Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
apitxat
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte propi de la zona central del País Valencià, des d’Almenara fins a l’Albufera pel litoral, i fins a la vora esquerra del Xúquer per l’interior.
Comprèn, doncs, el Camp de Morvedre, l’Horta i la Ribera Alta, i inclou, per tant, la capital del País i les ciutats de Sagunt i d’Alzira El parlar apitxat ensordeix les articulacions següents la prepalatal africada sonora ž en l’ortografia tj o j , l’alveolar fricativa sonora z en l’ortografia, entre altres posicions, s o z darrera consonant i l’alveolar africada sonora z ortografia tz aquests sons són identificats amb els sords corresponents s ortografia tx , s ortografia s o -ss- i ŝ ortografia ts Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es…
sèrie
Lingüística i sociolingüística
Conjunt ordenat d’elements fonològics que tenen un tret, positiu o negatiu, en comú.
Anomenada també correlació o sèrie correlativa , serà marcada, si el tret comú és positiu, i no marcada, si és negatiu Així, per exemple, en català b, d, z, z, ž, ž, z, y, g formen una sèrie marcada quant a la sonoritat, i p, f, s, t, š, s, k la formen no marcada per manca de sonoritat
reescriptura
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa operació o regla de substitució (rewriting) que converteix un element gramatical en un altre o bé en un conjunt d’altres.
Per exemple, F →SN + SV, SN →D + S, SV →V + C és una regla que indica que la frase F ha d’ésser convertida en una cadena de sintagma nominal SN i sintagma verbal SV el SN en una cadena de determinant L D i substantiu S el SV, en una cadena de verb V i complement ©, etc, fins a arribar a uns símbols terminals no susceptibles ja de cap més reescriptura La regla A →Z ¦ X-Z pot indicar que la categoria A esdevé Z en un context format a l’esquerra per X i a la dreta per Z Per exemple, en català + sord → + sonor ¦ -+ sonor, o sia un so sord…
extremeny
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del lleonès parlat a Extremadura.
L’empremta lleonesa es fa palesa a la part septentrional inserció de i en síllaba àtona palicia , ‘pallissa’, substitució de -i per -e i de -u per -o pobri, 'pobre’, abaju , ‘davall’ i mots com zorondo ‘tardà’ Els trets andalusos, en canvi, dominen a l’Extremadura baixa ž vibrillant < y, ll cabažo , ‘cavall’, -s aspirada, confusió de l, r implosives, variant -ajo del sufix -azgo Són característiques més generals elevació tonal i allargament de les síllabes tòniques, aspiració de la f- jumo , ‘fum’, illots esparsos de les sonores z i ẓ káza ‘casa’, beđíno ‘veí’, ús de l’…
pallarès
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental parlat al Pallars.
En fonètica se singularitza per l’obertura de la e < llatí ai bovęr, caldęra , el pas freqüent de la e àtona a i vistit, videll, quixal , la pèrdua de la a darrere i tònica valrí, valdria, l’articulació de y en lloc de ž o z puyar , pujar, correya, corretja, la no palatalització de NN festanal En morfosintaxi hi ha romanalles de les desinències - am , - au de present marxam , - au , l’article plural les serveix per al masculí les dits , abunden els imperfets en - eva , - iva feva , feia, fuiva , fugia, i la negació es reforça amb cap No ho faré cap El lèxic comprèn…
ribagorçà
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental.
S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello , no és condicionat pel…
bearnès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gascó parlat sobretot al territori de Bearn.
Alguns han volgut distingir el bearnès del gascó hom explica aquest fet, reflex del particularisme bearnès i del prestigi de l’antiga cort de Pau, perquè des del 1589 al 1789 fou llengua oficial per a actes públics, judicials i notarials i gaudí d’una certa autonomia lingüística Però és impossible de definir el bearnès per un conjunt de trets específics, car cap d’aquests trets no li és exclusiu Alguns són comuns amb el bigordà pa, vi, per pan, vin , o amb el conjunt del gascó pirinenc article, eth, era per lo, la a la part muntanyenca D’altres, amb una part de les Landes laba per lawa =…
Tadeusz Boy
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Pseudònim pel qual és conegut el crític literari i traductor polonès Tadeusz Żeleński.
Fundà el cercle literari Zielony Balonik 1905 Amb Studia i szkice z literatury francuskiej ‘Estudis i esquemes de literatura francesa’, 1920, Molière 1924, etc, rompé els cànons de la tradició simbolista Es destacà per les traduccions del francès
lleonès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romànic parlat a l’antic regne de Lleó (des d’Astúries fins a Badajoz), el qual, especialment a l’est, ha perdut terreny, a causa de l’expansió castellana.
Els seus trets més destacats són diftongació de ǫ en ue, ua, uo i de Ę en ie, ia , epèntesi de i gociu , ‘goig’, palatalització de L-inicial lluna < LUNA, š provinent de -X- i -SC- eixada < ASCIATA, així com de G e , i , J xiniestra < GENESTA, -MB- inalterat llamber , ‘llepar’, lateralització de l’element implosiu dels grups T'C, B'T, etc nalga < NATICA i extensió dels incoatius en -z- merezo, 'mereixo’, mereza , ‘mereixi’
xurro
Lingüística i sociolingüística
Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…