Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en…

Es graduà a la Universitat de Yale el 1935 i es doctorà a la de Columbia el 1947, on ensenyà fins a la mort Collaborà també en la tasca de fixació de preus en diversos serveis públics transport subterrani a Nova York, urbà a l’Índia, Argentina, Veneçuela o Washington Compartí el premi Nobel d’economia el 1996 amb James AMirrlees per les seves contribucions a la teoria dels incentius en condicions d’informació asimètrica

Segons Manuel Castells, l’empresa canvia el model organitzatiu tradicional per adaptar-se a les condicions d’imprevisibilitat que marquen el ràpid canvi econòmic i tecnològic L’organització del treball dins l’empresa xarxa gira al voltant del procés de treball hi ha una jerarquia plana la gestió es fa en equip els resultats es mesuren en funció de la satisfacció dels clients els incentius es basen en els resultats de l’equip L’empresa xarxa materialitza la cultura de l’economia informacional El canvi en el model organitzatiu es dóna parallelament al canvi tecnològic

La determinació del nivell de remuneració, íntimament lligat al concepte de productivitat, es realitza de dues formes o bé segons el temps esmerçat i basant-se en una relació contractual contracte de treball i independent de la productivitat o bé segons el resultat obtingut o el nombre d’unitats produïdes Taylor elaborà un sistema d’incentius segons el qual la remuneració unitària és una funció creixent del nombre de peces produïdes Altres criteris estableixen la remuneració segons el temps estalviat en la fabricació d’un determinat nombre de peces

Professor a la Universitat de Kharkiv des del 1957 Publicà Camins per a millorar la rendibilitat de les empreses socialistes 1956 i Principals problemes de la mecanització i automatització de la producció 1961 cal destacar-ne també, especialment, l’article Pla, benefici i bonificacions 1962, que obrí la polèmica sobre la concessió d’incentius a les empreses segons llur productivitat, així com la flexibilitat de la planificació central respecte a la gestió empresarial Molt discutida a Occident, la seva idea fou recollida per Nemčinov i assajada en algunes empreses soviètiques

Els incentius es classifiquen en directes, directament lligats a l’eficiència, i indirectes, lligats a aspectes més globals de l’acompliment, per exemple, la qualitat, la responsabilitat, la destinació a l’estranger expatriats, els viatges freqüents, etc Ambdós poden ser monetaris i no monetaris Els monetaris poden ser de grup, basats en els resultats d’un grup i no en els resultats individuals d’organització, que retribueixen tots els treballadors de l’organització segons els seus resultats, i de producció d’unitats, consistents en una compensació addicional concedida en relació…

 És un terme força controvertit en les ciències socials, però especialment adequat per analitzar el paper dels moviments socials com a actors protagonistes de l’acció collectiva Els autors utilitaristes consideren que els moviments socials són força heterogenis i els individus que en formen part es poden moure per interessos i motivacions diferents Certament, les accions dels moviments socials poden beneficiar un grup concret o tota la societat, però els individus més actius arrisquen més que els que adopten un paper expectant i que s’aprofiten del guanys i tenen uns costos personals mínims…

Els diversos plans de periodicitat quadriennal fixaren objectius de tipus global per a l’assoliment dels quals hom dictà actuacions vinculants per al sector públic i normes orientatives per a la iniciativa privada Els objectius del primer pla 1964-67 foren àmpliament superats, més per l’empenta interna de la pròpia activitat econòmica que per una superació dels incentius que oferia el pla El segon pla 1968-71 introduí una sèrie de límits entre els quals podrien variar les magnituds econòmiques sense posar en perill els objectius del pla El tercer pla 1972-75 fixà d’una manera…

Bé que pot ésser també identificat amb la causa causa motiva , el motiu és referit primordialment a l’àmbit psicològic Sovint distingit dels impulsos substrat energètic dels motius i dels incentius aspecte social de la motivació, els motius solen ésser dividits, en psicologia, en motius fisiològics, o primaris , en tant que expressió de les condicions físiques que mouen l’organisme a actuar, i en motius sociopersonals, o secundaris , resultants de l’experiència individual o social Entre els primers hom distingeix els motius que responen a necessitats fisiològiques específiques , tant…