Resultats de la cerca

Anomenat correntment Gītā, és el més conegut i el més venerat dels texts sagrats de l’Índia És escrit en forma de diàleg entre Arjuna i Kṛishṇa abans de la gran batalla de Kurukshetra Arjuna té remordiments per la matança que s’hi produirà, i això dóna ocasió a la resposta de Kṛishṇa sobre temes filosòfics, ètics i religiosos La majoria dels erudits creuen que és d’origen posterior a la quasi totalitat del Mahābhārata i que hi fou inserit cap al segle II aC Fonamenten llur opinió en el fet que Kṛishṇa, que en les parts èpiques del Mahābhārata és considerat solament com un heroi humà, en el…

Després s’esberla i el contingut s’estén formant una reixa globulosa de 7 a 20 cm, fràgil i efímera, vermella, revestida interiorment per un suc verdós, que conté les espores i fa pudor de carn descomposta És una espècie pròpia de l’Europa meridional Viu a la terra, sobretot prop d’arrels en putrefacció

Personatge principal del Gīta Govinda de Jaya Deva, és sovint representada en l’art indi

És incausada, eterna, illimitada El Bhagavad-Gītā i el Vedānta la igualen a la māyā del Puruṣa suprem, la qual a través de les seves tres guṇa sattva, rajas, tamas causa totes les coses, i resol així el dualisme del sistema Sāṁkya clàssic

La seva autoritat depèn de la no-contradicció amb la revelació, bé que no gaudeix d’autoritat divina Comprèn obres exegètiques i rituals del Veda Sūtra, tractats jurídics, la gran èpica Mahābhārata, Rāmāyāna, els Purāna i els Tāntra Dintre el Mahābhārata, el poema del Bhagavad-Gītā constitueix per si sol una smṛti

Vida i obra Llicenciat a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford i vicerector del Parameshvara College at Jaffna de Sri Lanka Durant la Segona República fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i feu la versió catalana d’una part del Bhagavad-Gita , editada i representada el 1935 L’any 1938 publicà la traducció Himalayas of the Soul , una tria dels Upanishads La traducció no va trigar a cridar l’atenció de la crítica, i l’admiració del premi Nobel Rabindranath Tagore El 1939 s’installà a…

Les fonts bàsiques del seu culte són el Mahābhārata i el Bhagavad-Gīta Inicialment representat com un heroi alliberador, la seva figura fou ornada d’un misticisme pastoral amb elements eròtics sublimats i acabà esdevenint, com a salvador universal i enemic de tot mal, real i mític, la deïtat més popular i reverenciada del panteó hindú

Centrat en el Sāṃkhya-Sūtra ~1400 aC, ha estat objecte de nombrosos comentaris, el més important dels quals és el d’Iśvarakṛṣṇa, Sāṃkhya Kārikā sVaC Sistema ateístic —Buda hi fomentà la seva doctrina—, reconeix dues realitats últimes Puruṣa esperit, i Prakṛiti matèria Associat al sistema ioga , ha tingut influència també en el pensament religiós, sobretot en la Bhagavad- Gītā

D’origen bramànic, se li atribueix la fundació d’un temple de Śiva i d’un monestir a Śrineri Msore Els seus comentaris als Brahma-sūtra de Bādarāyaṇa , als principals Upaniṣad i al Bhagavad-Gītā en fan el més gran filòsof del Vedānta i de la filosofia advaita És autor també de l' Upadeśasāhasrī ‘Instrucció en mil versos’

L’atribució a Vyāsa és artificiosa Té 19 cants en 106 466 śloka o dístics de 32 síllabes, incloent-hi el Harivaṃśa Narra la lluita entre els descendents dels germans Kurus i Pāṇḍus, fills de Bhārata Hi ha nombroses digressions morals i filosòfiques Bhagavad-Gītā, faules i episodis Nala i Damayantī La primera vegada fou impresa a Calcuta 1834-38 Fou traduïda, fragmentàriament, al català a la revista “Lo Gay Saber” Barcelona, 1878-80 i per CAJordana Barcelona, 1935