Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
partida doble
Comptabilitat
Sistema de comptabilitat segons el qual el registre d’una operació exigeix la duplicitat del seu import en l’anotació en els llibres principals (major i diari), amb càrrec a la persona que rep (deutor) i amb abonament a la persona que lliura (creditor).
En aquest sistema, hom personifica comptes i coses materials, és a dir, hom els converteix en persones que donen o reben, en deutors i creditors Les quantitats dels comptes deutors o creditors són iguals, talment que s’acompleix en tota operació el principi de deure-haver
exigible
Economia
Dit de la relació de les partides del passiu d’una empresa representatives de deutes que han d’ésser rescindits en un termini establert.
Els comptes deutors s’ordenen segons el grau d' exigibilitat , el qual és més gran com més proper sigui el venciment del deute
Club de París
Economia
Fòrum multilateral instituït per a tractar el problema del deute internacional.
Fundat el 1956, a París, és integrat per creditors públics dels estats desenvolupats i per estats deutors països subdesenvolupats Els estats desenvolupats es concerten per a estudiar i proposar solucions als actius morosos i dubtosos i normalment adopten mesures d’ajustament estructural, concertades amb el Fons Monetari Internacional
racional
Economia
Història
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, cap de la comptabilitat municipal al Principat i al regne de Mallorca.
Era elegit periòdicament —tendia a ésser triennalment— pel Consell de Cent, a Barcelona, o pel consell general, entre l’estament mercader Tenia per missió revisar i liquidar els comptes i cloure'ls perquè la ciutat pogués cobrar dels seus deutors les quantitats oportunes A Barcelona, era ajudat per un caixer del compte ordinari i un escrivà del racional D’ell i del clavari —cap de les finances— depenien tots els oficials relacionats amb la vigilància i el cobrament dels drets municipals
mancomunat | mancomunada
Dret
Dit de les obligacions on hi ha pluralitat de deutors o de creditors.
gens Papíria
Història
Llinatge romà conegut per les seves aportacions al corpus legislatiu.
Entre els seus membres es destaquen Sext o Publi Papiri , contemporani, segons la tradició, de Tarquini el Superb Gai Papiri Carbó , tribú de la plebs 131 aC i cònsol 120 aC Partidari dels Gracs, abandonà el seu fervor democràtic i els traí Gneu Papiri Carbó , tribú de la plebs 92 aC, cònsol amb Cinna 85 i 84 aC i amb Mari el Jove, lluità contra Metel i Pompeu en un intent d’alliberar Mari Capturat per Pompeu a Sicília, fou ajusticiat També cal esmentar el cònsol Luci Papiri Cursor , probablement autor de la Lex Poetelia-Papiria , en favor dels deutors
actiu realitzable
Economia
Conjunt de béns convertibles en efectiu.
Dins del conjunt de béns i drets d’una empresa, família o particular, n'hi ha un grup que és convertible en diner líquid o efectiu en un curt període de temps Aquests actius serveixen per a fer front a situacions puntuals de manca de liquiditat per a pagar deutes o per a incrementar la tresoreria Poden ser més o menys realitzables en funció de la dificultat de vendre'ls p ex, és més fàcil vendre unes accions d’una gran companyia que un immoble Dins de l’actiu circulant, també s’anomenen actius realitzables tots aquells drets de cobrament amb venciment inferior a un any, com ara clients,…
descobert
Economia
Situació que resulta de l’existència de saldos deutors en el compte corrent bancari.
El sistema financer espanyol no accepta el descobert com a sistema de crèdit i el considera sempre com a situació provisional Els interessos que implica el descobert són molt superiors als de les operacions de crèdit regulades
frau
Dret
Acció contrària a la llei o als drets que en deriven amb intenció de treure’n un profit a costa de l’estat o d’altri.
Per ell mateix no constitueix cap delicte, però és part fonamental de molts estafa, alçament de béns, fallida fraudulenta, etc i és un agreujant genèric Amb la introducció del dret romà a Catalunya, que definia el frau com el fet d’obrar cobrint les aparences de la llei, però eludint-ne la voluntat, s’incorporà aquesta categoria jurídica les mateixes Constitucions de Catalunya tenen sovint per paraules inicials les de A foragitar fraus En el dret feudal català segles X-XV, frau era sinònim d' engan o engany Fins el 1960, que fou omesa per la Compilació del Dret Civil especial de Catalunya,…
obligació
Dret civil
Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge Les obligacions més freqüents, que neixen…