Resultats de la cerca

D’origen bíblic, era ja un himne matinal de la pregària jueva i fou aviat introduït a la litúrgia cristiana Més tard s VI hom hi afegí el versicle Benedictus qui venit in nomine Domini ‘Beneït el qui ve en nom del Senyor’

Fou doctor en teologia i canonge de la catedral d’Oriola Traduí del grec al llatí els Priores analyticorum 1569 d’Aristòtil Altres obres seves foren Oratio in commendationem Dialecticae 1567, De nomine Entelechia apud Aristotelem 1569, De universis copiosa disputatio 1569 i Oratio de utilitate Analyseos seu ratiocinationes Aristoteleae 1591

Professor a Berlín, estigué empresonat durant uns quants mesos 1938 en el camp de concentració de Buchenwald —la seva obra Der Totenwald ‘El bosc dels morts’, 1946 recull aquesta cruel experiència— Es decantà després cap a una vida al marge de la civilització moderna, i els seus escrits palesaren una autèntica veneració per la natura, considerada com un refugi, i una nova visió mística de la vida De la seva obra cal destacar les novelles Die Flucht ‘La fugida’, 1916, Die Majorin ‘La sergenta’, 1934, Das einfache Leben ‘La vida senzilla’, 1939, Die Jerominkinder ‘Els infants Jeromin’, 1945 i…

Biografia Era nebot de l’escolapi Ildefons Ferrer, provincial des del 1775 Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, el 1791 escriví un discurs per als exàmens públics amb el títol De Latinarum ac humaniorum litterarum i el 1793 dedicà al seu oncle el treball literari Cohortatio allegorica tots dos escrits s’imprimiren Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1795 i hi professà l’any següent Començà els estudis de filosofia a Moià i el 1797 anà a Mataró per rebre el mestratge del pare Lluís Barberí, i el 1800 defensà unes tesis de teologia Tot seguit, a  Mataró mateix, ensenyà llatí i humanitats Fou destinat…

Els comtes de Chester tingueren una gran influència al país i arribaren a posseir més de vint comtats Ranulf de Germons mort el 1153 fou el cap dels rebels a la batalla de Lincoln Fair 1141 contra Esteve I El seu fill Hugh de Kevelioc mort el 1181 es rebellà contra Enric II 1173 i fou succeït pel seu fill Ranulf de Blundeville mort el 1232, el qual s’intitulà maritale nomine duc de Bretanya i comte de Richmond Lleial a Enric III, aquest el recompensà amb el comtat de Lincoln 1217 Anà a les croades i es distingí a Damiata 1218 A la seva mort, foren repartides entre les quatre…

Vida Format musicalment al Royal Manchester College of Music 1952-56 —on fundà amb alguns condeixebles el  New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus— i a la Universitat de Manchester 1952-57, algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano 1955, estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la música antiga…

Deixeble de Miquel Rosquelles, guanyà per oposició l’any 1688 el lloc de mestre de capella de l’església parroquial de Mataró, i aquest mateix any fou nomenat mestre de capella a la catedral de Girona, on actuà fins a l’any 1696 Durant uns quants mesos actuà com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona Al desembre del 1696 ingressà com a mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, càrrec que obtingué com a titular el 1709 Formà part des del 1700 de l’Acadèmia Desconfiada Es retirà cap a l’any 1741 Era un músic de tècnica completa, com ho mostra la seva obra teòrica…

Biografia Començà el noviciat a Sabadell el 16 d’abril de 1827 i hi professà el 25 de maig de 1828 A Mataró cursà filosofia sota el mestratge del pare Vicenç Tió, que impartia una filosofia que incloïa les matemàtiques i seguia el text d’Andrés de Guevara y Basoazábal, a més d’usar diferents instruments L’any següent el pare Antoni hi defensà unes tesis i continuà amb l’estudi de la teologia i també es dedicà a les matemàtiques Fou nomenat professor de filosofia, i el 1831 nou dels seus alumnes defensaren unes conclusions El 1833 es traslladà al collegi de Sant Antoni de Barcelona com a…

Junt amb el nom  o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu  patrilineals,…

Biografia D’una família camperola pobra que el 1934 emigrà a Lisboa, als dotze anys hagué d’abandonar els estudis secundaris i ingressà en una escola de formació professional Obtingué cinc anys més tard un graduat en mecànica i s’incorporà a un taller Durant aquests anys esdevingué un gran lector i completà la seva formació de manera totalment autodidacta A mitjan anys quaranta començà a treballar com a funcionari de la seguretat social, i el 1947 publicà la seva primera novella, A Viúva publicada amb el títol Terra do pecado , que passà desapercebuda Posteriorment tornà a treballar d’operari…