Resultats de la cerca

Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’excessiva…

Als símptomes principals se solen associar també problemes d’aprenentatge, alteracions en el comportament, depressió i ansietat Sol manifestar-se abans dels 7 anys i afecta entre un 2% i un 5% d’infants en edat escolar, principalment del sexe masculí Els símptomes es mantenen en l’edat adulta en un 75% dels casos Les causes i les condicions associades a la seva aparició, com també la situació en l’espectre de la normalitat, són objecte de debat Diagnosticat d'una manera sistemàtica des del 1902, no fou fins el 1987 que adoptà la denominació actual La causa més probable del trastorn s’…

Els símptomes que suggereixen l’existència d’aquest trastorn són una gran preocupació per la qualitat dels aliments, l’intent per controlar la procedència de tots els aliments i els recipients utilitzats per a la seva elaboració, una àmplia dedicació en la planificació de la dieta, l’aparició de sentiments de culpabilitat quan es creu haver fet transgressions alimentàries, etc Totes aquestes actituds poden conduir a l’aïllament social de la persona

Són símptomes determinats per al diagnòstic d’aquest trastorn alimentari d’origen psíquic el rebuig a mantenir el pes corporal per sobre del valor mínim normal segons l’edat i l’alçada una por intensa a augmentar de pes, a convertir-se en obès, fins i tot estant per sota del pes teòric l’alteració en la percepció del pes o la silueta corporal i la negació del perill que comporta el baix pes corporal, i en les dones postpuberals, amenorrea d’almenys tres cicles consecutius L’obstinació de no menjar és tan inflexible que el malalt es provoca el vòmit o abusa dels laxants a fi de no…

És un trastorn hereditari que en alguns casos s’acompanya de malformacions com ara talla curta, cifosi, etc El quadre clínic està marcat per febre molt alta secundària a trastorns metabòlics, juntament amb taquicàrdia, hipotensió, arrítmies cardíaques, cianosi i rigidesa muscular Si el quadre evoluciona, apareixen alteracions analítiques severes i incorregibles en l’equilibri hidroelectrolític i s’arriba a un quadre clínic de miositis, edema agut de pulmó i coagulació intravascular disseminada que presenta un elevat risc de mortalitat No es disposa de cap prova diagnòstica que…

Amb independència de la causa que l’origini, l’organisme posa inicialment en marxa diferents mecanismes abaixant principalment la concentració de CO 2 per tal de mantenir el pH orgànic per damunt de 7,36 i, aleshores, hom parla d’acidosi compensada Quan les causes que originen el trastorn es mantenen per damunt de la capacitat de compensació de l’organisme, el pH baixa per sota de 7,35 i hom parla, llavors, d’acidosi descompensada

Impròpiament hom fa servir aquest terme com a sinònim d' esterilitat , trastorn caracteritzat per la impossibilitat de concebre