Resultats de la cerca

Doctor en farmàcia Amb el pseudònim Sr Petrequín publicà l' Álbum humorístico 1865 Collaborà a Un Tros de Paper , L’Ase , La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Ilustració Catalana , Gil Blas i altres revistes Per suggeriment de Marià Fortuny es dedicà a la pintura Conreà la temàtica d’escenes i tipus populars Bé que caigué en tots els tòpics, se salvà per la finor i l’elegància de les seves composicions Esperant una processó és una de les seves millors obres, juntament amb Un ball de llàntia, Tornant de bateig, Damiselles en el balcó i Una cacera de pollastres Treballà amb…

Format al seminari de Valencia i a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on obtingué el doctorat en teologia, fou ordenat sacerdot el 1970 Posteriorment fou professor de teologia a la mateixa universitat 1972-92, al Seminari Conciliar de Madrid 1974-92 i, des del 1975, a l’Institut Superior de Ciències Religioses i Catequesi de Madrid, d’on fou director en 1978-86 Ha estat successivament nomenat bisbe d’Àvila 1992 i de Granada 1997, i arquebisbe de Toledo 2002 i de València, des del 4 d’octubre de 2014 Dins la Conferència Episcopal Espanyola  CEE, n’ha estat vicepresident 2005-08 i membre…

Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 L’obra que li ha donat més fama és el Tratado de sociología cristiana 1909 vuitena edició ampliada, 1953, dins el corrent de l’encíclica Quadragesimo anno Membre del Grupo de la Democracia Cristiana, de Severino Aznar, participà en la direcció del moviment d’Acció Popular i de la seva revista, Catalunya Social , i fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica de Catalunya Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i influí…

Sacerdot des del 1900, ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Es dedicava només a la cura d’ànimes i fundà els Germans Missioners dels Malalts Pobres En esclatar l’alçament del 1936, el bisbe Irurita de Barcelona s’amagà i nomenà agost del 1936 tres vicaris generals, l’únic dels quals que pogué actuar fou Torrent Enmig d’una terrible persecució que costava tantes víctimes cruentes, reorganitzà com pogué la vida de l’Església clandestina i, amb collaboradors com Josep Sanabre, muntà una xarxa per les comarques Acabà establint-se a casa de l’advocat barceloní Josep Vilardaga, lloc que era…

Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’Església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política N'era director Josep M Gich, i redactor en cap, JCivera i Sormaní hi collaboraven Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep M Llovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres

Dirigida per Josep Maria Capdevila, l’animador fou Carles Cardó, que en redactava els editorials i alguns dels assaigs més ressonants, com La moral de la derrota , sobre la victòria del Front Popular 1936 Fou la millor plataforma del pensament religiós, obert i intellectual, alhora que tractava des d’una òptica cristiana temes importants de la cultura i de la política Comunisme i collectivisme, dretes i esquerres, els límits de l’ortodòxia, la política estrangera, corrents ideològics i culturals, foren alguns dels seus leitmotive Entre d’altres, hi collaboraren Josep FRàfols, JMBatista i…

Té com a antecedents el moviment bíblic de la primeria del segle XX i la Fundació Sant Damas, impulsada per Miquel d’Esplugues , que el 1922, es convertí en Fundació Bíblica Catalana gràcies al mecenatge de Francesc Cambó Del 1928 al 1948, publicà en quinze volums i traduïda de l’hebreu i del grec, una versió catalana completa de la Bíblia Hi collaboraren els especialistes Carles Cardó, Josep M Llovera, Antoni Maria de Barcelona, Josep M Millàs i Vallicrosa, Nolasc del Molar, etc El 1968 fou refeta i editada en un sol volum, amb la intervenció dels nous biblistes de la…

Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant…

En foren promotors Ramon Turró delegat de l’IEC, JM Llovera primer president, Lluís Carreras, Jaume Serra i Junter, Georges Dwelshauvers, Pere M Bogoy i Torrents primer secretari, Alexandre Galí i JM Capdevila Publicà un Anuari i inicià els treballs per a un vocabulari filosòfic català La dictadura de Primo de Rivera n'entorpí l’actuació, que no fou represa fins el 1988, que fou reconstituïda sota la presidència d’Eusebi Colomer, amb la vicepresidència de Jordi Maragall i la secretaria de Lluís Cuéllar N’han estat presidents Josep M Calsamiglia i Vives 1982, Ramon Valls Plana…

Aglutinà la secció religiosa de la Unió Catalanista, l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la congregació mariana dels jesuïtes i una part del Cercle Artístic de Sant Lluc, per tal d’enfortir la vida cristiana dels associats i de contribuir a la reconstrucció, espiritual i temporal, de Catalunya L’entitat respon molt a les idees i a les activitats de Josep Torras i Bages per a ella redactà la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, pregària i ideari alhora La Lliga promogué el moviment litúrgic, el cant gregorià i l’escoltisme confessional Després del trencament del 1939, a poc a…