Resultats de la cerca

Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de dogmes…

D’acció tràgica, realista i antiretòrica, contribuí, a Itàlia, a la superació del teatre romàntic i a la implantació del verisme El 1890 Pietro Mascagni en féu una òpera en un acte, amb llibret de GMenasci i GTargioni-Tozzeti, estrenada al teatre Costanzi de Roma el 1890, i que inicià el verisme operístic musicalment, Mascagni utilitzà fórmules de Carmen , de Bizet, i d’altres de wagnerianes

Estudià dret, però a partir del 1882 es decantà cap a la carrera musical Fou alumne de César Franck i Ernest Guiraud a París, ciutat on desenvolupà principalment la seva carrera compositiva Gran admirador de R Wagner, guanyà fama en part gràcies a algunes òperes, com ara La lépreuse , estrenada a la capital francesa el 1912 i on es barregen les influències wagnerianes amb elements extrets de la música popular bretona, Le sautériot 1918 i La tour de feu 1928 També compongué algunes obres orquestrals, com per exemple Rhapsodie espagnole i Impressions , de cambra i per a piano

Era fill de Maties Muntadas i Font Mort el seu pare, ell i els seus germans fundaren l’empresa L’Espanya Industrial 1847 Defensà les activitats proteccionistes formà part de la junta del Banc de Barcelona i de la dels ferrocarrils de Barcelona a Saragossa i a Pamplona El 1869 formà part d’una comissió d’industrials i de comerciants que aplegaren recursos per a reprimir la insurrecció cubana Foren fills seus Maties Muntadas i Rovira i Manuel Muntadas i Rovira Barcelona s XIX — s XX, escriptor, autor de Balades wagnerianes 1910 i Probable origen català de les llegendes del Sant…

Estudià a Frankfurt amb O Rottsieper i debutà el 1931 a Mainz, on romangué fins el 1934 i on destacà principalment en papers còmics En 1934-36 actuà a Plauen, abans de ser contractat a l’Òpera d’Hamburg El 1950 es traslladà a l’Òpera de Stuttgart Actuà assíduament al Festival de Bayreuth en 1952-75 interpretant diversos personatges d’òperes wagnerianes El 1955 cantà amb l’Òpera de Stuttgart a Londres i tres anys més tard ho feu al Festival d’Edimburg Debutà al Covent Garden de Londres el 1963 amb el paper de Telramund Lohengrin , i el 1973 fou Alberich El capvespre dels déus…

Després d’estudiar enginyeria a la Universitat de Manchester, el 1967 ingressà al Royal Manchester College of Music, on es formà amb O Kraus Debutà al Festival de Glyndebourne, i tot seguit fou contractat per l’English National Opera 1974-81, companyia amb la qual ha interpretat els principals papers del repertori El 1976 debutà al Covent Garden, i a partir d’aleshores inicià una carrera internacional que l’ha dut als principals teatres i festivals del món, com ara els d’Ais de Provença o Salzburg Ha estat membre de la Deutsche Oper 1987-88, i des del 1988 canta regularment a Bayreuth, on ha…

Una de les grans veus de la seva generació, debutà a l’Òpera de Braunschweig quan només tenia setze anys Cantant de poderosa presència escènica, als anys seixanta es consagrà a Bayreuth com una de las grans heroïnes wagnerianes El seu paper més rellevant és el personatge de la Senta de L’holandès errant , de R Wagner El seu ampli repertori inclou també rols de coloratura i dramàtics, des de la Reina de la Nit a Klytemnestra passant per Salomé, Elektra , i els títols italians més importants, a més de les òperes de Janáček i la Lulu d’Alban Berg Des de la temporada 1967-68 ha…

Estudià cant a Frankfurt i debutà el 1973 a l’òpera de Karlsruhe, abans de fer-ho a Dortmund i Bonn Entre el 1977 i el 1986 cantà assíduament al Festival de Bayreuth L’any 1986 debutà al Metropolitan de Nova York amb el paper de Florestan Fidelio i un any després ho feu al Covent Garden de Londres amb el d’Emperador La dona sense ombra El 1991 actuà a Palerm en La prohibició d’estimar Wagner, quatre anys després d’haver-se destacat a Munic com a Sigmund La valquíria Especialitzat en les òperes wagnerianes, també ha interpretat amb èxit obres de compositors com A Weber, PI…

Debutà a Dresden el 1878 amb el paper d’Azucena Il Trovatore i després ingressà a l’Òpera d’Hamburg Amb la companyia d’aquest teatre actuà, sota la direcció de G Mahler, a Londres, on interpretà diverses òperes wagnerianes 1892 Entre el 1896 i el 1914 aparegué assíduament a Bayreuth, i del 1898 al 1903 també cantà amb regularitat al Metropolitan de Nova York, després d’haver-ho fet al Covent Garden de Londres 1897-1901 El 1909 tornà a Dresden, on prengué part en l’estrena d' Electra , de R Strauss, amb el paper de Clitemnestra Destacada intèrpret wagneriana, centrà gairebé tota…

Estudià cant a Budapest i a Roma, i debutà el 1959 a Augsburg Després d’un breu període amb la companyia de l’Òpera de Wuppertal, el 1961 ingressà en l’Òpera de Colònia, on romangué fins a la seva mort El 1965 participà en l’estrena d’ Els soldats , de BA Zimmermann Es presentà amb èxit a teatres internacionals com el Metropolitan de Nova York 1968 o el Covent Garden de Londres 1970, a més de participar en els festivals de Bayreuth 1962 i Salzburg 1965 A part del repertori alemany especialment Wagner, en què s’especialitzà, interpretà amb èxit papers operístics de WA Mozart, G Donizetti, G…