Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Port Aventura
![](/sites/default/files/media/FOTO2/PortAventura.jpg)
Atracció de Sésamo Aventura
© PortAventura
Parc temàtic situat als municipis de Vila-seca i Salou (Tarragonès).
Té l’origen en l’intent previ d’atreure la installació d’una rèplica de Disneyland a Europa El 1989 la Generalitat de Catalunya acordà amb l’empresa nord-americana Anheuser-Busch la construcció d’un parc de característiques semblants En el moment de la seva obertura maig del 1995, l’accionariat es repartia entre els grups Pearson, la Caixa , Anheuser Busch i FECSA Amb el relleu de la Caixa com a impulsora del projecte, la multinacional Anheuser Busch cedí protagonisme en favor de la britànica Pearson, que finalment es retirà en favor dels estudis Universal Al final del 1999, la Caixa…
Piotr A. Kropotkin: la lluita per la vida i l'ajuda mútua
En el seu temps, fora dels cercles anarquistes, la influència de l’obra del príncep Piotr Alekséievitx Kropotkin va ser limitada Concebuda principalment per a combatre la força creixent del mal anomenat ‘darwinisme social’, només els simbiogenistes russos com Andrei S Famintsin 1835-1918 o Konstantin S Merejkovski 1855-1921 en són probablement deutors en la seva teoria de l’origen de les cèllules eucariotes Aquest origen estaria en la simbiosi entre bacteris simbiogènesi, teoria que seria antecedent de la desenvolupada a partir de la dècada del 1970 per Lynn Margulis i altres autors George E…
Nicholas Polunin i Jacques Grinevald: l'ecologia biosfèrica
Polunin i Grinevald subratllen en aquest text la importància de l’‘ecologia biosfèrica’ per a la humanitat, i el paper d’aquesta en moltes de les transformacions que ha experimentat i experimenta la biosfera En particular destaquen l’amenaça de determinats canvis introduïts inadvertidament i que no resulten aparents fins que es desfermen els seus efectes deleteris Queda fora de discussió l’enorme importància del concepte de biosfera en el nostre món actual, pel fet que realment proporciona gairebé tots els components per al manteniment dels humans i la natura Mirant enrere amb visió històrica…
Vladimir I. Vernadski: la biosfera i el cosmos
A la seva obra “ La biosfera ”, Vernadski s’expressa amb un lirisme i una precisió científica remarcables La seva concepció de la biosfera com a mecanisme “alhora còsmic i terrestre” demostra una amplitud de visió poc comuna Per primera vegada en la història de les idees es pren en consideració de manera completa i rigorosa l’“energètica de la vida, emmarcada en el Cosmos” —segons l’havia formulat uns anys abans 1924 en la seva obra “ La biogeoquímica ”— no hi ha cap ombra de misticisme eteri en aquesta termodinàmica planetària que obrí camí a l’ecologia global contemporània “De fet la…
François A. Forel: les "reencarnacions de la matèria" en el llac Léman
Amb una terminologia i uns recursos teòrics diferents, el que descriu Forel en aquest passatge del seu estudi del llac Léman és el que anys després Arthur G Tansley anomenaria ecosistema Tanmateix, no seria fins a l’aparició de la concepció dinamicotròfica d’ecosistema de Raymond L Lindeman que les intuïcions de Forel, aquestes ‘reencarnacions, transmutacions i metamorfosis successives de la matèria orgànica’, serien avaluades quantitativament i esdevindrien part del nucli essencial de la teoria ecològica “Quantes reencarnacions successives experimenta aquesta matèria orgànica en el trànsit…
Charles R. Darwin: cadenes tròfiques
Darwin, amb la mateixa laïcitat que Lyell, però amb diferent intenció, tracta de posar de manifest en aquest text els factors que impedeixen el creixement geomètric de les poblacions naturals i que fan necessària la lluita individual per la supervivència i la reproducció Es tracta d’un dels fragments més divulgats de “ L’origen de les espècies ”, el que precedeix i prepara la introducció del seu capítol central, dedicat a la selecció natural És una de les primeres descripcions d’una cadena tròfica i del paper de control que hi exerceixen els predadors que se situen al capdamunt Un exemple…
Svante A. Arrhenius: l'efecte hivernacle
La noció d’efecte hivernacle, que avui sembla tan nova, es remunta a dos segles enrere, quan el naturalista ginebrí Horace Benedict de Saussure 1740-99 el posà de manifest experimentalment És al físic francès Jean-Baptiste Joseph Fourier 1786-1830, però, a qui es deu la comparació de l’efecte dels raigs del Sol en l’escalfament de l’atmosfera terrestre amb el que es produeix en l’aire confinat en l’interior d’un hivernacle, comparació que el portà a enunciar l’efecte hivernacle el 1824, el mateix any que Carnot publicava el seu treball sobre les màquines tèrmiques Arrhenius premi Nobel de…
Dennis L. Meadows i al.: la urgència de limitar el creixement
A desgrat de les seves imperfeccions tècniques i del context polític la primera crisi del petroli, que n’assegurà el ressò en el seu moment, el primer informe del MIT per al Club de Roma, elaborat per l’equip dirigit per Dennis L Meadows aplicant una reelaboració del model “World 2” de Jay W Forrester, tingué el mèrit de qüestionar amb claredat el mite del creixement indefinit, mite que prevalia fins llavors a les societats avançades En un moment en què els governs dels països industrialitzats es disposaven, de grat o per força, a emprendre polítiques d’austeritat, l’informe fou àmpliament…
Nicholas Georgescu-Roegen: la dura llei de l'entropia
El pensament econòmic tant el de tradició liberal com el de tradició marxista separa completament el mecanisme dels circuits econòmics del seu entorn material, i aplica al seu estudi models mecanicistes Però tot procés econòmic, com qualsevol procés en què hi hagi bescanvi d’energia, és entròpic Podrà recuperar una part de l’entropia en forma d’informació, d’estructura, en el producte acabat o en el servei donat, però no sense degradar una part de l’energia esmerçada en el procés ni sense produir deixalles Paradoxalment, en prescindir de la realitat material dels processos econòmics, sempre…
Stephen A. Forbes: un llac és una illa
En la concepció de Forbes, un llac és també una illa, un ‘microcosmos’, en una sorprenent anticipació del que seria, anys a venir, el concepte d’ecosistema desenvolupat també en un medi lacustre En realitat, la idea de Forbes és deutora de la ‘biocenosi’, tal com l’havia definida el 1877 Möbius, però aquest és un dels primers textos fundadors de l’ecologia científica d’autor nord-americà i, a més, és l’origen d’una llarga nissaga de treballs limnològics fonamentats en la doctrina de la individualitat dels llacs com a conseqüència de la seva insularitat, és a dir, de ser “illots de vida” La…