Resultats de la cerca
Es mostren 397 resultats
Cròniques d’Espanya
Historiografia catalana
Obra històrica de Pere Miquel Carbonell i de Soler, publicada a Barcelona l’any 1547.
L’obra ressegueix la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó des dels temps dels gots fins al regnat de Joan II, tot i que hi ha algunes referències a l’edat antiga, i també al regnat de Ferran II L’elecció del mot Espanya s’ha d’entendre en el context humanista, que pretenia emmirallar-se en l’ideal de la Hispània romana, i també en el debat per l’hegemonia peninsular entre les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, que tingué un important vessant intellectual La redacció s’inicià el 3 de febrer de 1495, amb la instigació i l’assessorament de Jeroni Pau, cosí de l’autor A la mort d’…
,
llibre de les Cròniques
Llibre de l’Antic Testament, conegut també per llibre dels Paralipòmens.
Anomenat dibrē ha-yāmim ‘Història dels temps’ per la versió hebrea, παραλειπόμενα als Setanta i Paralipomena a la Vulgata en el sentit de “coses omeses en els llibres anteriors”, el nom de Cròniques prové de sant Jeroni Ofereix una visió de conjunt de gairebé tota la història d’Israel, des d’Adam fins a l’edicte de Cir 338 aC, reprodueix escrits anteriors, especialment de Samuel i dels Reis, i hi afegeix tradicions orals El nucli original, escrit probablement vers el s III aC, fou enriquit més tard amb algunes seccions, i la versió alexandrina dividí l’obra en dos llibres De…
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Història
Història general de la confederació catalanoaragonesa redactada per iniciativa de Pere el Cerimoniós com a història oficial dels seus regnes.
També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent…
, ,
Flos mundi
Història
Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes, escrita el 1407.
Arribava fins al temps del rei Martí, però en l’únic exemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus En temps de Pere Miquel Carbonell, que l’esmenta, el text era encara complet Montfar i Sors ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n'era el possessor, l’hi deixà examinar Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher de Denain i la…
Llibre del rei En Pere

Foli 23 del Llibre del rei En Pere
© Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Una de les millors cròniques d’entre les quatre grans cròniques catalanes, tant pel seu mèrit literari com per la confiança que mereix en general la informació que forneix.
Relata els esdeveniments del regnat de Jaume I, especialment la conquesta de Mallorca, i, més minuciosament, els del seu fill Pere el Gran , per a l’estudi del qual constitueix la millor de les fonts Encapçalen el text uns capítols dedicats a episodis dels regnats des de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Catòlic , sumàriament enllaçats entre ells i basats en fonts predominantment llegendàries per al temps del Conqueridor són especialment de caràcter historiogràfic, i té en compte, sens dubte, una crònica de la conquesta de Mallorca i una altra sobre l’infant Pere abans que fos rei, que no han…
Crònica

Edició del 1558 de la Crònica de Ramon Muntaner
© Biblioteca de Catalunya
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals…
pericardiectomia
Decorticació del cor en les pericarditis cròniques.
pluripatologia
Patologia humana
Coexistència de dues o més malalties cròniques.
Comporta l’aparició de reaguditzacions i patologies interrelacionades que condicionen una especial fragilitat clínica quegrava el pacient amb un deteriorament progressiu i una disminució gradual de la seva autonomia i capacitat funcional, fet que genera una freqüent demanda d’atenció en diferents àmbits assistencials
tiroïditis
Patologia humana
Inflamació de la glàndula tiroide.
D’acord amb la clínica i la histopatologia hom les classifica en agudes infeccioses o supurades, subagudes i cròniques Les tiroïditis agudes són bacterianes i degudes a una disseminació limfògena o hematògena d’altres focus orals o amigdalofaringis La subaguda o granulomatosa de De Quervain és d’etiologia probablement vírica i guareix en un temps d’1 a 3 mesos Les principals tiroïditis cròniques són la crònica fibrosa o malaltia de Riedel, en la qual el tiroide adquireix una consistència molt dura i s’infiltra en els teixits veïns, la crònica limfomatosa o malaltia…
crònica
Historiografia
Text historiogràfic, generalment circumstancial i no encaixat rígidament dins unitats cronològiques, com s’esdevé amb els annals i els dietaris, sinó amb text seguit, bé que, en termes generals, respecti l’ordre en el temps.
La denominació de crònica i les seves variants tardanes de canònica i corònica ha estat aplicada a texts d’aquesta mena des de la fi de l’edat antiga s IV, amb Eusebi de Cesarea i Jeroni fins ben entrada l’edat moderna Als Països Catalans, ja és denominada crònica la del bisbe de Girona Joan de Bíclarum 592, que és més aviat un cronicó , i també així la Crònica Universal del Principat de Catalunya , de Jeroni Pujades 1609, la Corónica de los moros de España , de Jaume Bleda 1618, i la Crònica universal d’un anònim jesuïta català, closa el 1691 Cal distingir les d’origen erudit de les que hom…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina