les contraccions registrades amb el…

El dispositiu intrauterí, DIU, esterilet o espiral, és un petit objecte de material flexible que, collocat a l’interior de l’úter de manera semipermanent, evita el desenvolupament de l’embaràs L’efecte del DIU consisteix principalment a crear unes condicions a l’interior de l’úter que impedeixen la implantació de les cèllules ou que podrien haver resultat fecundades Les dones que vulguin emprar el DIU han de sotmetre’s prèviament a un control mèdic per a comprovar si presenten algun trastorn que es pogués agreujar en collocarlo, o bé que en reduís l’eficàcia, com ara una infecció…

Les malalties i els trastorns que afecten el sistema reproductor originen manifestacions molt diverses que poden produir diversos símptomes —molèsties subjectives—, o bé diversos signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser percebudes tant per la persona afectada com per d’altres De totes maneres, moltes d’aquestes manifestacions són degudes en alguns casos també a alteracions que afecten predominantment òrgans que no corresponen al sistema reproductor, de manera que se n’ha d’aclarir l’origen amb el procediment diagnòstic més oportú en cada cas Entre les manifestacions més…

L’endometriosi constitueix un trastorn caracteritzat per la proliferació de teixit semblant al que cobreix interiorment l’úter, o endometri, en localitzacions anòmales, com la paret uterina, les trompes uterines, els ovaris o d’altres òrgans no reia-donats amb la reproducció L’endometriosi és un trastorn molt freqüent que aproximadament afecta el 10% de les dones, per bé que en molts casos gairebé no origina símptomes i passa del tot desapercebuda Les dones que pateixen d’endometriosi poden tenir regles doloroses pel fet que el teixit endometrial de localització anòmala es…

El monitoratge del part és un mètode que consisteix a controlar de manera continuada les funcions vitals del fetus i l’activitat de l’úter S’efectua amb l’objectiu de diagnosticar immediatament qualsevol alteració que es produeixi en el desenvolupament del part, per a poder actuar en conseqüència amb els procediments adequats, abans que es produeixin trastorns irreversibles Principalment, el monitoratge del part permet de detectar si el fetus experimenta una manca accentuada i prolongada d’aportació de l’oxigen, la qual cosa seria molt perillosa, ja que pot comportar trastorns neurològics…