Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
neolinneà | neolinneana
Biologia
Relatiu o pertanyent a l’escola de taxonomistes que propugna l’ús d’agrupacions molt amples d’individus (linnèon).
Sovint es corresponen a cercles de races, les quals poden ésser subdividides en unitats inferiors subespècies, varietats, etc N'han estat representants molts dels principals botànics mediterranis, com JBriquet, RMaire i PFont i Quer
alternança
Lingüística i sociolingüística
Fenomen morfològic que consisteix en la permutació d’elements fonològics en mots que pertanyen a la mateixa sèrie, grup o categoria morfosintàctica.
Aquestes permutacions es classifiquen sovint en temàtiques llatí, eo/ivi i més generalment en consonàntiques i vocàliques aquestes són subdividides en quantitatives, qualitatives i accentuals, si les modificacions afecten la quantitat fonemàtica, els mateixos fonemes i la intensitat, respectivament per exemple llatí, věnit/vēnit català, canto/canta fugi/fugí
paixtu
Història
Poble irànic, de família lingüística indoeuropea i religió islàmica, el més nombrós de l’Afganistan.
Distribuït en 60 tribus —les més conegudes són les dels durani , els ghilzai i els afridi —, subdividides en clans, subclans i famílies patriarcals, aquest fraccionament, l’estricte codi d’honor que regeix les relacions entre els grups i la gran força dels lligams de parentiu expliquen en bona part la tendència a resoldre violentament els conflictes i la importància de la tradició guerrera, factors que pesen també molt en la guerra civil que succeí l’enderrocament del règim prosoviètic afganès el 1992 Hom estima el seu nombre en uns 27 milions, 10 milions dels quals habiten a l’…
Pannònia
Història
Antiga regió equivalent aproximadament a l’anomenada plana Pannònica, entre la Mèsia, el Nòric, la Il·líria i el riu Danubi.
Fou habitada pels pannonis, poble illiri seminòmada, mesclat amb elements celtes Conquerida per Octavi August ~34 aC i per Tiberi ~10 aC, fou inclosa dintre la província Illírica Sota Trajà, hi fou sufocada una rebellió, i el país fou dividit en dues províncies la Illíria Superior o Dalmàcia i la Illíria Inferior o Pannònia Durant el s III adquirí una gran importància militar Sota Dioclecià, ambdues províncies foren subdividides la Superior en Prima i Savia, i la Inferior en Secunda i Valeria Després de la desfeta de Valent a Adrianòpolis 378, fou pràcticament…
beduí | beduïna
Home beduí en un mercat de les muntanyes de Ta'izz, Iemen
© Fototeca.cat
Etnologia
Individu de les tribus nòmades o seminòmades, d’origen àrab, que habiten les estepes i els deserts de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica septentrional.
Als països de llengua àrab, el nom de badwī o badawī designa l’habitant del desert, en contraposició al ciutadà Els beduïns posseeixen unes formes de vida i algunes característiques ètniques comunes, però no constitueixen una ètnia particular, i hi ha grans diferències entre ells, segons els països Menyspreen tradicionalment el treball manual, viuen del comerç i la ramaderia i s’allotgen en tendes Llur organització social es basa en la divisió en tribus cabila, subdividides en famílies ' aila i governades per un xeic šayh , càrrec que, en principi, no és hereditari El règim de…
prefectura
Història
Divisió administrativa de l’Estat espanyol, creada, en nombre de trenta-vuit, per decret de Josep Bonaparte, el 17 d’abril de 1810.
Aquesta reorganització administrativa aspirava a assolir que Napoleó abandonés el projecte d’incorporar a l’imperi francès el Principat i potser altres terres de l’Estat espanyol La divisió en prefectures en creava set als Països Catalans subdividides en tres sotsprefectures cadascuna quatre al Principat Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida dues al País Valencià València i Alacant i una a les Illes Al Principat eren respectats els límits històrics i lingüístics en incloure, en les prefectures de Lleida i Tarragona, les zones de llengua catalana administrativament aragoneses El…
leucèmia
Patologia humana
Nom genèric d’un grup de malalties caracteritzades per la proliferació neoplàstica de cèl·lules hematopoètiques en graus diversos de maduració, que s’acompanya d’una disminució en la producció de cèl·lules hematopoètiques normals.
Les leucèmies poden sorgir a qualsevol edat, però constitueixen la causa més freqüent de mort per càncer infantil Les leucèmies agudes són formades per cèllules força immadures blasts, predominen en els infants i són de causa desconeguda, encara que en llur gènesi poden contribuir factors genètics, radiacions, fàrmacs i virus Els trastorns més comuns que provoquen són febre, dolors ossis i articulars, hipertròfia de les genives, hemorràgies per trombopènia, hepatosplenomegàlia, adenomegàlies i anèmia l’hemograma sol indicar leucocitosi de grau variable amb presència de blasts, bé que en…
Fernández de Córdoba
Llinatge noble castellà d’origen gallec.
N’és l’estirp Alfonso Fernández de Córdoba mort el 1325, primer senyor de Cañete de las Torres i del castell de Dos Hermanas, adelantado major de la frontera d’Andalusia i alcaid i algutzir major de Còrdova Era fill de Fernán Núñez de Témez mort el 1283, un dels conqueridors de Còrdova, i net de Nuño Fernández Témez, ric home gallec, senyor de Témez i Chantada El llinatge s’ha estès en una gran profusió de línies, branques i subbranques, que han recollit els més importants mayorazgos i títols nobiliaris de la península Ibèrica La primera gran línia d’Aguilar o de Priego fou formada per…
supernova

Supernova
© NASA
Astronomia
Estel que, en un interval de temps d’uns quants dies, augmenta la seva brillantor intrínseca per mitjà d’un procés explosiu fins a un valor que és un milió de vegades més gran que l’original, i després torna a extingir-se ràpidament.
A l’època de màxima brillantor, una supernova de la galàxia pot arribar a tenir una magnitud aparent de -20 i, per tant, pot ésser visible en ple dia Durant els darrers mil anys han estat observades a ull nu tres supernoves una l’any 1054, que fou estudiada pels astrònoms xinesos, una altra l’any 1572, que fou descrita per Tycho Brahe, i, finalment, la tercera l’any 1604, que fou estudiada per Kepler i Galileu Als llocs del firmament en els quals, segons les cròniques antigues, foren observades les supernoves resten unes nebuloses més o menys brillants en ràpid moviment expansiu, que hom creu…
consonant
Fonètica i fonologia
Fonema oposat a vocal pel comportament combinatori, per la realització i per les característiques acústiques.
Des de la tradició índia i grecollatina, la consonant ha estat considerada com un element articulatori dependent de la vocal d’això li ve el nom de consonant Al començament del segle XX, la fonètica experimental posà temporalment en dubte aquesta oposició que, tanmateix, s’ha conservat sempre en els manuals escolars La fonologia addueix que la consonant forma la part marginal en la constitució sillàbica, mentre que la vocal n’és la part nuclear Hom pot comprovar aquesta diferència de marge i nucli en mots com ara co-sa, a-la, fus-ta, etc Això no obstant, de molt ençà, hom reconeix també l’…