Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
orde d’Alcántara
Militar
Orde militar fundat amb el nom d’orde de San Julián del Pereiro l’any 1156 per Suero Fernández i el seu germà Gome Fernández, sota la protecció de Ferran II de Lleó.
Des del 1187 fou subjecte a l’orde de Calatrava i, com aquesta, professava la regla del Cister En conquerir Alfons IX la vila d’Alcántara, el 1212, la lliurà a l’orde de Calatrava perquè hi fundés un convent que fos cap d’aquest orde fora de Lleó El 1218, el mestre de Calatrava, Martín Fernández, i el de San Julián del Pereiro, Nuño Fernández, establiren un acord pel qual el primer lliurava al segon la vila d’Alcántara i tots els béns de l’orde en el regne de Lleó a canvi de quedar l’orde del Pereiro sotmès a la visita del de Calatrava Des d’aleshores començà a ésser anomenat orde d’Alcántara…
Jeroni Navel i de Cardona
Història
Polític.
Fill de Julià de Navel i Guirzes i ciutadà honrat, com ell Fou membre del Consell de Cent, i en 1629-30 fou elegit conseller en cap de Barcelona El 1630 fou clavari de la ciutat El 1632 dirigí un assalt a les duanes, motivat per un conflicte que sorgí entre la ciutat i el virrei, per una qüestió de drets damunt el blat El 1634, en suscitar-se novament l' avalot de les Quintes , fou enviat a Madrid per tractar de dissuadir Felip IV de reclamar-los, i envià una relació molt detallada de les seves converses amb el comte duc d’Olivares i amb altres alts càrrecs de la cort Fou…
Joan Roig
Escultura
Escultor.
Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar Fou aprenent de Domènec Rovira En 1660-61 i en 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667 Amb el seu fill, féu el retaule de la capella de Sant Pacià a la seu barcelonina 1688-91 Treballà també per a Sant Vicenç de Rupià 1691, Alforja i Vilanova de Prades 1695 Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació 1680, i en fou clavari El 1697 el seu fill Joan Roig i Gurri Barcelona ~1656 — 1706 féu la passantia i fou admès al gremi d’…
Josep Miquel Quintana
Història
Política
Polític.
Era ciutadà honrat de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i diputat reial de la generalitat 1629-32 El 1634 es destacà en activitats de protesta per l’afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona Fou novament diputat reial de la generalitat del 1638 al 1641, elegit juntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit El 1640 intentà d’assegurar la fidelitat de Tortosa a la lluita contra Felip IV, sense assolir-ho cooperà a organitzar la defensa contra la invasió castellana i, pel gener del 1641, la defensa de Barcelona El 1643 fou elegit síndic de Barcelona i intervingué en…
caixer
Folklore
A Menorca, organitzador d’una festa patronal.
A les festes de Sant Joan de Ciutadella, formen la junta de caixers , renovada cada bienni, el caixer senyor, el caixer capellà, el caixer menestral, els dos caixers pagesos i el caixer fadrí El caixer senyor o caixer cavaller és el president de la festa antigament el càrrec era reservat al clavari de la universitat, però actualment és elegit entre els hereus o caps de casa de les famílies de l’aristocràcia ciutadellenca pels antics caixers senyors, constituïts en junta permanent El caixer senyor és qui nomena la resta de la junta, llevat el caixer capellà , nomenat per la cúria…
Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram
Història
Baró de Beniparrell, fill i successor d’Eiximèn Peres Escrivà i Saranyó i de Beatriu Ram.
Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou nomenat virrei de Sardenya el…
clavaria
Història
Llibre de comptes on hom assentava les entrades i les sortides i les definicions de comptes del clavari.
Francesc Pla i Duran
Pintura
Pintor.
Conegut amb el sobrenom d' El Vigatà Visqué a Vic fins el 1756 i s’installà a Barcelona, on fou deixeble de Manuel Tremulles des del 1757 El 1775 oposità, sense èxit, a una de les dues places d’ajudant de director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, llocs que foren ocupats per artistes lligats al món acadèmic, mentre que ell era inscrit al collegi de pintors des del 1771 Fou clavari 1776 i primer cònsol 1782 del collegi Seguí, doncs, una carrera professionalment tradicional, motiu pel qual estigué sempre en rivalitat amb artistes com Pere Pau Muntanya Es dedicà…
Estudi General Lul·lià
Centre d’ensenyament superior creat a la ciutat de Mallorca l’any 1483 per privilegi de Ferran II, posat sota el patronatge del Gran i General Consell, amb els mateixos drets, honors i privilegis que el de Lleida.
Transformava així en estudi general l’escola major d’arts i elevava a facultat la càtedra de filosofia lulliana creada el 1481 per Agnès de Pacs Malgrat la gradual creació de noves càtedres de teologia i filosofia 1527, retòrica 1541, cirurgia 1573, teologia 1620, cànons, lleis 1626, la seva activitat fou molt limitada fins a l’obtenció de la butlla papal de Climent X 1673, que donava validesa universal als seus títols, fins aleshores reconeguts només dins els dominis de la corona Rebé el nom d’Universitat Lulliana de Mallorca El 1697 en foren aprovats els estatuts, redactats pel bisbe de…
universitat
Història
En els llocs que no tenien un privilegi o un règim orgànic constituït per a llur govern, des del s. XIII, conjunt dels caps de casa reunits quan calia prendre alguna determinació d’importància.
Podien decidir, entre d’altres, sobre el repartiment d’una talla, l’elecció de síndics per a resoldre una qüestió concreta en nom de la comunitat, la representació d’aquesta en un plet, la transacció, el conveni o atorgament d’una escriptura pública, el nomenament d’obrers de la parròquia, etc Les atribucions dels síndics finien una volta resolta o acabada la qüestió per a la resolució de la qual havien estat elegits No representaven el lloc, sinó les persones Les assemblees de la universitat només es podien celebrar amb llicència del batlle del lloc especial per a cada cas es convocaven en…