Resultats de la cerca

De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del  coll del Moro , del Molí d’Espígol,  del  Castellet de Banyoles,  de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…

Fill de Ferran III i de Beatriu, filla de Felip, duc de Suàbia En prendre possessió, en nom del seu pare, del regne de Múrcia 1243, sorgiren friccions amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que prosseguia la reconquesta de València concordaren el tractat d’Almirra 1244 Rebellat el regne de Múrcia durant l’absència d’Alfons, que havia acudit al setge de Sevilla, l’ajudà a sotmetre’l l’infant Alfons d’Aragó 1248 Jaume I, reduí, el 1266 una nova revolta de Múrcia Alfons X, ja rei de Castella 1252, continuà la guerra amb Portugal per la possessió de l’Algarve 1253, al qual renuncià posteriorment També…

Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com  El Correo Catalán , Las Noticias i…

Fou el resultat de la unió de l’Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein fundada per Ferdinand Lassalle el 1863, i el Sozialdemokratische Arbeiterpartei fundat l’any 1869 en el congrés d’Eisenach per August Bebel i Wilhelm Liebknecht La política repressiva de Bismarck 1878-90 no aconseguí de frenar el seu creixement En el congrés d’Erfurt 1891 adoptà un programa marxista revolucionari defensat per Kautsky A partir del 1896 prengué cos la tendència revisionista d’ Eduard Bernstein , que, malgrat les condemnes oficials com la del congrés de Hannover, 1899, s’introduí profundament en la pràctica del…

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la…

Gènesi, acollida i edicions en vida de l'autor Inspirat pel mite de l’enfonsament de l’Atlàntida de Plató, el mateix Verdaguer dona les fonts que, ja de molt jove, influïren en la concepció de la L’Atlàntida la contemplació dels fenòmens de la natura, un capítol del tractat De la diferencia entre lo temporal i lo eterno 1640 del jesuïta Juan Eusebio Nieremberg i els relats històrics trets de la tradició oral o de les antigues cròniques, entre les quals la de Jeroni Pujades En concebé la primera idea abans del 1865 i durant el bienni 1865-67 començà la redacció del poema Colom , del qual la…

Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com  Ofrena  1916-18, La Revista ,  Correu de les Lletres  1922-23,  Sóller i…

Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918 Fritz Haber…

La primera part de la novella El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha aparegué a Madrid al començament del 1605 bé que hom sospita una edició de pocs mesos abans, de la qual no es coneix cap exemplar i la segona El ingenioso cavallero el 1615, ambdues vegades editada pel llibreter Juan de la Cuesta L’èxit de la novella fou gran i immediat el mateix 1605 Juan de la Cuesta publicava una nova edició de la primera part i a Lisboa n’apareixien dues edicions sense autorització La primera part es publicava a Londres 1612, traduïda a l’anglès per Thomas Shelton, i l’obra sencera s’ha…

Hom pot trobar, ja entre els grecs i a partir del segle IV aC, biografies d’artistes Duris de Samos, tractats tècnics Antígon de Carist i Xenòcrates de Sició i guies de viatge Pausànies A l’edat mitjana abunden sobretot els tractats tècnics, com el tan celebrat del monjo Teòfil segle XII Tenen una particular importància, al segle XIV, el Libro dell’arte de C Cennini, i al segle següent altres escrits de diversos autors L Ghiberti, LB Alberti, P della Francesca i F Luca Pacioli A la primera meitat del segle XVI, així mateix, hom troba els cèlebres manuals d’A Dürer, i freqüents polèmiques…