Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
tribofosforescència
Física
Triboluminescència que persisteix després d’haver cessat la causa mecànica excitadora.
fumarola

Fumarola de gasos sulfhídrics
Dmitry Pichugin | Dreamstime.com
Geologia
Matèria volcànica en estat gasós expulsada de l’interior de la Terra per la força de la pressió magmàtica.
Pot assolir temperatures entre els 50°C i els 600°C, aproximadament Segons els casos, les fumaroles poden ésser clorurades, clorhídriques, amoniacals, sulfhídriques i carbòniques Es donen normalment en regions volcàniques i es desprenen quan ha cessat l’activitat eruptiva principal Hom les considera, doncs, com un fenomen secundari posteruptiu Les fumaroles sorgeixen del cràter o de llocs allunyats del mateix aparell volcànic A la península Itàlica són conegudes les fumaroles de Puzzuoli —vapors sulfurosos—, així com les de la cova del Cane, prop de Nàpols, que desprenen…
luminescència
Física
Emissió de llum que presenten certes substàncies quan són convenientment excitades, produïda sense cap elevació de la temperatura i caracteritzada pel fet que la intensitat de la radiació per a determinades longituds d’ona és més elevada que la corresponent a la radiació tèrmica a la mateixa temperatura.
La luminescència no inclou, per tant, l’emissió de llum dels cossos a alta temperatura, que és anomenada incandescència Atenent la persistència de l’emissió un cop ha cessat la causa excitant, hom divideix la luminescència en fluorescència i fosforescència Hom aconsegueix l’excitació de les substàncies luminescents transmetent-los algun tipus d’energia, la qual pot ésser en forma de fotons fotoluminescència , fonament de les làmpades fluorescents, d’electrons catodoluminescència , fonament dels tubs de televisió, d’energia d’un camp elèctric electroluminescència, d’energia d’…
cambra reverberant
Física
Recinte acústic tancat que afavoreix la reflexió de les ones sonores en totes les direccions.
Les superfícies que limiten la cambra, cobertes d’un material que presenta un índex de reflexió elevat a les ones acústiques, no són paralleles per tal que les múltiples reflexions de les ones es propaguin en direccions diferents, no hi hagi formació d’ones estacionàries i hom simuli un camp sonor d’incidència aleatòria Es caracteritza pel temps de reverberació, definit com l’interval necessari perquè el nivell acústic de la cambra es redueixi en 60 dB, un cop ha cessat d’emetre la font sonora El temps de reverberació depèn del volum i de la superfície de les parets de la cambra…
Antonio María Oriol y Urquijo
Política
Polític espanyol.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1935, s’incorporà al Movimiento Nacional arran de l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i acabà la guerra civil amb el grau d’alferes provisional Després de la guerra es dedicà a activitats industrials i el 1957 fou nomenat director general de Beneficiència i Obres Socials El 1965 fou nomenat ministre de Justícia, càrrec que ocupà fins al juny del 1973, que fou cessat Un mes després fou designat president del Consell d’Estat, lloc que abandonà el 1979 A l’abril del 1976 fou nomenat president del Consell Assessor de la Unión…
Pere Garcia i Fària
Arquitectura
Enginyer de camins i arquitecte, cap del servei de sanejament de l’ajuntament de Barcelona.
És autor d’un Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona 1893, en 3 volums, que inclou índexs anuals de mortalitat casa per casa durant el període de 1880-89 —anàlisi demogràfica i estadística mai no repetida—, projectes de clavegueres i de sanejament del delta del Llobregat i nombrosos plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, que el converteixen en continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà El seu projecte, però, fou rebutjat per l’ajuntament, dominat pels cacics el 1896 fou cessat del càrrec, i tornà a ingressar en el cos d’enginyers de l’estat Féu…
Conferència Internacional de Població
Nom donat a cadascuna de les conferències organitzades internacionalment sobre la població mundial, que reuneixen estats membres de les Nacions Unides.
A banda de l’anàlisi i les projeccions a partir de l’estat de la demografia mundial, hom hi impulsa pautes de política demogràfica Des de la primera, celebrada a Roma el 1954, en què només hi prengueren part 74 estats, el nombre de participants no ha cessat d’augmentar Belgrad 1965 en reuní 88, Bucarest 1974, 138 Mèxic 1984, 147 el Caire 1994, 175 Al llarg d’aquests anys, l’èmfasi sobre els temes tractats i el seu enfocament ha anat variant així, de la reconstrucció demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, hom passà als aspectes metodològics i de coordinació de…
Eduard Soler i Llopis
Pintura
Pintor.
El 1856 estudià a l’Escola de Sant Carles de València Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan , i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando Guanyà 1866 la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes de Cadis on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio Catedràtic a València, en ser cessat per la Revolució de Setembre viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i l' Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes , si bé després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la…
Antoni Torres i Garcia
Futbol
Futbolista i entrenador.
Defensa, el 1960 ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona procedent del Balaguer 1958-59 Passà per l’equip amateur 1961-62 i el Comtal 1962-63, i fou cedit a l’Hèrcules d’Alacant 1963-65 La temporada 1965-66 retornà al primer equip blaugrana, on romangué fins a la seva retirada 1976, on jugà en les posicions de mig volant dret, lateral dret, defensa central i defensa lliure Disputà 475 partits i marcà 7 gols Guanyà una Lliga 1974, dues Copes d’Espanya 1968, 1971 i una Copa de Fires 1966 En retirar-se, fou objecte d’un homenatge al Camp Nou, juntament amb Sadurní i Rifé 1976 Fou cinc…
,
Joan Miquel de Vives i Feliu
Història
Militar
Militar.
En esclatar la Guerra Gran 1793 era mariscal de camp El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià 1795 el comandament dels 20 000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tèrcios de Catalunya 1795 Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà Montlluís i probablement hauria…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina