Resultats de la cerca

És el més conegut i el més important, i a causa de la seva natura volàtil hom l’anomena esperit de vi o esperit La seva composició centesimal fou establerta per ALLavoisier 1781, i la fórmula fou desenvolupada per ALaurent 1846 Es presenta en forma de líquid incolor, inflamable, d’olor agradable i tast cremant Forma amb l’aigua un azeotrop de tensió de vapor màxima per una concentració del 95,57% en pes d’alcohol Les propietats de l’etanol són les pròpies dels membres de la seva sèrie L’alcohol etílic pot ésser obtingut a partir de l’acetilè, o bé, també, a través de l’aldehid…

Es polimeritza molt fàcilment en presència d’oxigen, donant primerament un dímer de fórmula H 2 C = CHCOOCH 2 CH 2 COOH i a continuació polímers solubles en aigua Per copolimerització permet d’introduir grups carboxil en els copolímers, amb totes les propietats que en deriven Les seves reaccions són les generals dels àcids carboxílics i les dels composts vinílics Pot ésser obtingut per oxidació de l’acroleïna o per hidròlisi de l’acrilonitril, però és fabricat industrialment pels mateixos procediments que els seus èsters acrilat , és a dir, a partir de l’acetilè, de la β-…

Gasós a la temperatura ambient, és incolor i no tòxic Es liqua a -162°C i s’inflama a 650°C És poc soluble en aigua, però molt en etanol i èter És el constituent principal del gas natural i del grisú, i hom l’empra, principalment, com a combustible, a causa de l’elevat poder calorífic 9 510 kcal/m 3 Forma mescles explosives en contacte amb l’aire en una proporció d’1/10 en volum Hom el pot obtenir a partir dels sulfurs de carboni i d’hidrogen en presència de coure metàllic, i també per descomposició de certs carburs metàllics com el d’alumini amb aigua o per reacció de l’acetat sòdic amb…

Els acrilats importants són els èsters utilitzats com a monòmers en la fabricació de polímers acrílics Tots els èsters acrílics són tòxics, especialment els més volàtils, que donen vapors d’olor pungent, irritants i lacrimògens concentracions màximes tolerables a l’atmosfera 10 ppm per a l’acrilat de metil, 25 ppm per al d’etil La presència del grup vinil en llur molècula fa que es polimeritzin espontàniament, raó per la qual solen subministrar-se amb inhibidors 0,1% d’hidroquinona o del seu monoèter metílic de vegades menys Llurs reaccions químiques són les típiques dels èsters i dels…

Durant el segle XVIII una sèrie de químics europeus, especialment francesos i britànics, estudiaren els gasos que es desprenien de la destillació de la llenya o del carbó Al final d’aquest segle, un enginyer francès, Philippe Le Bon, fou el primer a adonar-se de les possibilitats que tenia la combustió d’aquests gasos per a enllumenar i com a força motriu L’any 1801 va publicar un treball amb el títol Termolàmpades o estufes que escalfen, enllumenen amb economia i ofereixen amb molts altres preciosos productes una força motriu aplicable a tota mena de màquines Le Bon va morir assassinat a…

És constituït per un tub mànec, que serveix per a manejar-lo, per un cap del qual entren el gas i el tub de l’oxigen i que porta enroscat, a l’altre cap, el bec , format per un tub colzat, proveït a l’extrem del broquet el conjunt, bec i broquet, és canviable, per tal d’aconseguir la flama adequada en cada cas El material més emprat en la construcció de bufadors és el llautó, i per als broquets, el coure en el bufador, l’oxigen, que surt a pressió per una tovera, es troba amb el gas i l’arrossega per dins el bec, on es fa la mescla, que, sortint a pressió pel broquet, produeix la flama de…

Líquid mòbil, molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic, que bull a 140°C Es dissol lentament en aigua, donant l’àcid, i és miscible amb èter, àcid acètic i etanol a poc a poc, s’hi transforma en acetat d’etil Era preparat primitivament per reacció de l’acetat sòdic amb clorur d’acetil o de sulfuril i, més tard, a partir de fosgen i d’àcid acètic Actualment és obtingut per tres procediments A Per reacció, en fase líquida, de l’acetilè amb l’àcid acètic glacial, amb sal mercúrica com a catalitzador es forma diacetat d’etilidè, el qual, destillat amb…

La tècnica que tracta dels aspectes tèoric i pràctic de la illuminació en general és anomenada luminotècnia El nivell d’illuminació necessari en un lloc depèn de la classe de treball o de les característiques de l’ambient Per a l’establiment d’un sistema d’illuminació cal tenir en compte les característiques dels focus lluminosos, llur distribució, el nivell d’illuminació desitjat, etc La illuminació produïda per un focus d’intensitat I en una superfície puntual, situada a una distància r , i que forma un angle α respecte a la direcció del flux, val E = I/r 2 cos α llei del cosinus Segons…

Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina, querosè, gasoil o pesants…

A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…