Resultats de la cerca

Aquest ús, que reprèn el sentit genèric que la paraula poema tenia en llatí i en grec, s’inspira en l’ús genèric que el mot poem té també en anglès i ha estat adoptat en les diverses literatures i, d’una manera particular, en la francesa Poèmes antiques, Poèmes barbares, Poèmes tragiques de Leconte de Lisle, etc

Ocupà càrrecs oficials sota els yuans i els mings però, descoberta una conjura que tramava, morí a la presó Els seus paisatges són composicions grandioses i tràgiques Paisatge de la cascada, Casa al bosc de Chuqu , al Museu Nacional de Taiwan i han servit de model durant segles a l’anomenada “pintura culta” És un dels quatre grans mestres de l’època yuan

Fou fourierista i republicà durant la seva joventut El 1852 publicà els Poèmes antiques , veritable manifest de l' escola parnassiana en el pròleg rebutjà les tendències romàntiques i propugnà la inspiració mitològica i la ciència del vers Posteriorment publicà els Poèmes barbares 1862 i els Poèmes tragiques 1886 La seva poesia palesa un pessimisme similar al de Vigny, un hellenisme que és una forma de lluita contra la seva obsessió nihilista i un sentit precís de la descripció

Educat dins l’església reformada, de la qual fou acèrrim defensor, prengué part en les campanyes bèlliques i polítiques contra els catòlics sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII El 1620 s’exilià a Suïssa És autor de Les tragiques 1616, extens poema politicoreligiós, compost entre el 1577 i el 1616, en el qual aconsegueix moments de veritable grandesa A més de nombrosos escrits anticatòlics i propagandístics, escriví Les aventures du baron de Foeneste 1617, sàtira de la cort de Maria de Mèdicis, la Histoire universelle 1620, del 1550 al 1601, i l’autobiografia Histoire secrète de Théodore d…

En les seves novelles de temàtica nacional i social, pessimistes i tràgiques, predominen personatges que sacrifiquen llur felicitat pel benestar públic o per la lluita contra els ocupants de Polònia La seva primera narració fou Rozdziobią nas kruki, wrony ‘Ens tornaran els corbs, les cornelles’, 1896, seguida per les novelles Syzyfowe prace ‘Els treballs de Sísif’, 1898, Ludzie bezdomni ‘Gent sense llar’, 1900, Popioły ‘Cendres’, 1904, Wierna rzeka ‘El riu fidel’, 1912 i Przedwiośnie ‘Alba de la primavera’, 1925 i els drames Sułkowski 1910, Róża 1909, Uciekła mi przepióreczka ‘…

De família jueva, canvià de cognom durant la Segona Guerra Mundial, en la qual participà a la resistència Després d’estudiar arts decoratives, esdevingué alumne de Charles Dullin i d’Étienne Decroux Del 1946 al 1949 formà part de la companyia Renaud-Barrault, i tot seguit s’especialitzà en el mim Creà el personatge de Bip, el qual barrejava una sensibilitat romàntica amb situacions tràgiques Produí espectacles de one-man-show i mimodrames Es féu cèlebre amb una sèrie d’espectacles com Le manteau 1951, Pantomimes 1954, Le petit cirque 1958, Paris qui rit, Paris qui pleure 1959,…

Partint d’un tema probablement degut a Thomas Kyd ~1580 —basat en la llegenda escandinava del príncep Amleth, més tard aparegut a la Historia Danica de Saxe Grammaticus— i de les Histoires Tragiques de Belleforest, l’autor narrà la història de Hamlet, príncep de Dinamarca, i la seva lluita enfront de l’oncle Claudius, assassí del seu pare, usurpador del tron i segon marit de la seva mare Hamlet, un dels millors personatges símbol shakespearians, representa el dubte Hom ha fet diverses òperes sobre aquest tema Mercadante Amleto , 1822, F Faccio Amleto, 1865 i A Thomas, sobre text de J…

El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a El Faro Bisbalense , El Independiente  de Girona, del qual fou fundador i director, Revista de Gerona  i El Demócrata , on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, fou nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular, que després de la guerra civil de 1936-39 passaren a la Biblioteca Provincial A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf El Corresponsal de París , hi dirigí la revista Catalunya-…

El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia L’enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats D’Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d’Agamèmnon Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d’Agamèmnon El primer, amb l’ajut…

Trajectòria acadèmica De nom de soltera Jacqueline David, es graduà a l’École Normale Superieure el 1933, i el 1936 obtingué l’ agrégation oposicions per a l’ensenyament públic superior A causa del seu origen jueu hagué de viure amagada durant els anys del règim de Vichy 1940-44 En acabar la Segona Guerra Mundial es doctorà en lletres clàssiques el 1947 Professora de llengua i literatura grega clàssiques a la Universitat de Lilla 1949-57 i posteriorment a la Sorbona 1957-73, fou catedràtica d’història de la Grècia antiga al Collège de France del 1973 al 1984 primera professora d’aquesta…