Resultats de la cerca

Fill de Josep Vicent Ortí i Major Doctor en teologia 1716, canonge de la seu de València, ordenat de sacerdot el 1719, qualificador del Sant Ofici 1725, rector de la Universitat 1728-31 Durant el seu rectorat s’oposà als jesuïtes, que pretenien de monopolitzar les aules de gramàtica, i publicà unes interessants Memorias históricas de la universidad de Valencia Madrid 1730

Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester Cavaller Es doctorà en lleis a València 1673 Secretari de la diputació i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Membre i després president de l’acadèmia de l’Alcàsser, formà part també de la de la Mare de Déu dels Desamparats 1685, on explicà perspectiva, de la del Marquès de Villatorcas, de Josep de Castellví i Coloma 1690, i la del comte d’Alcúdia Fou perseguit per filipista És autor de les comèdies Bayle de la justicia de amor y desdén , Ayre, tierra y mar son fuego , El amor y la esperanza en palacio , representades els anys 1680, 1682 i 1690 a…

Féu la carrera eclesiàstica a Saragossa, on s’ordenà 1865 i fou beneficiat de l’església de Sant Carles Es dedicà a la predicació i l’apologètica, i també conreà la pintura religiosa El 1880 entrà a la Companyia de Jesús, i fou rector del noviciat de Veruela 1887 i durant trenta anys procurador de la província catalanoaragonesa Fou el promotor de la construcció del Collegi de Sarrià, del Collegi o Palau dels Ducs de Gandia i de la restauració de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa Deixà escrites poesies llatines i petits tractats de catequètica i apologètica en castellà

Resident a Barcelona des del 1941, el 1953 fou cofundador de la revista universitària Hidra , amb S Giner, J Solé i Tura i altres Deixeble de Martí de Riquer , es llicencià a la Universitat de Barcelona en filosofia i lletres el 1958 i més tard s’hi doctorà en filologia romànica A la dècada dels anys seixanta fou professor de literatura hispànica a les universitats de Durham i Sheffield Anglaterra, i també a les nord-americanes de Brown 1968-69, Ohio i Harvard Des del 1970 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on esdevingué catedràtic el 1988, i el 2006 fou nomenat professor…

Fill del poeta Ortí i Moles, a qui succeí el 1687 com a escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls Austriacista, el 1705 fou nomenat secretari de la diputació de València, càrrec que fou retirat al seu oncle filipista Josep Ortí i Moles El 1707, com a tal, arran de la rendició de la ciutat a Felip IV, redactà una crida a la restauració dels furs, motiu pel qual fou empresonat a la torre de Serrans i transferit dos dies més tard a la ciutadella de Pamplona Tanmateix, el 1711 escriví unes Demostraciones festivas per les victòries filipistes de Brihuega i Villaviciosa El 1722 fou nomenat…

Fill del notari de València Marc Antoni Ortí, fou ell mateix notari des del 1618 i succeí al seu pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del regne Fou comptador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Es casà amb Maria Moles i Llopis, filla del metge de cambra de Felip III Vicent Moles i Garcia, i el 1645 obtingué privilegi de noblesa És autor de la Comedia famosa La Virgen de los Desamparados 1669 i d’altres comèdies, també en castellà, inèdites Relator de festes Siglo quarto de la conquista de Valencia…

Fou coneguda també amb el nom d' Acadèmia del Carrer del Bisbe , per l’indret on es reunia Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar Membres destacats en foren el metge i botànic Gaudenci Senach i els matemàtics i astrònoms Feliu Falcó de Belaochaga, Vicent Mir i Josep Vicent del Olmo Aquesta acadèmia marca l’evolució de les acadèmies purament…

Majordom de l’arquebisbe de València Pedro de Urbina El 1640 vivia a València És autor d’un poema en octaves dividit en cinc cants, Expulsión de los moriscos rebeldes de la Sierra y Muela de Cortes por Simeón Zapata, valenciano 1635, i d’un romanç que figura en l’obra de Marc Antoni Ortí, Siglo IV de la conquista de Valencia 1640

Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652 Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 amb un jeroglífic i dos poemes en castellà, que es publicaren a València 1665 Fou membre de l’Acadèmia de l’Alcàsser 1670 Hi ha un sonet seu als preliminars del Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640 i un romanç a Segundo centenario de la canonización de Vicente Ferrer València 1656, ambdues obres de MA Ortí

El 1622 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Autor de diverses comèdies, com la feta en collaboració amb Marc Antoni Ortí, Nuestra Señora de los Desamparados 1669, i de nombroses peces teatrals menors Publicà diversos llibres de poemes, un dels quals, el Tropezón de la risa 1629 o 1674, conté romanços, sàtires i unes gracioses endechas en català, que hom considera una de les mostres més reeixides de la lírica barroca catalana