Resultats de la cerca

Els seus individus, branquicèfals, de talla elevada, pell bruna o groguenca, pilositat reduïda excepte a la barba , cara oval, nas ample i rectilini, ulls drets i molt grossos i una marcada tendència a l’obesitat, ocupen la part més important de les illes del Pacífic des de Nova Zelanda fins a les Hawaii Hom distingeix dues variants la micronèsida i la polinèsida pròpiament dita, actualment molt barrejada amb la població d’origen leucoderm

Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïf Fou una de les obres més discutides del seu temps

Estudià a Pesaro el 1941 debutà al teatre Puccini de Milà amb Madama Butterfly De veu potent i un poc abaritonada, féu de l' Otello de Verdi la seva màxima creació Les seves actuacions a Barcelona 1946-47 i 1953-54 foren discutides, però en 1955-56 hi obtingué un gran èxit Els anys 1956-60 cantà al Metropolitan de Nova York posteriorment espaià les seves actuacions i es retirà cap al 1970 Enregistrà en discs una gran part del repertori verista i verdià

Fou l’arquitecte de Jordi III d’Anglaterra i supervisor de les obres del rei Esdevingué famós en guanyar el concurs per a construir l’Oxford Street Pantheon 1770-72 Realitzà algunes de les obres neoclàssiques més importants del seu moment, a vegades dintre l’ortodòxia de l’estil Adam Heaton House, a Lancashire 1772, Heveingham Hall, a Suffolk ~1790, Godwood House, Sussex 1800, i Borcklesby Mausoleum 1787-94 El seu eclecticisme i la sensibilitat a detectar els canvis de gust el portaren, però, a realitzar algunes de les obres cabdals del neogoticisme anglès, i és la figura que tipifica la…

Fou trobada el 1897, per atzar, al lloc de l’Alcúdia d’Elx És de pedra calcària, local, de dimensions lleugerament superiors a les naturals 56 cm d’alçada conserva vestigis clars de policromia Representa el cap i la part superior del cos d’una dona, amb un pentinat complicat i molt enjoiada La filiació i la cronologia foren molt discutides, però avui hi ha acord general sobre la filiació ibèrica, i la data, del segle IV aC, o potser V aC Coneguda amb el nom popular de la Reina Mora , aviat passà, per adquisició de Pierre Paris, al Musée du Louvre, on es conservà fins el 1941, que…

És el jaciment d’època minoica més gran excavat a Creta fins avui Tot i que Cnossos fou habitat des de l’època neolítica VI-V millennis aC, la fama li ve sobretot dels seus palaus d’època minoica, que han servit de base a la cronologia minoica, establerta pel seu excavador sir Arthur Evans El primer palau fou bastit cap al 2000 aC, i les seves despulles mostren influències d’Egipte i Llevant Cap al 1750 aC sembla que un terratrèmol arruïnà el palau, que no fou reconstruït fins mig segle després Aquest segon palau és el que es correspon amb la ciutat excavada —que aleshores podia tenir uns 100…

La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però cal tenir en…

D’infant es traslladà a la Gran Bretanya amb la seva família Estudià al prestigiós college de Winchester , i durant la Segona Guerra Mundial combaté a la marina El 1946 inicià estudis d’art al Chelsea College of Art and Design, i el 1954 feu la seva primera exposició individual a Londres, en la qual es revelà com un dels pioners de la tècnica de l’esprai El 1972 produí la sèrie de ‘dibuixos en un segon’ que volien reflectir la infinitud del temps Les seves obres més discutides, pero, tenien com a centre el llibre, considerat per Latham com el símbol de la civilització i,…

Frare carmelità, dit també Guiu de Perpinyà i doctor breviloquus i doctor mellifluus pels escolàstics medievals Estudià a la Universitat de París, on es graduà de mestre de teologia abans del 1313 i hi exercí el professorat fins el 1316 Després fou també professor de l’estudi que el seu orde tenia a Avinyó, i per això nomenat mestre del Sacre Palau En aquest mateix temps fou provincial dels carmelitans a Provença i general de l’orde entre el 1318 i el 1321 Fou remarcable la seva actuació com a teòleg i inquisidor en la qüestió dels begards i dels espirituals El papa Joan XXII li encomanà l’…

Procedent d’una important família baule de plantadors relativament pròspera, sota l’administració colonial francesa es formà com a tècnic sanitari i exercí com a tal del 1925 fins al 1945 Designat cap del districte el 1940, començà la carrera política l’any 1944, quan, en oposició a les disposicions del règim de Vichy que discriminaven els plantadors africans en favor dels francesos, creà el Syndicat Agricole Africain, a partir del qual creà el Parti Démocratique de la Côte d’Ivoire PDCI el 1945, d’inspiració marxista, pel qual fou elegit diputat a l’Assemblea francesa L’any següent formà amb…