Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
art hitita
Art
Art desenvolupat pel poble hitita.
Els testimonis artístics són nombrosos a l’Àsia Menor i a la Síria septentrional, particularment a la capital, Hattuša pro de Bogazköy i a Karkamiş En els múltiples emplaçaments excavats, hom ha trobat restes de ciutats emmurallades, aixecades sobre bases ciclòpies, santuaris i palaus bît-hilâni La pedra hi és un element bàsic de construcció, sobretot en els fonaments, i sovint és decorada per baixos relleus com els que hom troba a les portes de les ciutats porta dels esfinxs a Alaja Hüyük i als santuaris relleus rupestres de Malatya i relleus de Karkamiş, de Sam'al i de Karatepe…
setge
Història
Militar
Encerclament d’una ciutat, fortalesa, etc, per combatre-la i emparar-se’n.
En l’antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa, com el cas de Troia Més tard, els assetjants disposaren de màquines d’atac i amb la intervenció combinada de forces navals, tal com succeí en el setge de Sevilla 1248 i de Màlaga 1487 Les defenses de les ciutats s’adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards baluard A l’inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb blocatge, selecció del punt d’atac, construcció de mines i trinxeres, etc…
arevac | arevaca
Història
Individu d’un poble celtibèric preromà establert vers el final del s IV aC a l’alta conca del Duero.
Hom esmenta com a ciutats dels arevacs, Numantia Garray, Termantia prop de Montejo de Liceras, Clunia Coruña del Conde, Segontia Sigüenza, Uxama Osma, Veluka Calatañazor, Aregrada Ágreda, l’actual Segovia i d’altres no localitzades Els arevacs han estat considerats com el grup extrem dels vacceus i sembla que els celtibers en sentit estricte tenien llur origen en aquest poble La cultura dels arevacs, coneguda per les troballes fetes a Numància, rebé fortes influències ibèriques que li donaren una personalitat especial Llur règim socioeconòmic era predominantment ramader desenvoluparen una…
fonèvol
Història
Militar
Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i de castells.
Consistia en una biga giratòria en un cap hom posava el projectil, que era llançat amb empenta per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre cap Fou usat des de l’antigor fins a l’aparició de la pólvora en l’artilleria
Viterbo
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a 325 m d’altitud, en una plana al peu dels Cimini Centre agrícola i comercial, té indústria alimentària, paperera, mecànica, etc És seu episcopal D’origen possiblement etrusc, fins al s VII no hi ha documentat un Castrum Viterbii El seu desenvolupament no començà, però, fins al s XI Després d’un domini imperial, passà a l’Església Alexandre IV s’hi refugià 1257, i fins el 1281 els papes residiren normalment a la ciutat Aquest període contribuí a la seva màxima esplendor, tant en l’aspecte econòmic com artístic però decaigué amb l’abandó de la cort pontifícia Prosseguí sota el…
pagus
Història
Territori d’extensió variable que, a l’època romana, comprenia nuclis rurals (no ciutadans) sense defenses emmurallades.
A partir de la reconquesta del segle IX el nom fou usat indiferentment per a designar alguns comtats catalans més endavant hom el donà sovint a uns altres territoris desproveïts temporalment de comte o dependents administrativament de comtats més importants Així, aparegueren els pagi de Besalú, Berga, Peralada, Pallars, Ribagorça, Conflent, Vic, Manresa, etc, i uns altres més enllà, com el de Carcassona Es fa difícil de destriar, però, si el mot pagus té significat politicoadministratiu o bé simplement geogràfic quan es refereix a demarcacions més petites, com el pagus de Talló i el de Baridà
Neolític
Prehistòria
Fase de la prehistòria que segueix el Mesolític.
El nom del grec νεός, ‘nou’, i λίθος, ‘pedra’, creat per J Lubbock el 1865, volia indicar l’aparició d’una nova tècnica de treballar la pedra el poliment Bé que això sigui cert, modernament hom pensa que les innovacions tècniques resten subordinades a l’existència d’unes noves relacions entre l’home i el seu entorn Per això, el Neolític pot ésser definit com la fase del desenvolupament econòmic i tècnic de certes societats, en la qual s’aconsegueix de substituir, a través de fases intermèdies Mesolític, les formes de subsistència depredadores del Paleolític per una economia de producció, és a…
Pequín
La Ciutat Prohibida de Pequín, a la Xina
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Xina, i la Regió del Nord, forma amb els suburbis una municipalitat especial, que és una unitat administrativa com el sheng, sota l’autoritat directa del govern.
Situada al NE, a l’extrem NW de la plana de Hebei, entre els rius Beihe Pei Ho a l’E i el Yong-ding a l’W Malgrat les destruccions i reconstruccions sofertes al llarg dels segles, la ciutat ha mantingut el pla com el concebé Khublai Kan És de forma quadrada, amb carrers perpendiculars orientats en el sentit dels punts cardinals consisteix en dues ciutats emmurallades contigües 35 km de muralles i 18 portes al N la Ciutat Tàtara o Ciutat Interior, que conté la Ciutat Prohibida, i al S la Ciutat Xinesa o Ciutat Exterior, formada principalment per barris de comerciants Els dos…
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien…
Elx
Vista aèria d’Elx en direcció migjorn; a primer terme i a l’esquerra, l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…