Resultats de la cerca

Segon fill de Francesc I i de Maria Teresa, a la mort d’aquell rebé la Toscana, on, aplicant les doctrines del despotisme illustrat, promogué nombroses reformes, per a fer més eficient l’administració, desenvolupar l’economia millora de la situació de la pagesia i sotmetre l’Església a la seva autoritat supressió de la inquisició, 1787 Designat emperador a la mort del seu germà Josep II, restablí el domini austríac al Brabant i a Lieja 1790-91 i, a fi de tenir les mans lliures per a intervenir a França, on era reina la seva germana Maria Antonieta, resolgué les diferències sorgides amb…

El 1848, amb Ross, i el 1849, el 1852 i el 1857 féu expedicions a l’W de la Badia de Baffin, a la recerca de l’expedició de Franklin, les restes de la qual descobrí a la Terra del Rei Guillem

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…

Segon fill i successor de Ferran III , tendí a ampliar, en detriment de Turquia, els dominis patrimonials a l’àrea danubiana, per tal de compensar la pèrdua d’autoritat a Alemanya derivada dels tractats de Westfàlia i mantenir un lloc preeminent dins el concert europeu, lloc que li negava la França de Lluís XIV En la lluita amb l’imperi Otomà, després de la derrota del formidable exèrcit turc que el 1683 assetjà Viena Leopold I pogué ocupar la plana hongaresa i Transsilvània Intervingué, també, en els conflictes suscitats per Lluís XIV, contra el qual promogué l’Aliança de la…

Estudià al Royal College of Music de Londres i a Oxford Debutà dirigint l’orquestra de Cincinnati 1909 Després ha dirigit l’orquestra de Filadèlfia 1912-36, la NBC Symphony Orchestra 1941-44, l’Orquestra Filharmònica de Nova York 1949-50, etc Des del 1962 fou director musical de l’American Symphony Orchestra de Nova York Obert a la música contemporània, estrenà a Amèrica Wozzeck d’ABerg i ha escrit molta música per a pellícules

Conegut particularment per les seves interpretacions de la música de Mozart Format al Mozarteum de Salzburg, començà la seva trajectòria al teatre de Magúncia, del qual fou el principal director fins el 1962 Ha estat director musical de Friburg 1965-69, director de l’Orquestra del Mozarteum i el Landestheater de Salzburg 1969-81, l’Orquestra Simfònica de Radio-Télé-Luxembourg 1981-96 i la Volksoper de Viena 2005-08 Ha estat convidat per les principals orquestres i teatres d’Europa i Amèrica

Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química

Ministre d’afers estrangers 1912-15, fou partidari de la intervenció austríaca als Balcans i de l’entesa amb l’Imperi Alemany

Administrador en cap de la Bibliothèque Nationale de París, s’ocupà sobretot de la secció de manuscrits, de la qual refeu la història Le Cabinet des Manuscrits , 4 volums, 1868-81 La seva producció científica fou molt extensa i variada A més de colleccions diplomàtiques importants, començà els catàlegs sistemàtics dels riquíssims fons de la Bibliothèque Nationale, en els quals donà a conèixer molts manuscrits d’origen català, alguns del papa Luna Estudià també els manuscrits de l' Apocalipsi de Beatus 1880 En l’obra Rouleaux des morts 1867 publicà les encícliques mortuòries dels comtes…