Resultats de la cerca

És anomenat esteatorrea un excés de matèria grassa en les matèries fecals, que es produeix quan per alguna raó hi ha una dificultat per a digerir o assimilar les substàncies nutritives grasses al tub digestiu i, per tant, són evacuades en quantitats elevades en les matèries fecals Les causes més freqüents d’esteatorrea són insuficiència pancreàtica, insuficiència hepàtica i tots els trastorns que ocasionen síndrome de malabsorció En el cas d’esteatorrea, la matèria fecal adopta un aspecte brillant, una consistència tova i una tonalitat d’un color groguenc que n’és característica Igualment, l’…

És anomenada espoderament la necessitat imminent d’evacuar per part del ventre, que en general s’acompanya d’una sensació dolorosa en la regió inferior de l’abdomen El tenesme és la sensació de necessitat d’evacuar per part del recte fins i tot quan aquest és buit Tant els espoderaments com el tenesme se solen produir quan el recte es troba parcialment ocupat o comprimit, a causa de l’existència de diversos trastorns o lesions, com ara processos inflamatoris o infecciosos, tumors o hemorroides voluminoses Les persones que pateixen d’espoderaments i tenesme, que habitualment es…

La malaltia de Whipple és un trastorn estrany que es caracteritza per la presència de lesions específiques en l’intestí prim, a conseqüència de les quals les substàncies nutritives contingudes als aliments no poden ésser absorbides adequadament per l’organisme i són eliminades amb les matèries fecals Les manifestacions bàsiques d’aquest trastorn són diarrea crònica, inflamació de les articulacions i febre En les fases inicials, els símptomes solen ésser intermitents i moderats En canvi, en les fases avançades tendeixen a ésser molt intensos i a installar-se de manera continuada En aquestes…

És anomenada diarrea l’evacuació de les matèries fecals més fluides, més voluminoses o amb una freqüència superior a l’habitual Hom considera que una persona pateix de diarrea quan en un moment determinat, o de forma crònica, les seves deposicions esdevenen més líquides, més abundants o més freqüents del que és habitual per a ella Tanmateix, però, des d’un punt de vista general, es poden catalogar com a diarrea les deposicions amb més d’un 70% de contingut aquós, que excedeixen els 225 g per dia o que es produeixen més de tres vegades al dia La diarrea es produeix quan per alguna…

És anomenada restrenyiment o constipació l’evacuació de matèries fecals menys fluides, menys voluminoses o amb una freqüència menor del que hom considera normal Es considera que una persona pateix de restrenyiment quan, en un moment determinat o en forma crònica, les deposicions que fa són més seques, escasses o espaiades del que és habitual per a ella Això no obstant, objectivament, es pot catalogar de restrenyiment el fet que les deposicions siguin sòlides en lloc de semisòlides, de menys de 50 g diaris o quan es produeixen amb una freqüència menor a una cada 48 hores El…

Les glàndules salivals són els òrgans que elaboren i secreten la saliva cap a l’interior de la cavitat bucal Les tres glàndules salivals que hom considera més importants són les paròtides, les submaxillars i les sublinguals Totes aquestes glàndules es troben de dues en dues, simètricament situades en un costat i l’altre de la cavitat bucal Les glàndules salivals es componen de nombroses glàndules diminutes que, a través d’uns conductes petits, buiden les secrecions que elaboren en un conducte més voluminós En general, les glàndules salivals són envoltades per una càpsula de teixit conjuntiu…

Els pulmons són els dos òrgans on es realitza l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Es troben a ambdós costats de la cavitat toràcica, que ocupen quasi completament Cada pulmó té forma de semicon, amb una cara plana, o cara mediastínica , orientada cap a la línia mitjana una base , recolzada sobre el múscul diafragma un vèrtex, introduït a la base del coll, i una cara lateral , formada per la superfície restant, situada sota les costelles L’alçària d’un pulmó, des del vèrtex fins a la part posterior de la base, és d’uns 25 cm el diàmetre àntero-posterior és d’uns 16 cm, i el…

L’ expectoració és la secreció mucosa o d’una altra substància procedent de les vies respiratòries inferiors que s’elimina cap a l’exterior generalment en un accés de tos El material expulsat d’aquesta manera de les vies respiratòries rep també el nom d’ esput La producció d’esputs constitueix un símptoma molt comú de malaltia respiratòria, que es presenta a conseqüència d’un increment de les secrecions bronquials o de l’acumulació d’altres productes a les vies respiratòries inferiors En general, aquestes secrecions acumulades desencadenen el reflex de la tos i originen l’expectoració Les…

L’ arteritis de la temporal , o arteritis de cèllules gegants , és una inflamació crònica que afecta les artèries de gran diàmetre que emergeixen de l’aorta i irriguen els braços i el cap, molt especialment les artèries temporals, que se situen en les parts laterals esquerra i dreta del crani, immediatament per sota de la pell, i que irriguen el cuir cabellut i els teixits subcutanis del cap Aquest trastorn és d’origen desconegut, bé que actualment hom considera probable que sigui de tipus autoimmune, és a dir, que es presenti a conseqüència d’una resposta anormal per part de les cèllules del…

Les dents o peces dentals , són unes estructures de consistència dura i d’alguns centímetres de llargada que s’insereixen als ossos maxillars superior i inferior, més concretament en uns buits que descriu el teixit ossi amb aquest objectiu i que són anomenats alvèols dentals Hom diferencia en les dents dues porcions la corona dentària , és a dir, la zona de la dent que sobresurt de les genives i en constitueix la part visible, i l’ arrel dentària , la part de la dent que es troba inserida a l’alvèol dentari corresponent El punt d’unió entre la corona i l’arrel és anomenat coll dentari…