Resultats de la cerca

És parlada aproximadament per un milió de persones a Galles, on fou arraconada després de la caiguda de l’imperi Romà i de les invasions nòrdiques, saxona i normanda Té tradició literària des del s VI l’escola bàrdica, la codificació de les lleis en gallès s X i la traducció de la Bíblia s XVI fixaren i unificaren l’idioma La característica més destacada del gallès modern és la mutació al començament de les paraules segons el seu significat en la frase Els mots són “declinats” de manera inicial, i no terminal com en llatí Hi ha algunes diferències…

Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües

En teoria, hi ha només dos graus, combinables entre ells l’obertura zero, o negativa, pròpia de les oclusives, i l’obertura positiva, pròpia de les fricatives El caràcter fonològicament discret d’aquest tret determina una oposició privativa

En català, la vocal més oberta és la a, i les més tancades són i i u El caràcter discontinu d’aquest tret determina una oposició gradual

Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren…

Generalment la flexió es manifesta mitjançant uns morfemes, indicadors de les diverses funcions, afegits a l’arrel del mot flexió radical , al seu tema flexió temàtica o bé sense cap marca flexional determinada flexió zero o per mitjà de canvis en l’interior del mot flexió interna Hom sol anomenar declinació la flexió nominal i conjugació la flexió verbal

S'inicià el 1987 als Estats Units amb la publicació de dues obres fonamentals Women, Fire and Dangerous Things , de George Lakoff, i Foundations of Cognitive Grammar Theoretical Prerequisites , de Ronald Langacker, autors vinculats anteriorment al generativisme i considerats els fundadors del paradigma se'n troben precedents, però, en obres del final dels anys setanta i principi dels vuitanta Els darrers anys s’ha desenvolupat també a Europa, especialment a Alemanya, Bèlgica i Holanda Aquesta disciplina nova i diferenciada pren en consideració les relacions entre pensament i…

Són llengües matrius el vell nòrdic , que cap al segle VIII s’escindí en dos grups, l’ oriental , amb el danès i el suec , i l’ occidental , amb l’ islandès , el feroès  i el noruec , ja ben diferenciats a partir del segle XVI el tronc originari, o protonòrdic , que és conegut gràcies a les runes escriptura rúnica Una esplèndida literatura marcà l’estadi arcaic d’aquest grup, a base dels cants de l’Edda èpica, els dels escalds lírica passional i les sagues història mítica literatura islandesa

Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que…

Aquestes són delimitades per diverses isoglosses , els parlants d’una de les quals modalitats no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles En el món grec, el terme διάλεκτος significava ‘conversa’, ‘discussió’ o ‘parlar local d’importància literària’, i, així, hom troba que el dòric hi servia per a la lírica coral, el jònic, per a l’èpica, etc Són dialectes del català el rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià Sovint un dels dialectes d’un domini…