Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
La Seu Vella de Lleida (segles XIV i XV)
Art gòtic
Introducció Al final del segle XIII, la catedral de Lleida, dedicada a Santa Maria, estava gairebé enllestida i preparada per a ser consagrada I així, “l’any del Senyor de 1278, el 31 d’octubre, el senyor en Guillem de Montcada, novè bisbe de Lleida, consagrà aquesta església i concedí quaranta dies d’indulgència durant totes les octaves i ordenà que la festa de la dedicació se celebrés sempre el dit diumenge després de la festa de Sant Lluc” Tarragona, 1979, pàg 310 Capelles de la Immaculada i de Sant Pere, construïdes al braç sud del transsepte del segle XIII ECSA - XG Aquesta inscripció,…
La producció dels forns de vidre catalans
Art gòtic
Els inventaris i els encants són els documents que bàsicament donen notícia dels tipus de vidres produïts en aquest període És fàcil observar-hi que la varietat de formes per a diferents usos és major al segle XV que a l’anterior, com també l’extensa presència d’objectes de vidre a les cases catalanes La confrontació entre la documentació d’arxiu i les peces que s’han conservat sovint genera alguns problemes d’atribució formal La utilització d’un ampli ventall de noms per a designar els vidres, probablement per les varietats dialectals, i el fet que molts d’aquests noms no han arribat fins…
Bernat Saulet i el taller de Sant Joan de les Abadesses
Art gòtic
Entre el 1341 i el 1342 l’escultor Bernat Saulet va realitzar el retaule de la Passió per a l’església de Sant Joan i Sant Pau popularment anomenada Sant Pol o Sant Joanipol de Sant Joan de les Abadesses A l’entorn de Saulet es va formar un taller que durant els anys quaranta del segle XIV, fins a la Pesta Negra, va treballar intensament per a la canònica augustiniana de Sant Joan És l’anomenat taller de Sant Joan de les Abadesses, el principal promotor del qual fou l’abat Ramon de Bianya Característica dominant en la producció de taller de Sant Joan és l’especialització en l’ús de l’…
El taller dels Serra
Art gòtic
Una escola i les seves individualitats 1350-1406 Epifania, una de les taules del desmembrat retaule de Sant Pere de Cubells, realitzat en els darrers temps del taller de Pere Serra ©IAAH/AM La sèrie més compacta i abundant de retaules pintats del segon trecento català pertany al taller dels germans Serra, malgrat que la primera dècada de la seva activitat no hagi estat encara prou ben valorada La falta de documentació per establir l’autoria segura de les obres que s’han vinculat al Mestre d’Iravals, figura creada a partir del retaule de Santa Marta d’Iravals la Tor de Querol, Alta Cerdanya,…
Arnau Bassa, hereu i intèrpret
Art gòtic
Arnau Bassa fa aparició com una personalitat definida a mitjan dècada del 1340 Fill de Ferrer Bassa, nascut probablement entre el 1315 i el 1325, la seva aportació fou fonamental dins l’escola barcelonina Amb la seva pintura va saber revisar el discurs figuratiu del seu pare sense desaprofitar-ne alguns aspectes essencials La fidelitat d’Arnau als esquemes italians del taller familiar trobà un complement necessari en la nova escena internacional que, ja des del 1336, havia acollit el taller i les troballes de Simone Martini a Avinyó A partir d’aleshores el mestre de Siena i el seu equip…
Santa Maria del Mar
Art gòtic
Volta i corona del presbiteri de Santa Maria del Mar Una de les fites cabdals de la història de l’art català de tots els temps és la parròquia barcelonina de Santa Maria del Mar, obra dels mestres Ramon Despuig i Berenguer de Montagut Se’n va collocar la primera pedra el 25 de març de 1329, i al novembre del 1383 es tancava la darrera de les voltes de la nau major Aquesta rapidesa, inusual en temples de proporcions semblants, s’explica pel ferm mecenatge d’Alfons el Benigne i el seu fill Pere el Cerimoniós i dels nombrosos burgesos que vivien en el puixant barri de la Ribera o quarter del Mar…
La Barcelona pictòrica de Ramon Destorrents
Art gòtic
Taula d’un retaule procedent de l’església de Santa Oliva Baix Penedès, inclòs entre les peces del denominat “grup d’Iravals”, l’autoria de les quals fluctua entre Destorrents i els germans Serra AB/MDB – PRotger Després de la mort dels Bassa, Barcelona s’afermà com a veritable capital productora de retaules pintats Dels seus tallers havien sorgit obres de gran qualitat per a destinacions fonamentalment reials –Lleida, Saragossa, València, Mallorca, Terol o Perpinyà–, però a partir d’aleshores les seves creacions s’expandiren a centres de tota mena Les demandes s’estengueren de les grans…
Les arts des de la Pesta Negra fins a la mort de Pere el Cerimoniós (1348-87)
Art gòtic
Pere III de Catalunya, dit el Cerimoniós o el del Punyalet 1336-87, va ser un monarca de gran rellevància política, a més d’un decidit protector de les arts i les lletres Brillant i alhora controvertit en termes històrics, les seves actuacions en el terreny artístic van tenir una innegable transcendència L’art gòtic català va arribar durant el seu llarg regnat a les més altes quotes de qualitat i de creativitat i va reeixir en la consolidació d’un llenguatge genuí i amb molta personalitat Respecte de Catalunya, una de les primeres qüestions que convé remarcar és l’estreta vinculació del rei…
Els centres de producció
Art gòtic
Anvers de la creu processional dels Sants Màrtirs de Cardona, marcada i realitzada al centre obrador de Barcelona per Marc Olzina en 1420-22 L’obra fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Apartir dels segles XIV i XV comencem a conèixer d’una manera certa les obres, els possibles autors i els centres de producció de l’orfebreria gòtica catalana Les ciutats, viles i poblacions més destacades dels territoris catalans, és a dir, els centres neuràlgics del poder, de les xarxes viàries i de les mercaderies, foren els nuclis on s’installaren els argenters d’ofici del país i, a les ciutats, també hi…
Pere Sanglada i l’arribada del gòtic internacional a Barcelona
Art gòtic
L’aparició del mestre en el context artístic barceloní No es disposa de dades concretes dels seus orígens, però tot porta a creure que Pere Sanglada hauria nascut a la mateixa ciutat de Barcelona o que, si més no, s’hi hauria establert ben aviat A Mallorca s’ha trobat el testament d’un Pere Sanglada picapedrer 1326 Llompart, 1999b, pàg 60, que, més enllà de la proximitat de la professió, no podem relacionar de moment amb el nostre escultor homònim quelcom semblant succeeix amb un altre Pere Sanglada que el 1356 consta com a administrador de les drassanes de Barcelona, si bé en aquest darrer…