Resultats de la cerca

Format a Llotja, Barcelona, com a pintor Participà en la primera onada avantguardista catalana i promogué, amb Rafael Barradas, el vibracionisme , el 1920 Fundà i dirigí la revista Parthenon , i collaborà en els diaris barcelonins Las Noticias i La Vanguardia i en el madrileny El Imparcial Amb Claudi Mimó i Blasco fundà una efímera Associació de Pintors i Escultors de Barcelona 1928 A la postguerra promogué els Cicles Experimentals d’Art Nou 1948 i regí galeries d’art, a les quals incorporà les noves tendències Collaborador assidu d' El Correo Catalán , són especialment destacables les seves…

Dirigí i animà la “Revue des Deux Mondes” 1893 Aplicà l’evolucionisme de les espècies a la història i a la literatura, i negà la generació espontània dels gèneres Refusà la separació de l’art i dels seus efectes morals i combaté l’art per l’art, el naturalisme, el subjectivisme i la ciència, que pretenia de substituir la fe Destaquen, d’entre les seves obres, Études critiques sur la littérature française 1880-1925, Le roman naturaliste 1883, L’évolution de la critique 1890, Les époques du Théâtre français 1892, L’évolution de la poésie lyrique 1894 i Honoré de Balzac 1906

Collaborador dels diaris El correo de Andalucía , Pueblo , El País , Diario 16  i, principalment, ABC , entre el 1995 i el 2000 dirigí l’ Institut Valencià d’Art Modern IVAM, on desenvolupà una línia d’exposicions amb l’objectiu de dur a terme una revisió de la modernitat i de revalorar figures individuals o posicions marginades per altres visions més cenyides a l’ortodòxia avantguardista El seu nomenament com a director 2000-04 del Centro de Arte Reina Sofía suposà un reconeixement oficial de la tasca duta a terme a l’IVAM Fou director de l’ Instituto Cervantes 2017-18 Entre les seves…

La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del s V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…

Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona UB i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm Alemanya Ha estat professor de l’escola de disseny Elisava 1966-73, de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB 1978-87 i de la Facultat de Belles Arts de la UB 1979-80, i també, cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 1982-87, director gerent de la Fundació Caixa Catalunya 1987-89, director del Museu d’Art…

Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…

Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes anunciades…

Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…

Hom pot trobar, ja entre els grecs i a partir del segle IV aC, biografies d’artistes Duris de Samos, tractats tècnics Antígon de Carist i Xenòcrates de Sició i guies de viatge Pausànies A l’edat mitjana abunden sobretot els tractats tècnics, com el tan celebrat del monjo Teòfil segle XII Tenen una particular importància, al segle XIV, el Libro dell’arte de C Cennini, i al segle següent altres escrits de diversos autors L Ghiberti, LB Alberti, P della Francesca i F Luca Pacioli A la primera meitat del segle XVI, així mateix, hom troba els cèlebres manuals d’A Dürer, i freqüents polèmiques…