Resultats de la cerca

Està format per tres rengles de tubs amb combinacions diverses 2 2/3’ + 1 3/5’ + 1/2’ o 1', o bé 1 3/5’ + 1 1/3’ + 1/7', o bé 4’ + 1 3/5’ + 1', i també 4’ + 1’ + 2/5' El seu timbre pretén imitar el so de les campanes petites És propi de l’orgue del segle XIX, particularment l’italià Es toca en staccato afegint-li un bordó ample de 8’ com a base Cal no confondre’l amb el joc de campanes

Pot ser de llengüeta batent o lliure rarament El seu ressonador és cilíndric, ample i de llargària escurçada Fruit de la imitació del clarinet de l’orquestra, aparegué al sud d’Alemanya 1790, i aviat s’expandí per Europa i Amèrica, tot suplint el vell joc de cromorn Per les seves característiques romàntiques, i com a solista, és un element propi de teclats expressius o recitatius La seva tessitura pot ser de 16', 8’ o 4' Una variant, de construcció més complexa, és el Sonor-Clarinet patentat per la firma alemanya Laukhuff

Caracteritzada per la perforació cònica decreixent del tub acústic, aquesta flauta travessera barroca representà un canvi important en relació amb les anteriors flautes renaixentistes de perforació cilíndrica, tot i que mantenia aquest tipus de perforació per al cap -més ample, però, que el de la flauta del Renaixement- Fruit de la feina feta pels artesans que treballaren a la cort reial francesa, es construïren primerament en tres seccions i posteriorment en quatre El so d’aquests nous instruments era càlid i de poca potència, però molt dúctil, i la flauta es convertí ràpidament…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon tipus flauta globular Consta d’una cavitat en forma d’ou allargat, amb un conducte amb bisell lateral, prop de l’extrem més ample És de terra cuita i té vuit forats a la part superior i dos al revers per als dits polzes de totes dues mans La forma globular fa que produeixi una singular combinació de sons harmònics Es construeix en diferents mides i tessitures Les formacions instrumentals d’ocarines foren populars a Europa i a Amèrica al començament del segle XX Aquest instrument fou inventat per Giuseppe Donati de Budrio, Itàlia, pels volts de l’…

De petit fou nen cantor a la Capella Sixtina i la Capella Júlia del Vaticà Estudià amb Ricci i Prati, i debutà el 1903 amb Linda di Chamounix Entre el 1910 i el 1928 fou un dels grans baixos italians actius a tot Europa La temporada del 1906 debutà a la Scala de Milà, on interpretà papers d' Aïda i Tristany i Isolda i participà en la recuperació d’obres de Gaspare Spontini i Luigi Cherubini Un dels èxits més grans de la seva carrera l’assolí cantant Norma l’any 1912 Entre el 1909 i el 1925 actuà en diversos teatres de l’Amèrica del Sud, i del 1911 al 1912, a Chicago Es retirà el…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta, de perforació cònica Es tracta d’una mena d’oboè popular fet d’escorça tendra d’avellaner o de freixe, tallada en espiral i cargolada en forma de paperina que queda subjectada al tram més ample per una petita estella de fusta o espina d’arç Per l’altre extrem s’insereix una inxa que pot ser feta de la mateixa escorça, o bé s’aprofita la primera volta de l’escorça, que ha d’estar ben ajustada, per a fer-ne una inxa prement-la fins que quedin dues làmines planes sense separar-les de la resta d’escorça Habitualment no…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec A Itàlia fou anomenat viola di bordone i a Alemanya, baryton D’uns 130 cm de longitud, el seu cos recorda el d’una viola de gamba baixa amb quatre obertures flamiformes Té sis o set cordes de tripa, i entre set i vint, o fins i tot més, de metàlliques que vibren per simpatia o que són tocades en pizzicato pel polze de la mà esquerra El batedor té entre set i nou trasts i descansa en un mànec molt ample per sota del qual passen les cordes simpàtiques El claviller, coronat per un cap amb les clavilles…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Antigament, el cos de l’instrument es feia amb una carbassa El nombre de cordes ha anat variant segons les èpoques Actualment el model més conegut té quatre cordes melòdiques de metall, més dues que fan de bordó, i onze o més cordes que sonen per simpatia aquestes tenen les clavilles per tot el lateral del mànec mentre que el claviller és al cap de l’instrument Els trasts que travessen l’ample mànec són metàllics i mòbils, per tal de poder adaptar-se a les diferents escales modals o raga L’instrumentista,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa Generalment fet de terra cuita, pintada o esmaltada, també n’hi ha exemplars de fusta i de metall El músic acostuma a collocar l’instrument en posició horitzontal sota el braç o bé sobre la cuixa, i el percut amb totes dues mans els dits de la mà dreta actuen sobre el centre de la membrana, i els de la mà esquerra, sobre les vores És molt popular als països àrabs

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió És construït amb una membrana de pell o bé dues, que es fixen en un marc angular, generalment quadrat -per bé que també pot ser rodó, com ara el de les panderetes-, molt més ample que fondo Molt utilitzat durant l’Edat Mitjana, el seu nom prové del terme genèric àrab preislàmic al-duff , possiblement relacionat amb el terme hebreu tof , de significat semblant, emprat per a designar els tambors d’una sola membrana i de diàmetre superior a la profunditat del marc Amb l’expansió islàmica, el nom àrab s’estengué fins a…