Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
audàcia
Coratge que porta a arriscar-se, atreviment extraordinari.
joc
Esport general
Jocs
Entreteniment, exercici recreatiu sotmès a regles, en el qual entren en competència l’habilitat i la sort dels participants.
Hom distingeix entre jocs a l’aire lliure com el joc de pilota o altres, jocs de saló billar, bitlles, dames, escacs, etc i jocs d’atzar cartes, daus, ruleta, etc A vegades, en molts d’aquests jocs, hom pot arriscar-hi diners o altres valors
jugar-se
Arriscar-se a perdre alguna cosa en un negoci, un afer, etc, dubtós.
vaitot
Jocs
El fet d’arriscar un jugador en una jugada tot el diner que té davant seu.
societat de responsabilitat limitada
Dret
Societat en la qual els socis que la formen no responen personalment dels deutes socials i el seu capital social es divideix en participacions socials que ni poden incorporar-se valors a títols ni ésser representades mitjançant anotacions a compte.
En el procés de reforma de la legislació mercantil espanyola la renovació del dret de societats de responsabilitat limitada es presenta com una necessitat objectiva i urgent La reforma és conseqüència obligada del nou règim jurídic de les societats anònimes, introduït per la llei de 25 de juliol de reforma parcial i adaptació de la legislació mercantil a les directives de la Unió Europea en matèria de societats La nova llei que regula aquestes societats és de 23 de març de 1995 i es fonamenta en diversos postulats, un dels quals és la flexibilitat del règim jurídic, a fi i efecte que l’…
escarmentar
Prendre ensenyament del que hom ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, per no tornar a arriscar-se, etc.
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells
Edicions Bromera
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…
, ,
Suïssa
Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…
1940-1958: L’economia catalana sota el primer franquisme. Aïllament i depressió
L’economia catalana des de la fi de la Guerra Civil fins a l’estabilització Trets generals El caràcter explícitament autoritari del nou estat va comportar una regulació estricta de tota mena d’activitats amb la doble finalitat d’imposar un sistema de relacions socials derivat d’una ideologia de caràcter feixista i de preservar els interessos dels grups dominants A la imatge, el ban del Ministerio de Industria y Comercio emès a Bilbao el mes de gener del 1939 un cop les tropes de Franco han ocupat Barcelona, comminant els industrials i comerciants a reincorporar-se a la feina Els vint anys que…