Resultats de la cerca

La denominació de crònica i les seves variants tardanes de canònica i corònica ha estat aplicada a texts d’aquesta mena des de la fi de l’edat antiga s IV, amb Eusebi de Cesarea i Jeroni fins ben entrada l’edat moderna Als Països Catalans, ja és denominada crònica la del bisbe de Girona Joan de Bíclarum 592, que és més aviat un cronicó , i també així la Crònica Universal del Principat de Catalunya , de Jeroni Pujades 1609, la Corónica de los moros de España , de Jaume Bleda 1618, i la Crònica universal d’un anònim jesuïta català, closa el 1691 Cal distingir les d’origen erudit de les que hom…

Es formà al seminari de Sant Vicenç dels Horts, on va professar com a salesià el 1946 El 1955, després d’ordenar-se de sacerdot anà a Roma, on es llicencià en història de l’església 1957 i posteriorment a Torí, on es llicencià en teologia 1958 Retornat a Barcelona, es llicencià 1962 i es doctorà 1976 en història per la Universitat de Barcelona De 1958 a 2001 fou professor del Centre Teològic Salesià de Martí Codolar, afiliat a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma, i també de la Facultat de Teologia de Catalunya 1973-78 Seguidor de Jaume Vicens i Vives , publicà nombrosos llibres i…

Resident a Galícia des del 1974, és catedràtic a la Universitat de Santiago de Compostella i en fou vicerector del 1990 al 1994 Fou cofundador del Museo do Pobo Galego 1976, de la junta rectora de la qual és president, i de les revistes Negaciones 1977, A Trabe de Ouro 1990 i Tempos Novos 1997 S'ha dedicat a l’estudi dels nacionalismes perifèrics a l’Estat espanyol, molt especialment del gallec És autor, entre altres obres, de Miseria de la Economía 1974, Vicente Risco no nacionalismo galego 1981, Los Nacionalismos en la España de la II República 1991, Galicia e a historiografía 1993, O…

Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting

Estudià a les universitats d’Estrasburg i Gotinga on formà part d’un grup d’universitaris encarregats de l’anàlisi i la publicació de documents històrics de l’època medieval alemanya, collaboració que mantingué fins a l’arribada del règim nazi al poder que l’apartà de les seves funcions El 1889 fundà i dirigí Deutsche Zeitschrift für Geschichtswissenschaft , una revista dedicada a la investigació històrica que estigué en funcionament fins el 1896, any en què fou acusat d’atacar el kàiser en un article seu sobre l’emperador Calígula, per la qual cosa es convertí en una figura hostil de l’…

Encetà la seva trajectòria en el colleccionisme i el galerisme de fotografia contemporània, però posteriorment es centrà en la conservació del patrimoni fotogràfic català, primer des del Departament de Fotografia de la Fundació Joan Miró, i, a partir del 1997, com a conservador del MNAC, on també ha exercit de comissari de diverses exposicions Entre 1988 el i el 2002 fou director del certamen Primavera Fotogràfica

Llicenciat en Geografia i Història l’any 1970 i doctor en història per la Universitat Literària de València 1972, fou professor ajudant d’Història Medieval d’aquesta institució en 1972-77, any que guanyà per oposició la plaça de professor adjunt d’universitat en la disciplina d’Història d’Espanya a l’Edat Mitjana Facultat de Filosofia i Lletres Ha estat titular de l’Institut de Cooperació Iberoamericana a Madrid durant els anys 1989-92 i és acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, des de l’any 1984, entitat propera al blaverisme , bé que Ferrer evolucionà cap a postures…

Trajectòria acadèmica Graduat a la Universitat de Budapest 1959, en 1960-65 fou assistent de l’Institut d’història antiga d’aquesta universitat El 1965 emigrà a l’aleshores Alemanya occidental, i l’any següent obtingué l’autorització per a exercir docència a la Universitat de Bonn, on impartí classes del 1968 al 1970 Posteriorment, fou professor d’Història antiga a les universitats de Bochum 1970-75 i Heidelberg des del 1975 fins a la jubilació 2002, i posteriorment com a professor emèrit Àmbit i temàtica d'estudi Les seves recerques se centraren en la història de la Roma antiga, i com a…

Exercí de professor d’institut i fou arxiver de l’Arxiu del Regne de València i d’altres Fou president de Lo Rat Penat , secretari de l’Acadèmia de Belles Arts, corresponent de la Reial Acadèmia de la Historia de Madrid i de Bones Lletres de Barcelona, director de número del Centre de Cultura Valenciana i ànima de la revista Archivo de Arte Valenciano Són remarcables les seves monografies sobre la civilització ibèrica al País Valencià, sobre els miniaturistes i els pintors medievals, sobre la Mare de Déu dels Desemparats, i les bibliografies sobre els regs valencians i la guerra contra…

Escriví una History of Europe from the Commencement of the French Revolution to the Restoration of the Bourbons 1833-42, 10 volums i una History of Europe from the Fall of Napoleon to the Accession of Louis Napoleon 1852-59, 9 volums, de caràcter conservador Rebutjà les teories malthusianes en Principles of Population 1840