Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Quivira
Geografia històrica
Ciutat fabulosa que les llegendes situaven cap a l’actual ciutat de Kansas, als EUA.
Álvar Núñez Cabeza de Vaca en donà les primeres notícies cap al 1536 i Marcos de Niza la descriví el 1539 Francisco Vázquez Coronado la buscà el 1541, però només trobà un poblet miserable amb aquest nom Hi hagué altres expedicions que buscaren Quivira, i al s XVII el mite existia encara, tot i que ja era en decadència
Aqueront
Mitologia
A la mitologia grega, riu gairebé estancat dels Inferns que les ànimes havien de travessar per a arribar al regne dels morts.
Un barquer, Caront, s’encarregava de passar-les Fou condemnat a romandre soterrat per haver collaborat amb els Gegants contra els Olímpics Les creences religioses a l’Imperi Romà el situaven a la vora del pol austral
estadi
Història
A l’antiga Grècia, lloc públic de 125 passes geomètriques per a curses, jocs atlètics, etc.
L’estadi era de forma rectangular, amb un extrem recte i l’altre en forma d’hemicicle on se situaven els jutges als costats hi havia graderies per al públic Inicialment servia per a les curses a peu, però després fou utilitzat per a d’altres esports Els més importants foren el d’Olímpia, considerat el primer, i els de Delfos, Epidaure, Efes i Atenes En la Roma antiga tingueren llur continuació eren de forma monumental, tenien més d’una pista i eren dividits per la spina i envoltats de graderies de marbre es destacaren els de Neró i Domicià
instrucció d’Amenemope

Instrucció d’Amenemope (British Museum)
(CC0)
Composició literària d’època faraònica conservada, totalment o en part, en cinc documents, dels quals el més important és un papir del British Museum.
Si bé aquests escrits no semblen ésser anteriors a la dinastia XXI, els especialistes daten el text cap a la fi del període ramsèssida dinastia XX, en contra d’hipòtesis precedents que el situaven entre les dinasties XXII i XXVI Aquest text pertany al gènere sapiencial, de tradició en el món faraònic Màximes de Ptahhotep, del Regne Antic Instrucció d’Ammenemes I, etc i és una composició rimada, dividida en trenta capítols o cases L’autor hi contraposa l’home exaltat a l’individu tranquil, la qual cosa li permet criticar la falsedat, la còlera, etc, i lloar, en canvi, la…
giràfids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants.
De dimensions grosses o mitjanes 2-3 m de llargària, de coll llarg o molt llarg 1-2 m, amb una alçada a la creu 1,50-3,70 m superior a la del llom, amb dos dits a les potes i amb el cap proveït de banyes, petites i recobertes per la pell, en un nombre variable Inclou la girafa i l'ocapi La longitud del coll ha estat una resposta adaptativa a les condicions especials de la sabana africana per contra, la major part de les formes fòssils tenien una longitud de coll normal Durant el Miocè inferior i mitjà d’Àfrica, els giràfids experimentaren una forta diversificació, similar a la…
òrbita terrestre baixa
Satèl·lit de telecomunicacions de baixa altura, de 800 a 1.500 km.
Les primeres definicions d’òrbites LEO els situaven a altures de 320 a 800 quilòmetres, a una velocitat de 27359 km/h, fent una volta a la Terra cada 90 minuts El motiu de la seva alta velocitat és per a compensar la força gravitacional de la Terra, que els atreu cap a l’atmosfera Posteriorment s’amplià el rang fins a altures de 1500 km, fins que l’any 1963 es proposà que les seves òrbites es consideressin fins als 10000 km, just a sota dels satèllits MEO Medium Earth Orbit , satèllits d’òrbita mitjana, a altures de 10000 a 20000 km Els satèllits de comunicacions LEO presenten…
Trás-os-Montes
Divisió administrativa
Antiga regió de Portugal, la més oriental (NE) i una de les més pobres.
Comprèn els districtes de Vila Real i Bragança i una part dels veïns, i ocupa uns 12000 km 2 Morfològicament forma part del massís Galaic, bombat durant el plegament huronià És un peneplà on dominen els materials eruptius, de 900-1000 m d’alt, amb bombaments poc destacats, com les serres de Marão 1414 m d’alt, d’orientació NNE-SSW, darrere la qual els portuguesos del litoral situaven la regió dura de Trás-os-Montes L’extrem E, bé que semblant peneplà de 850-600 m d’alt, s’integra més aviat dins la Meseta hispànica, amb materials paleozoics de plegament caledonià o hercinià i de relleus més…
Fukushima
Divisió administrativa
Ken de l’illa de Honshū, Japó.
La capital és Fukushima , situada a l’interior És una regió dedicada a la sericicultura i al conreu de fruiters la prefectura de Fukushima és la primera productora de préssecs del Japó És un centre important d’indústria sedera A la costa hi ha dos ports Onahama i Sōma i dues importants centrals nuclears Fukushima I i Fikushima II, operatives des dels anys 1971 i 1976, respectivament L’any 2011, el terratrèmol que tingué lloc l’onze de març amb l’epicentre a uns 50 km de la costa oriental de l’illa de Honshū generà un tsunami de gran potència que devastà poblacions i infraestructures al llarg…
art siríac
Art
Art desenvolupat a la regió històrica de Síria.
Ja des d’antic aquest art rebé les influències egípcia i mesopotàmica, a l’època selèucida l’hellenística, i posteriorment la romana Segons llur posició geogràfica, les ciutats rebien, en major o menor grau, l’una o l’altra d’aquestes influències així, Palmira és més orientalitzant, per exemple, que Baalbek o que Antioquia Petra presenta també un conjunt d’elements hellenístics, autòctons i romans Un element decoratiu molt important en les construccions siríaques fou el mosaic hom n'ha conservat molts exemples Antioquia, Mādabā, etc Dura Europos ha fornit moltes pintures, alhora que ha…
Lluís Tramoyeres i Blasco
Historiografia catalana
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant…
, ,